“Vull recuperar la política útil de Convergència”

No, som el pal de paller que aple­guem els gru­pus­cles sor­gits de l’antiga Con­vergència i Unió, amb gent inde­pen­den­tista, gent naci­o­na­lista, etc., i volem escol­tar el ter­ri­tori gironí, ser un mirall d’allò que passa a les comar­ques giro­ni­nes. Els meus refe­rents són Jordi Pujol i Ramon Trias Far­gas. Vull recu­pe­rar la política útil de Con­vergència i actu­a­lit­zar-la. No és un tema nostàlgic, sinó una defensa d’una manera de fer política útil. És una eti­queta i molta gent de les comar­ques giro­ni­nes asso­cia CiU a mol­tes millo­res. Jo mateix, de més jove, vaig fer esport en equi­pa­ments cons­truïts durant el govern de la fede­ració.

Sí, perquè no aporta res. És un mis­satge interes­sat que s’ha llançat per fer mal als par­tits inde­pen­den­tis­tes. És cert que, a les últi­mes muni­ci­pals, alguns par­tits van ser molt per­ju­di­cats per l’abs­tenció i això és un mis­satge clar que la gent no vol fal­ses pro­me­ses, sinó que vol que es parli de les neces­si­tats reals.

Que cal tenir en compte que el PSC és sucur­sa­lista del PSOE. Si ets cata­la­nista, el vot pel PSC no és el més ade­quat.

És veri­tat que, quan els nos­tres dipu­tats van pas­sar al grup plu­ral del Congrés, vam per­dre visi­bi­li­tat en l’àmbit mediàtic. Però, durant aquesta última legis­la­tura, nosal­tres hem tre­ba­llat, no hem fet per­for­man­ces com d’altres. Hem lide­rat ini­ci­a­ti­ves que han com­por­tat la inversió de sis mili­ons d’euros en temes com el tren d’alta velo­ci­tat o la Fun­dació Dalí, per esmen­tar-ne alguns. Nosal­tres anem a fer política a Madrid, no des del dog­ma­tisme, sinó des del prag­ma­tisme.

Sí, i nosal­tres en podem reco­llir un gruix impor­tant, per­so­nes des­en­can­ta­des amb el procés, amb la política de blo­queig, que ha reper­cu­tit en la inversió, per­so­nes de Con­vergència i Unió de tota la vida que han votat par­tits esta­tals, i, fins i tot, votants de l’Assem­blea Naci­o­nal Cata­lana, alguns del PSC, d’ERC i fins i tot del PP.

La inde­pendència és una cosa molt utòpica. La nos­tra línia estratègica passa per defen­sar que Cata­lu­nya és un objecte polític i l’altra part hau­ria d’enten­dre que Cata­lu­nya té dret a deci­dir el seu futur. De fet, és un procés que la Cons­ti­tució con­tem­pla. Sí que ens cal denun­ciar i rever­tir la invasió de com­petències, com per exem­ple amb la llei de cos­tes, que lesi­ona els pro­pi­e­ta­ris de pri­mera línia de l’espai cos­ta­ner i els pro­pi­e­ta­ris no poden ins­criure nota­ri­al­ment part de les seves pro­pi­e­tats.

No m’agra­den els extrems. Cal aïllar les idees radi­cals, perquè estan lluny del prag­ma­tisme del PDe­CAT. Per llui­tar con­tra l’extrema dreta, cal nego­ciar i acon­se­guir més quo­tes d’auto­go­vern. Se l’ha de com­ba­tre, a més, des de la raó i la lògica i no donar-li espais. No es pot com­ba­tre l’extrema dreta només pen­jant pan­car­tes.

Sobre­tot una rein­dus­tri­a­lit­zació i, per això, cal millo­rar el sub­mi­nis­tra­ment elèctric i les infra­es­truc­tu­res.

Girona havia sigut un dels cen­tres indus­tri­als més grans i, ara, cal una rein­dus­tri­a­lit­zació perquè ho torni a ser.

Hi ha d’haver una aposta molt clara per les ener­gies reno­va­bles.

Si diem no a la MAT, no al parc Tra­mun­tana..., cal posar sobre la taula algun pro­jecte a llarg ter­mini. Calen pro­jec­tes d’ener­gies reno­va­bles potents adap­tats al ter­ri­tori i pla­ni­fi­cats amb seny, i no s’ha de fer demagògia. Cal tenir en compte que les comar­ques giro­ni­nes gene­ren només l’1,5% de l’ener­gia que neces­si­ten i, a més, l’expor­ten. Men­tres­tant, l’AVE ha de reduir la seva velo­ci­tat un 5% entre Bar­ce­lona i Girona per falta de potència.

Llui­ta­rem per millo­rar l’N-II i sobre­tot per l’estació del TAV més a prop de l’aero­port.

Cal opti­mit­zar-lo. L’hem d’enten­dre no només com una acti­vi­tat econòmica, sinó com un actiu que forma part de l’ADN del país.