L’Eurocambra s’oposa al reconeixement facial en directe

El Parlament Europeu ha aprovat aquest dimecres negociar la primera llei sobre intel·ligència artificial del món però s’ha oposat a la vigilància biomètrica, és a dir, el reconeixement facial, en temps real i ha imposat condicions per als nous sistemes com ChatGPT, impulsant així el desenvolupament de la mesura, al mateix temps que limita els possibles riscos.

La iniciativa ha tirat endavant amb 499 vots a favor, 28 en contra i 93 abstencions i l’Eurocambra fixa així la seva posició de cara a les negociacions que començaran aquest dimecres amb la Comissió Europea (CE) i el Consell de la UE per pactar el text definitiu de la llei, que continuaran sota la presidència rotatòria que l’Estat espanyol assumirà l’1 de juliol.

Entre les demandes del Parlament Europeu hi ha la prohibició de la vigilància biomètrica en temps real en espais públics, en contra del que han defensat l’executiu comunitari i els països de la UE, que aposten per permetre-la sempre amb autorització judicial i per perseguir “delictes greus”. Pel que fa a la necessitat de regular els sistemes capaços de generar text —com ChatGPT— i material audiovisual, l’Eurocambra vol que els desenvolupadors demostrin que han reduït els riscos que la tecnologia pugui generar tant a la salut com als drets fonamentals i al sistema democràtic i qualifica d’alt risc alguns usos molt específics que només es podran introduir al mercat si respecten els drets fonamentals i els valors de la UE. Els eurodiputats també volen que els usuaris que utilitzin aquesta tecnologia per generar imatges falses, les anomenades deep fakes, especifiquin que el contingut s’ha manipulat mitjançant intel·ligència artificial i demanen als desenvolupadors d’aquests sistemes que expliquin de manera “prou detallada” quines dades protegides per drets d’autor han utilitzat per entrenar la intel·ligència artificial.

Després de la votació, ara començaran les negociacions entre les tres institucions europees per pactar el text definitiu de la llei i, en el cas que les negociacions concloguessin aquest any, la norma no es començaria a aplicar fins el 2026, per la qual cosa Brussel·les ha proposat un pacte entre les grans tecnològiques per etiquetar immediatament tot el contingut fals que es generi amb intel·ligència artificial.