Tamara Carrasco reclama una indemnització a l’Estat per prohibir-li sortir del seu municipi
Ha presentat na reclamació de responsabilitat patrimonial al Ministeri de Justícia demanant 24.660 euros
Tamara Carrasco va passar-se més d’un any i un mes en què tenia prohibit sortir del seu municipi, Viladecans, per ordre judicial. 411 dies de calvari i el posterior procés fins que va acabar absolta d’un cas en què va començar essent detinguda per la Guàrdia Civil a casa seva acusant-la de terrorisme i rebel·lió l’abril del 2018, si bé també va planar sobre ella la sedició. Ara ha presentat una reclamació a l’Estat pels danys i perjudicis patits per aquesta prohibició de sortir del municipi de residència que va dictar el jutge mentre la investigava per uns delictes tan greus, que van anar caient tots ells.
Segons ha avançat Vilaweb i ha difós la mateixa afectada a les xarxes socials, l’escrit que ha aportat la seva defensa, liderada per l’advocat Benet Salellas, demana al Ministeri de Justícia que assumeixi la seva responsabilitat patrimonial i la compensi amb una indemnització de 24.660 euros, que ho calcula exigint la meitat del que correspondria per un tancament a la presó. El text adverteix que tot i que no va haver d’entrar en cap centre penitenciari preventivament, sí va quedar afectada de manera “clara i directa” la seva “llibertat deambulatòria”. El ministeri disposa de mig any per a tramitar la petició. Si no la respon, s’entendrà un silenci administratiu negatiu i quedarà denegada la petició, malgrat l’infortuni que ha hagut de passar Carrasco.
El cas de l’activista viladecanenca va acabar amb la confirmació de l’absolució que va fer el Tribunal Suprem, després de rebutjar la petició de la Fiscalia, que demanava set mesos de presó a Carrasco per incitació als desordres públics. Aquests desordres públics rebutjats van ser la cirereta del pastís d’un reguitzell de peticions que van començar pel terrorisme. El malson de la catalana represaliada va començar el 10 d’abril del 2018, amb les acusacions gruixudes per terrorisme, rebel·lió i sedició en una causa de l’Audiència Nacional; va ser empresonada preventivament durant dos dies i després li van prohibir sortir de Viladecans un any. La base de les acusacions va ser un missatge de whatsapp a un grup d’amics sobre accions dels CDR i que després del judici va considerar-se que solament informatiu, sense que comportés cap crida concreta.
