L’escut de Girona i el rei d’Espanya

El lliurament dels premis Princesa de Girona no és, precisament, un acte obert a la ciutadania. La fundació que dona nom als guardons tria els distingits i les distingides entre joves amb talent i amb idees disruptives i, juntament amb La Zarzuela, vetlla per la seguretat, els horaris i els circuits que han de fer els aspirants a informar de l’acte.

Feia cinc anys que la Fundació Princesa de Girona (FPdGI) no festejava l’atorgament dels seus premis a la demarcació. L’any 2018 ho va fer a Vilablareix, pocs mesos després que el govern espanyol, encapçalat pel PP, suspengués l’aplicació de l’article 155 de la Constitució Espanyola per l’organització del referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

El referèndum ha passat a la història com un gran gest de sobirania de la ciutadania i les institucions del país, mentre que el discurs de dos dies després del rei espanyol Felip VI va ser una mostra més que la unitat de l’Estat és intocable. El monarca va dir, entre altres coses, que la Generalitat havia “trencat els principis democràtics de l’estat de dret” i havia protagonitzat “un inacceptable intent d’apropiació de les institucions, al marge de la llei i de la democràcia”.

A Caldes de Malavella, seu dels premis d’aquest any, aquell discurs encara cou. L’alcalde, Salvador Balliu (Junts), va declinar participar en els actes d’ahir perquè encara recorda el discurs, de sis minuts, del representant dels Borbons. “Aquí no són benvinguts”, explicava el batlle, que va visitar fa tres mesos el president a l’exili, Carles Puigdemont. Les tres forces sobiranistes (Junts, Som Caldes i ERC) van demanar a principis de setmana que Felip VI “es retracti del discurs [del 3-X-2017], demani perdó a les víctimes de la violència policial i cessi la repressió al moviment independentista”.

Ahir, a les portes d’una campanya electoral i amb el dimoni en forma de coalició PP-Vox, la casa reial va tornar a Girona –a vint quilòmetres per ser precisos– en doble sessió (matí i tarda), en un hotel amb camp de golf i amb els reis Felip VI i Letícia Ortiz compartint protagonisme amb la princesa Elionor i la infanta Sofia. Les adolescents reials van participar al migdia en un taller del programa Amplificarte, que des del gener ha arribat a un centenar de centres educatius de l’Estat i que treballa valors i emocions a través de la música. Dimarts, Elionor i Sofia havien visitat, d’incògnit, la seu de la fundació a Girona.

De representants de l’Ajuntament de Girona i de la Generalitat de Catalunya no n’hi va haver cap a la tarda. Hi va haver, això sí, una bandera de la ciutat de Girona, al costat de l’espanyola, la catalana i l’europea. De representants del govern espanyol i de les institucions de l’Estat sí que n’hi havia, començant per la ministra de Transports, Raquel Sánchez (PSOE); la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el subdelegat del govern espanyol a Girona, Albert Bramon, entre d’altres.

Enmig de fortes mesures de seguretat i circulació restringida per als periodistes, la princesa Elionor va dir que “ser a Girona és una alegria”, mentre que el seu pare valorava el creixement de la fundació els dos últims anys “en estreta col·laboració amb administracions i entitats (?)”.

De la situació de repressió i de falta de llibertat de càrrecs electes del país no se’n va parlar en el recinte privat on va tenir lloc l’acte d’ahir. I, lògicament, no resta cap mèrit ni cap vàlua a les cinc persones distingides amb els premis Princesa de Girona d’aquest any i que ajuden a fer un món millor: la violinista María Dueñas; l’enginyer i director executiu i fundador d’Open Cosmos, Rafel Jordà; el doctor en biomedicina i professor a Yale (Estats Units), el lloretenc Marc Schneeberger Pané; l’artterapeuta i fundadora de la Fundació Arte Paliativo, Sílvia Fernández Cadevall, i la directora executiva i cofundadora de la xarxa de cura infantil, Kidogo, Sabrina Habib.