Política

municipals

Dona, alcaldable i el factor de l’edat

L’edat és un fac­tor dis­cri­mi­na­tori sobre­tot en una dona. I si a més s’és alcal­da­ble? Les alcal­des­ses i també alcal­da­bles el 28-M de més edat dels seus res­pec­tius par­tits, Maria Rosa Vila (Junts), d’Amer, i Lour­des Fuen­tes (ERC), per Santa Cris­tina d’Aro, li donen valor. “Ser gran és experiència. La gent de la nos­tra edat, oberta de ment i amb bagatge, tenim temps i podem apor­tar molt als ajun­ta­ments”, des­taca Maria Rosa Vila, de 69 anys. “L’experiència és un grau a l’hora de ges­ti­o­nar”, asse­nyala Lour­des Fuen­tes, de 71. Vila remarca la neces­si­tat de fer el pas i “creure-s’ho”, com­ba­tent així la deno­mi­nada síndrome de la impos­tora

L’alcal­dessa de Vila­da­mat i alcal­da­ble per la CUP, Dolors Pons, de 63 anys, con­si­dera que el fet de ser dona en política muni­ci­pal “no implica cap diferència quant a la manera de gover­nar un poble o pre­pa­rar els pres­su­pos­tos muni­ci­pals en pers­pec­tiva de gènere”. Per Pons, la ide­o­lo­gia sí que hi influ­eix. Bre­gada en la lluita anti­fran­quista, acti­vista en bar­ris lum­pen i a favor de l’escola cata­lana pública a Santa Coloma de Gra­me­net i des de fa 12 anys resi­dent a Colera, l’alcal­da­ble del PSC, Dolça Gar­cia Mon­roy, és del parer que en la gestió pública la dona té una visió més àmplia: “Escolta molt i retorna l’escolta. Penso que és una pers­pec­tiva de les dones de totes les edats.”

“Com ho veus, nena”

Per la can­di­data de la CUP, de Santa Coloma de Far­ners, Ivette Casa­de­vall, ser dona i jove “és cir­cums­tan­cial perquè als homes no se’ls des­taca així”, tot recor­dant la síndrome de la bar­ru­feta. I recalca que han de ser les apti­tuds les que han de vali­dar la cap de llista. Ivette Casa­de­vall recorda els rep­tes estruc­tu­rals que tenen totes les dones en un espai, el de la política, tra­di­ci­o­nal­ment mas­culí. “No és fàcil. He estat regi­dora a l’opo­sició i sovint he hagut de sen­tir el dimi­nu­tiu, el «què en pen­ses, nena» des­pres­ti­gi­ant la teva vàlua tant pro­fes­si­o­nal com política”, remarca l’alcal­da­ble del PSC a Santa Cris­tina d’Aro, Marta Poya­tos, de 32 anys. Hi afe­geix que hi ha encara molts pre­ju­di­cis en relació amb la capa­ci­tat de ges­ti­o­nar un ajun­ta­ment si el per­fil de la can­di­data és jove. L’alcal­da­ble d’Impli­cats per Isòvol –llista asso­ci­ada a ERC– , a la Baixa Cer­da­nya, Laia Car­rera, de 28 anys, dona valor a la impli­cació dels joves als ajun­ta­ments, ja que apor­ten “inqui­e­tuds dife­rents”. “Ser dona jove en un muni­cipi petit no és un han­di­cap; en cap moment m’he sen­tit dis­cri­mi­nada”, hi afe­geix. Amb 25 anys, Íngrid Moreno és l’alcal­da­ble d’Avan­cem - Com­promís Muni­ci­pal, vin­cu­lada a Junts, a Sant Joan de les Aba­des­ses. Reco­neix que fer el pas l’ha empo­de­rada com a dona i que la soci­e­tat ha avançat: “En una altra època no m’hau­ria pogut pre­sen­tar i no hagués tin­gut la rebuda que he tin­gut.” Des­taca la impli­cació política del jovent, que pot apor­tar aire fresc, noves visi­ons, ener­gia i vita­li­tat. “En un ajun­ta­ment, com més edats dife­rents hi hagi, més s’enri­queix un poble.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia