Sense majories absolutes, caldrà pactar a tots nivells
A les diputacions cap partit obté una majoria absoluta
Les capitals catalanes i algunes grans ciutats, pendents de possibles aliances
També faltaran acords en molts consells comarcals
Si hi ha un denominador comú en l’anàlisi dels resultats de diumenge és l’absència generalitzada de majories absolutes, sobretot a les seus clau, com són les quatre capitals catalanes, algunes grans ciutats, les diputacions i molts dels consells comarcals. Això obligarà els partits a buscar aliances a totes les administracions, uns pactes que, en molts casos, s’aniran entrelligant per bastir equilibris entre les diferents forces polítiques.
Les quatre capitals
A la ciutat de Barcelona s’obren molts escenaris: el PSC donant suport a la investidura de Xavier Trias, un pacte d’esquerres entre el PSC, BComú i ERC o un improbable pacte puntual entre el PSC, Ada Colau i el PP de Daniel Sirera, que repetiria l’episodi de Manuel Valls. El grup d’ERC de Maragall, que ha tingut la davallada més dura, pot ser decisiu.
A Girona, tampoc no és gens clar quin serà el resultat final. Es parla d’un pacte independentista a tres bandes entre Guanyem, JxCat i ERC per fer alcalde Lluc Salellas. També d’una aliança entre el PSC i JxCat.
En canvi, a Tarragona Rubèn Viñuales (PSC), el guanyador de les eleccions municipals, ja ha avança que vol governar en solitari els pròxims quatre anys i ha dit que fer-ho en minoria és la fórmula “idònia”. Aquesta posició no l’obliga a un pacte inicial però sí a aliances durant el mandat
A Lleida, l’alcaldable del PSC, Fèlix Larrosa, ha aconseguit 9 regidors, un bon resultat però que el deixa lluny de la majoria. Per aquest motiu ja ha avançat que està obert a parlar amb tots els partits amb representació excepte amb Vox.
A la resta de Catalunya, hi ha incertesa, per exemple a Vic, on la victòria de Junts s’ha viscut amb un regust amarg quan els resultats els donaven set regidors, lluny dels onze de la majoria absoluta d’Anna Erra. Per Albert Castells, els resultats obren un escenari complex, però ha assegurat qu “la ciutadania ha volgut un govern de coalició que volem liderar”.
Olot és una altra de les ciutats on desapareix la majoria absoluta ja que l’actual alcalde per JxCat, Pep Berga, ha perdut tres regidors. Podria formar govern però haurà de pactar amb alguna de les formacions que han quedat al darrere, com ara ERC o el PSC. Hi ha casos, com el de Sant Cugat on la majoria absoluta venia per un pacte, en aquest cas entre ERC, el PSC i la CUP, que ara la perden perquè no sumen. Així, Junts per Sant Cugat ha guanyat amb claredat les eleccions municipals i podrà recuperar l’alcaldia
Ciutat per ciutat, caldrà anar esperant si es repeteixen algunes de les aliances segellades l’any 2019, després de les eleccions municipals, on el pacte més vist a les principals ciutats catalanes va ser entre el PSC i l’òrbita dels comuns, tot i que, començant per Barcelona, hi va haver aliances totalment inesperades. Les línies vermelles pel que fa als escrúpols polítics també es van desafiar en casos com ara Vilafranca del Penedès, on JxCat va pactar amb el PSC, o a Molins de Rei (Baix Llobregat) i Lloret de Mar (Selva), on els dos partits també es van posar d’acord.
Les diputacions
A la Diputació de Tarragona, ERC ha repetit en ser la força més votada, però ha empatat amb el PSC en nombre d’escons. Els republicans i els socialistes han obtingut 9 diputats cadascun dels 27 escons provincials. Amb aquesta aritmètica i sense haver-hi majories clares, les dues formacions hauran de negociar i buscar pactes per governar.
A la Diputació de Girona JxCat manté l’hegemonia tot i perdre un diputat, i tindrà deu representants a la corporació. ERC, per la seva banda, es manté com a segona força però també perd un diputat i queda amb vuit. Els dos partits sumen una àmplia majoria i caldrà veure si reediten el pacte de govern que van segellar el 2019.
A Lleida, els republicans podrien revalidar el pacte amb Junts, que ha tret quatre diputats, per aconseguir una majoria absoluta de 13 diputats.
A Barcelona, el PSC guanya amb 19 representants, a set de la majoria. Caldrà veure si es repeteix el pacte que, per aconseguir la presidència, va fer la socialista Núria Marín amb JxCat i que va aixecar una gran polèmica.
Pactes oberts a gairebé tots els consells comarcals
Aquest 28 de maig s’han escollit els representants dels consells comarcals, la formació dels quals sorgeix a partir de les dades de les eleccions municipals a Catalunya. En total, s’han triat 1.028 consellers i conselleres comarcals als 40 consells comarcals del país. JxCat ha estat la primera força a 18 comarques, mentre que ERC ho ha estat a 16 i el PSC a 9. Però aquests resultats quedaran molt lligats a les aliances que també s’hauran d’acordar en aquests ens de representació comarcal.
Les majories absolutes no hi abunden tampoc, tot i que sí que han estat ratificades, entre d’altres, al Baix Penedès (PSC), al Moianès (ERC) i al Bages (ERC).
Alguns dels possibles pactes ja s’han avançat, com a la Selva, on Junts ja ha anunciat que vol repetir el pacte vigent, amb IdS i el PSC. Els socialistes es fan forts als dos vallesos, però en tots dos casos els caldrà pactar per poder governar amb majoria. Al Baix Empordà hi ha un empat entre ERC i Junts, per tant caldrà veure qui obté un pacte que el porti a governar. I a l’Alt Empordà, el PSC, tot i no haver estat el més votat –ho ha estat Junts– pot convertir-se en el partit clau per garantir la governabilitat.
