Política

La batalla soterrada

Les eleccions també serviran per configurar la composició de la Diputació de Barcelona

La institució, amb un pressupost superior als 1.200 milions d’euros, és objecte de desig de les formacions

El PSC i Junts estarien d’acord a revalidar l’actual pacte al capdavant de l’ens i Esquerra també aspira a comandar-lo

Els 51 diputats es trien d’acord amb els 14 partits judicials de la demarcació de Barcelona

La batalla del 28-M no només es lliura als ajuntaments. A partir dels resultats de les eleccions d’aquí a dos diumenges, també es prefigurarà la composició de les quatre diputacions. Es tracta d’organismes supramunicipals d’elecció indirecta, és a dir, que depenen dels números de les locals. D’acord amb els resultats del dia 28, els partits elegeixen quins regidors ocuparan, també, un seient a les diputacions. I, de les quatre, sens dubte la de Barcelona és on té lloc, políticament parlant, el combat més dur. La institució amb seu al número 126 de la rambla de Catalunya, que agrupa sota el seu paraigua 311 municipis de la demarcació, és objecte de desig de totes les formacions. Gestiona més de 1.200 milions d’euros, segons el pressupost aprovat el novembre passat, una xifra de rècord que impacta directament en les poblacions amb millora i manteniment d’infraestructures, però també amb programes de temàtiques diverses com ara medi ambient, cultura, turisme i esports. De la teoria a la pràctica, parlem, per exemple, de la rehabilitació d’espais tan emblemàtics com Sant Miquel del Fai, a Sant Feliu de Codines, i de l’Escola Industrial, a Barcelona, però també del suport a festivals musicals com l’Encanta de Roda de Ter, el Fred de Terrassa i el Festival de Música Clàssica de Bigues i Riells, i de la travessera de la BV-2112 a Sant Pere de Ribes. La llista és extensa.

Al costat del pressupost, els assessors. I és que aquesta institució de segon grau té prop d’un centenar d’eventuals, tant del govern de la Diputació com dels diferents grups que en formen part. Amb sous que oscil·len entre els 2.768,67 i els 6.519,86 euros, segons consta en el mateix web.

Tot plegat fa que el control de la institució, formada per 51 diputats, sigui molt llaminer per als partits. I això explica, en bona part, l’acord assolit pel PSC (16 diputats) i Junts per Catalunya (7 diputats) el 5 de juliol del 2019 per governar-la sota el comandament de l’alcaldessa socialista de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín. El pacte, en ple procés i amb presos polítics i exiliats, va aixecar una veritable tempesta política i moltes crítiques entre els independentistes, en especial les d’ERC, que en aquells moments compartia executiu amb JxCat sota la presidència de Quim Torra, que també el va viure amb malestar. “Aquest és el millor acord que hem pogut aconseguir”, argumentava llavors el secretari d’organització del PDeCAT, David Bonvehí. Els republicans, de fet, van ser els grans damnificats per la sociovergència a la Diputació de Barcelona, ja que, tot i haver empatat en nombre de diputats amb els socialistes (16), van veure com els seus socis a la Generalitat preferien anar de bracet amb el PSC. “Estem decebuts i sorpresos, la confiança queda tocada”, alertava l’aleshores portaveu republicà, Sergi Sabrià. El fet és que, malgrat els recels inicials i les pressions puntuals perquè es trenqués en moments com l’octubre passat –quan Junts va sortir del govern català–, l’acord ha estat sòlid i ha funcionat, tal com reconeixia Marín en una entrevista amb aquest diari. “Mai hem vist entre nosaltres perillar l’acord. Com a mínim, la voluntat interna dels membres que hem treballat aquí a la Diputació ha estat aquesta”, sentenciava, i hi afegia: “Si es tornés a presentar una situació similar, estaríem disposats a continuar sense cap problema.”

Elecció indirecta

La possibilitat de revalidació, en tot cas, la determinaran les urnes. Els 51 representants de la Diputació de Barcelona, que necessàriament han de ser alcaldes o regidors, s’elegeixen d’acord amb els 14 partits judicials de la demarcació de manera proporcional al nombre de residents. El de Barcelona –agrupa la capital catalana, Badalona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet– és el que n’aporta més, un total de 18, seguit de l’Hospitalet de Llobregat (6), Sabadell (4), Terrassa (4), Granollers (3), Mataró (3), Sant Feliu de Llobregat (3), Manresa (2), Arenys de Mar (2), Vic (2), Berga (1), Igualada (1), Vilafranca del Penedès (1) i Vilanova i la Geltrú (1). Els resultats als municipis grans dels partits judicials que aporten més diputats seran clau, doncs, perquè al PSC, però sobretot a Junts, li surtin els números per continuar al capdavant de la institució. I més tenint en compte que els sondejos, per exemple, auguren una forta fragmentació del vot a la capital catalana entre els d’Ada Colau, Jaume Collboni, Xavier Trias i Ernest Maragall. Des d’Esquerra també aspiren, òbviament, a portar el timó de la institució. I a hores d’ara ja sembla evident que, com fa quatre anys, els pactes tindran l’última paraula. La incògnita està servida per a una diputació amb més de 200 anys d’història que, després que el 1977 la presidís Josep Tarradellas, i tret del període 2011-2019 –quan va estar encapçalada per CiU–, ha estat sempre en mans del PSC, que sovint s’ha erigit en contrapoder al govern de la Generalitat de Catalunya.

200
anys d’història
va complir la Diputació de Barcelona el 2022, atès que es va constituir el 15 de maig del 1822.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Lluís Llach, el més votat a les eleccions del secretariat de l’ANC

barcelona
CAUCAS

La presidenta de Geòrgia veta la polèmica la llei sobre agents estrangers

BARCELONA
Memòria democràtica

Experts internacionals debaten sobre el turisme de memòria a Corbera d’Ebre

Barcelona
política

Junts demana repetir el vot exterior per “greus irregularitats”

barcelona
política

Sánchez i Illa treuen pit pels resultats del 12-M

barcelona
GUERRA A GAZA

Més d’una vuitantena de morts en nous atacs a la Franja

BARCELONA
ESLOVÀQUIA

El jutge allarga la presó preventiva a l’agressor del primer ministre Fico

BARCELONA

Els turistes morts en l'atac a l'Afganistan són de Barcelona, Figueres i Girona

BARCELONA
política

La defensa de Wagensberg relliga el cas Tsunami amb l’espionatge amb Pegasus

barcelona