De Líbia al camp grec de Malakasa

El Fadi és un noi sirià que aquesta setmana ha viatjat dels Països Baixos a Kalamata, al sud de Grècia. Ahir es va poder reunir amb el Mohammed, el seu germà de 18 anys, un dels 104 supervivents del naufragi de Pylos, a la costa de Grècia. Es van trobar al port de Kalamata, on els rescatats van passar els primers dies. A fora del camp de Malakasa, on ahir al matí van traslladar els supervivents, s’hi esperaven quatre homes egipcis, que viuen a Itàlia i s’han desplaçat fins al nord d’Atenes. Ells busquen tenir la mateixa sort que el Fadi, i aconseguir trobar els seus familiars entre les persones que s’han salvat d’una de les tragèdies més grans dels últims temps al mar Mediterrani.

Tots els rescatats són homes d’entre 16 i 41 anys. Tot i això, s’ha trobat el cos d’una dona, i se suposa que a la bodega del vaixell hi podia haver un centenar de dones i criatures. Les organitzacions assenyalen que a l’embarcació hi anaven fins a 750 persones. Trobar vida més de setanta-dues hores després és difícil, i més tenint en compte que la catàstrofe va ser a la fossa de Calipso, una de les més profundes del Mediterrani.

Els autobusos van arribar ahir al camp de recepció i identificació de Malakasa, a quarts d’una del migdia (hora grega), i no transportaven els 104 rescatats, explicava a El Punt Avui el director del camp: “N’han arribat 74; nou encara els estan interrogant per la possibilitat que siguin traficants, i els altres els atenen a l’hospital a prop de Kalamata.” Entre ahir i avui els estan identificant per poder-los portar, després, a un dels trenta camps d’acollida que hi ha al país. “Aquest és un espai on s’estan només un o dos dies, quan arriben; després els traslladem als camps nacionals i comencen la demanda del procés d’asil”, afegeix el superior. Aquest procés tarda uns mesos, i pot acabar amb una acceptació o una denegació.

Als camps de Malakasa hi pots arribar en cotxe o caminant després de vint minuts d’haver baixat de l’estació de tren de Sfendali, a mitja hora al nord d’Atenes. El camp està envoltat per tanques de filferro, acabades amb concertines. A dins només hi poden entrar les persones acreditades pel Ministeri d’Immigració grec. Al camp número 2 hi ha espai per a més de cent persones. A tot el complex de Malakasa, per a més de 1.200. Els periodistes que ens esperàvem a l’exterior del camp no hem tingut l’opció de parlar amb els supervivents, que han entrat directament a les instal·lacions.

“Estem farts que cada any hi hagi morts als nostres mars, els migrants es troben amb aquesta situació, i mentrestant els polítics, amb corbata a Brussel·les”, defensava l’Alex, ciutadà grec. Part de la societat civil comparteix l’opinió, i ahir va sortir als carrers en solidaritat amb els migrants, criticant la gestió de Frontex, l’agència de les fronteres de la Unió Europea, i la guàrdia costanera hel·lènica. “Hi ha d’haver una investigació independent sobre les responsabilitats de l’estat grec i les de Frontex! Justícia per a les víctimes, rutes segures i legals per no haver-nos de lamentar més”, piulava l’activista Iasonas Apostolopulos.

Els manifestants es van reunir a diversos llocs del país: al costat de la nau on es trobaven els rescatats, a Salònica i a Atenes, entre altres ciutats. En algunes protestes es va denunciar la violència de la policia i enfrontaments. A Atenes s’han pintat parets amb frases reivindicatives com ara: “Frontex i els guardacostes maten”, i s’han desplegat pancartes en punts simbòlics de la ciutat. Diumenge s’han convocat manifestacions per criticar els retorns il·legals i per demanar l’abolició de fronteres.