Política

Nissaga sense fre a Brunyola

Tres generacions de la família Mascort s’hauran succeït a l’alcaldia, ja que cap altra llista gosarà impedir-ho el 28-M

Tres generacions d’una mateixa família hauran regit el destí de Brunyola i Sant Martí Sapresa, en principi, a partir del 17 de juny, quan el cap de l’única llista que concorre als comicis aquest 2023, Roger Puigdevall Mascort (JxCat), haurà de recollir la vara d’alcaldia que li traspassarà la seva mare, Anna Maria Mascort. Però la nissaga de poder local arrenca de més enrere, dins del mateix període democràtic encetat el 1979. I, més paral·lelismes en la història recent municipal, Puigdevall manarà amb el mateix escenari que el seu avi, Joan Mascort Rafart, va trobar en ser investit fa quaranta anys, el 1983: sense cap oposició. Set de set regidors.

El Joan Mascort avi havia entrat com a regidor el 1979 en un consistori on també l’única llista, de Centristes de Catalunya i la UCD, va conquerir l’alcaldia en solitari. El 1983 va passar al primer pla. I des d’aleshores va governar amb escassa oposició fins al 2003, quan va cedir el testimoni a la filla Anna Maria. En el record i les actes, la dedicació durant més de tres dècades –el 2011 encara va ser elegit edil dins de la llista– i el mèrit d’haver instituït una Fira de l’Avellana a mitjans dels noranta que encara perdura. També batalles com ara contra un despoblament contingut amb la millora d’accessos i per consolidar el servei telefònic, encara, a la dècada dels vuitanta. I alguna picabaralla recollida per l’hemeroteca al ple, amb ERC, l’any 2000, sense debat i amb retrets, i ja amb el polígon de Ca n’Illus sobre la taula. Mascort va morir a principis del 2020. Se’l recorda per haver posat fre a les urbanitzacions: setge als forans.

La seva filla, Anna Maria Mascort, ha estat alcaldessa des del 2013 fins ara, llevat del parèntesi en què l’Agrupació de Veïns (ADV), liderada per Francesc Johé i lligada a ERC, va governar, del 2015 al 2019, per 4 vots de diferència. Entre dues llistes, el 4-3 de regidors a repartir pels dos rivals ha suposat una barrera insalvable entre la majoria absoluta i l’oposició minoritària, sis dels onze mandats, i sovint per pocs sufragis de marge. Però després que Johé mirés de posar endreça al polígon, i demà farà quatre anys que va aprovar reclamar pagaments d’una reparcel·lació que assegurava que estaven pendents, Mascort va recuperar la vara a les urnes. Altre cop alcaldessa, va elevar els ajuts perquè els veïns passessin a la fibra –com amb el telèfon als vuitanta o per al pagament de factures de llum i perruqueria subvencionada a domicili. I el fill i net alhora, Puigdevall, que ja ha estat regidor aquest mandat, revalidarà l’alcaldia el 28-M. ERC, que volia créixer en llistes a la demarcació, no ha trobat ningú amb ganes de jugar-se-la al poble.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

El PSC insisteix en la urgència de reprendre l’allargament de la C-32

GIRONA
judicial

El jutge del Tsunami cita dos policies nacionals ferits a Barcelona en una acció contra la sentència del procés

barcelona
estats units

Criden a testificar l’actriu porno Stormy Daniels en el judici penal contra Trump

barcelona
unió europea

La UE aprova la primera llei europea contra la violència de gènere

barcelona
estat espanyol

El Constitucional torna a tancar la porta a investigar els crims del franquisme

barcelona
Estat espanyol

El Suprem tomba la designació de Delgado com a fiscal de Memòria Democràtica

Barcelona
guerra a europa

Ucraïna afirma haver frustrat un complot per assassinar Zelenski

barcelona
societat

Víctimes d’abusos sexuals en institucions catòliques exigeixen un pla català integral de reparació

barcelona
Rússia

Putin ofereix diàleg a Occident si acaba la “política d’agressió”

Barcelona