A Vidreres comença la cursa

“Entre mar i muntanya.” Aquest és el lema que Vidreres llueix a l’entrada nord del poble. Una distinció que mostra amb orgull i que identifica la localització geogràfica d’aquesta població selvatana a segona línia de mar, sense platja, doncs, però amb un paisatge i una natura amb els quals poden presumir. A l’altra banda, una escultura moderna fa ressaltar un altre tret que l’ha fet encara més distintiva de la resta de pobles i ciutats: els correbous, com a últim bastió d’una festa que continua arrelada i celebrant-se després de guanyar una consulta, malgrat que encara continua dividint la ciutadania.

No és l’única escletxa que fragmenta i divideix. A Vidreres, la separació històrica entre el nucli urbà i les mal anomenades urbanitzacions de la perifèria, que són barris, continua sent un dels aspectes que tots els candidats a les pròximes eleccions tenen clar a l’hora d’elaborar els programes per aspirar a l’alcaldia.

Un govern que es jugarà, com és d’esperar, i així ha estat durant els últims anys, a tres bandes. Un joc entre Jordi Camps (Junts) i la resta; és a dir, Lluís Campmajó (debutant amb la formació independent Activa Vidreres-Acord municipal, que té el suport d’ERC) i Francesc Jesús Becerra (PSC), que repeteix per tercera vegada. Les mateixes vegades que l’alcalde sortint, Jordi Camps Vicente –que quedi clar, amb el qual no tenim cap mena de lligam familiar–, que fa 12 anys que exerceix el càrrec, vuit amb majoria absoluta. Fent i desfent, com es queixen els regidors a l’oposició, que tenen com a objectiu derrocar-lo, que és el que creuen els aspirants que faran.

No ha estat gens fàcil per a Jordi Camps aquest últim mandat. Un mandat que, en paraules seves, ha estat “molt dur”, amb una pandèmia que ho ha aturat tot. Com ha succeït arreu –no només a Vidreres–, aquest sotrac causat per la covid-19 no ha permès culminar els projectes del govern i “mantenir la línia de progrés” que tenien projectada per a Vidreres, remarca. Per aquest motiu, Camps es presentarà novament amb la majoria del seu equip de confiança, més alguna cara nova, amb la voluntat de “culminar aquests projectes que han d’assentar les bases del futur de Vidreres durant la propera dècada”. Entre altres, completar l’Illa de la Salut amb el centre de dia, del qual només s’ha pogut apuntalar l’estructura, i l’espai educatiu annex, que ha de concentrar a Can Torronet una seu on les entitats es podran reunir i l’oficina del Defensor del Poble. Camps té clar que l’avala la feina feta durant els tres mandats i es presenta posant sobre a taula una pregunta: “Està millor Vidreres ara que fa 12 anys?”

No sabem què respondran els candidats a la campanya, però sí quins són els seus punts de vista d’aquest balanç i algunes de les línies que els portaran a intentar revertir el poder municipal. Per una banda, hi ha Lluís Campmajó, un veí del poble que coneix tothom perquè ha estat al llarg dels anys molt participatiu des del vessant de les entitats i que ara es presenta per primera vegada. “Carregat de piles i amb la il·lusió de poder canviar les coses”, explica. Una de les seves credencials és no estar lligat al partidisme, i pel que fa al suport d’Esquerra, que avala la candidatura, remarca que li han donat plena llibertat per fer la llista que volia. Agraeix aquestes facilitats i sobretot la “generositat” de l’anterior líder del partit a Vidreres, Anna Clapés, i la resta de regidors de fer un pas al costat.“ERC vol canviar la manera de fer i hem pogut formar un equip heterogeni que, malgrat no tenir experiència, és prou tècnic per començar des del minut zero a treballar pel poble”, diu Campmajó. També, perquè quedi clar sobre aquells qui el secunden, afirma: “Hem ampliat la base però no amb amics, sinó amb gent molt preparada provinent de molts àmbits de Vidreres, que no posaran al davant les seves ideologies. Volem ser l’alternativa.”

Quant a Francesc Jesús Becerra, advocat de professió, també aspira a governar, convençut que seran la força més votada o que obtindran, com a mínim, de tres a quatre regidors. Recorda que van estar a 70 vots fa quatre anys d’aconseguir el tercer regidor i creu que la força que té el partit socialista en l’àmbit estatal i nacional podria repercutir favorablement en l’àmbit local. A diferència de Campmajó, que considera que cal mirar endavant i no retreure res al govern –“no hi ha hagut crispació però tampoc volem perdre el temps, sinó aprofitar-lo per treballar”–, Becerra es queixa de la poca atenció que ha fet l’alcalde a l’oposició. Amb ironia, considera que ha fet una tasca “immillorable” en qüestions “d’imatge” (festes, fires, promoció, agermanament amb la parròquia de la Massana d’Andorra, les xarxes socials de l’Ajuntament...) en temes més superficials. I que s’ha oblidat, segons diu, de les “qüestions de fons”. Per aquest motiu Becerra considera que queda “molta feina per fer”.

Entre molts temes per resoldre, tots tres tenen clar que s’ha de culminar la construcció del centre de dia i solucionar les mancances del CAP. Després de la pujada de preus considerable, Camps explica que ja s’ha començat la segona fase d’obres i que es tornaran a posar a concurs els lots següents, que han de permetre completar el procés, “clau per a Vidreres”. Campmajó es queixa que hi ha hagut una manca d’inversió al CAP i assegura que, després de consultar amb professionals de Salut a Girona, si l’Ajuntament cedeix el CAP es podran adequar les necessitats i les dels serveis socials annexos. “Nosaltres tenim clar que els ho cedirem amb aquestes condicions”, diu. Becerra critica l’error d’estratègia del consistori d’esperar-se al 2018/19, una tardança que ha provocat la inflació de preus imprevista a les portes de les eleccions. “Una pràctica que fan sovint, esperar-se a fer coses a finals de mandat, una pràctica electoral que no compensa”, rebla.

Sobre l’esmentada desunió que hi ha entre els barris, que afecta la cohesió social, tots coincideixen a dir que promouran la viabilitat de fer carrils bicis. Camps té clar que milloraran els barris amb més inversió, però tant Campmajó com Becerra afegeixen que aquest serà un punt clau dels seus programes. Activa Vidreres potenciarà els barris “per tal que formin part de la col·lectivitat i se sentin tan vidrerencs com la resta” (un mercat setmanal, servei de bus, i reunions periòdiques), i Becerra vol revertir uns pressupostos “que es concentren al nucli urbà, i que siguin més equitatius” (una brigada pròpia). “Hem de posar fi a allò que la gent considera forans gent del poble i gent dels barris que no es consideren del poble”, diu.

I és clar, no ens podem oblidar dels correbous. Després de l’incident del 2019 en què es va haver de sacrificar un bou que es va escapar i va causar el pànic i desenes de ferits entre la població, es va fer una consulta que va donar com a resultat 901 vots a favor (53,5%) i 772 en contra (45,8%). Camps diu que s’ha de respectar el que es va resoldre democràticament. Campmajó, que va ser un dels fundadors amb l’entitat que ho va promoure fa anys, diu que “avui dia és anacrònic” i que si governen no els donarà més permisos per fer-ho. Becerra, del tot crític des del punt de vista personal, no com a partit, esperarà a veure la tendència general que hi ha de prohibició d’aquest tipus de celebracions, impulsada des de la Generalitat de Catalunya (“impulsada per Junts”) i en l’àmbit europeu. Comença la cursa, electoral.