El vot dual, més amenaça que l’abstenció per a l’independentisme en les eleccions al Congrés

Dels més de 463.000 vots que va caure la participació en les municipals del 28-M respecte a les del 2019, un 63,6% (gairebé dos de cada tres) van deixar d’anar a partits independentistes, i sobretot a ERC, que en va perdre 300.000 en números rodons. Tot i que va afectar tothom, doncs, l’abstenció va castigar especialment el sobiranisme, un fet que s’ha traduït en una reducció de les quotes de poder a les institucions locals en benefici sobretot del PSC. Els socialistes, així, han passat de 94 a 127 alcaldies, bona part als grans municipis del país, mentre que en global els principals partits independentistes van assolir 174 regidors menys i van perdre una cinquantena d’alcaldies.

La campanya d’alguns sectors per continuar fomentant l’abstenció el 23-J per castigar el que consideren poc alineament pràctic d’aquests grans partits amb l’independentisme civil, secundada per la direcció de l’ANC –si bé la militància acabaria desautoritzant l’aposta per promoure l’abstenció i el vot nul– semblava doncs que havia de tornar a ser un dels principals cavalls de batalla per a ERC, Junts, la CUP i el PDeCAT el 23-J, però en els últims dies s’ha revertit la percepció, en part arran del baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió fet públic la setmana passada, que es va coure al llarg de quatre setmanes entre final de maig i final de juny. I és que, malgrat que no es va preguntar específicament per la qüestió, es va detectar que en general la intenció de participar era elevada, fins i tot més que en eleccions generals anteriors. “La intenció d’abstenir-se ha crescut durant el treball de camp, sí, però no preveiem una gran desmobilització independentista”, concloïa el seu director, Jordi Muñoz.

Les preguntes del CEO a posteriori sobre el 28-M detectaven que només un 60% dels independentistes –per un 69% dels unionistes– havien emès el seu vot “amb convicció”, mentre que un 28% admetien que havien tingut dubtes i un 11% deien que havien votat buscant el “mal menor”. I si es preguntava als que es van quedar a casa, un 27% deien que ho van fer perquè no els representava cap opció, un 23% directament perquè tenien millors coses a fer i un 19% com a protesta contra els polítics i el sistema. Muñoz, però, explica que no van apreciar grans diferències entre independentistes i unionistes. La dada més rellevant, en aquest sentit, apareix quan s’analitza la taula que encreua el vot en les generals del 2019 amb la intenció de vot ara. Un 6% de votants d’ERC fa quatre anys diuen que s’abstindran, per un 8% de Junts i un 9% dels de la CUP. Però és que també un 10% de votants del PP llavors diuen que es quedaran a casa, o un 6% dels comuns. Els més mobilitzats són els votants socialistes i els de Vox, amb un 4% i un 3% de pèrdues cap a l’abstenció, respectivament.

L’alta mobilització i fidelitat del votant del PSC dona una pista sobre el principal perill per a l’independentisme ara, que més que l’abstencionisme és el vot dual. L’enquesta, així, detecta fins a un 13% de votants de Junts el 2019 i un 12% d’ERC, a més d’un 6% de la CUP –i la xifra encara s’enfila més, fins a un 16%, en el cas dels votants d’ECP– que diuen que ara votaran el PSC. “Em sembla una dada sorprenent i fins i tot preocupant des del punt de vista independentista”, valora el politòleg de la UOC Marc Guinjoan, consultat per El Punt Avui. “S’anuncia una victòria rotunda del PSC, va com un tret”, indica, i apunta que el dubte és veure com quedarà el PP respecte a ERC i Junts. “Seria força esperpèntic si queda segon o tercer a Catalunya”, alerta.

En tot cas, Muñoz confirma que és al vot dual on cal anar a buscar la raó principal, per exemple, perquè el baròmetre auguri a ERC una caiguda de 13 a 8 o 10 escons. I és que el CEO ha detectat un “canvi brusc” respecte a anteriors sondejos, que du a un “realineament” cap als socialistes en la intenció de vot en les generals, que en canvi no es percep en les eleccions al Parlament. “El que està passant és que torna el vot dual, per aquí va la pel·lícula”, conclou el director del CEO.

Guinjoan hi coincideix, i també fa l’anàlisi al revés, per alertar que el vot independentista és el menys sòlid de tots (tot i que també té fugues internes encreuades, de més d’un 10% per exemple de Junts a ERC i viceversa): només un 56% de votants d’ERC el 2019, un 55% dels de Junts i un 48% dels de la CUP diuen que repetiran opció, per un 80% que repetirà el PSOE, un 69% Vox o un 68% al PP. I encara una altra dada “més bèstia”, segons Guinjoan, alerta del vot dual: en el mateix baròmetre, per exemple, fins a un 15% dels enquestats que votarien ERC al Parlament –també un 13% dels comuns– ara votaran PSC.

Guinjoan relativitza també que l’abstencionisme pugui afectar l’independentisme el 23-J més del ja habitual en unes espanyoles. I si creix perquè els comicis es fan en plenes vacances, creu que es repartirà entre tots els partits. “Potser sí que està una mica més desmobilitzat, però no sembla que hagi de ser substancial la davallada de la participació de l’independentisme”, indica. Igualment, avisa que si caiguessin els partits independentistes per l’abstenció, això tindria a Madrid la lectura interessada que el moviment “ha mort”.

El politòleg tampoc creu que Sumar li resti gaire, ja que “no ha arrelat a Catalunya i es percep més com una crossa del PSOE”, que, per cert, rep molta de la seva fuga de vot. En tot cas, indica que l’independentisme ha fet algunes passes cap a una major unitat en les últimes setmanes, i les aigües s’han calmat una mica, un fet que pot activar la part que es mostrava més crítica. Això sí, “el que acabarà d’ajudar és que el que ens ve a sobre és greu”, conclou.