“Consideren el català una llengua de segona”

Tot són mesu­res per fer pas­sos enrere en matèria de llen­gua. Les decla­ra­ci­ons són con­tra­dictòries perquè Pro­hens [la pre­si­denta] diu que no vol impo­sar res per la força i que opta pel diàleg, però que tirarà pel dret. En tot cas, on volen actuar és en els pocs àmbits on el català té un pes majo­ri­tari, com l’edu­cació i l’admi­nis­tració, però no pas en aquells on és mino­ri­tari com la justícia, la sani­tat, poli­cia o mit­jans audi­o­vi­su­als.

No sabem què vol dir, si vol que es pugui esco­la­rit­zar ple­na­ment en cas­tellà, des­do­blar tot el sis­tema edu­ca­tiu o car­re­gar-se el decret de mínims [del 50% de català]... La immersió lingüística té la funció que s’apren­gui el català perquè el cas­tellà s’aprèn de sèrie, amb la pressió dels mit­jans, men­tre hi ha casos de mono­lingües en cas­tellà.

Sí, Antoni Vera va en la línia d’evi­tar el con­flicte, però pot­ser al final acaba apli­cant polítiques en les quals ni ell hi creu.

Més del 50% dels habi­tants de les Illes Bale­ars han nas­cut fora del ter­ri­tori, majo­ritària­ment en zones cas­te­lla­no­par­lants de l’Estat. A la pràctica, els nou­vin­guts inter­pre­ten que la llen­gua franca és el cas­tellà perquè la veuen més útil. Abans, a l’inte­rior de Mallorca, els fills de magri­bins par­la­ven entre ells en català, però la immi­gració no s’ha atu­rat, la capa­ci­tat d’inclusió costa més i els espais que actu­a­ven com a eixos d’inte­gració estan debi­li­tats. A més, amb la glo­ba­lit­zació els con­tin­guts audi­o­vi­su­als són gai­rebé exclu­si­va­ment en cas­tellà. Ara la situ­ació de feblesa s’accen­tuarà.

Hi ha una onada de joves músics que apos­ten pel català i una reacció de la ciu­ta­da­nia pre­o­cu­pada per la llen­gua. Podem poten­ciar-la en l’audi­o­vi­sual, la música, la cul­tura, més cur­sos per a nou­vin­guts... Podem recla­mar a les ins­ti­tu­ci­ons que actuïn, i també amb estratègia jurídica quan s’incom­pleixi la nor­ma­tiva de nor­ma­lit­zació lingüística, però també mobi­lit­zar la soci­e­tat. Feim una crida a impli­car-se en l’acti­visme.

És una burla i un escarni. Exis­tia l’Ofi­cina de Drets Lingüístics, que va aple­gar 300 denúncies, i ara Vox diri­girà aquesta nova ofi­cina, que actua amb una men­ta­li­tat supre­ma­cista, i això és molt pre­o­cu­pant. Con­si­de­ren la nos­tra llen­gua de segona i sense drets, i ha con­ver­tit els agres­sors en vícti­mes.

Amb els sin­di­cats i asso­ci­a­ci­ons diver­ses com­par­tim la por que es vagi enrere en els drets i que amb els atacs posin en perill els pilars de cohesió social. Avi­sam que si ata­quen ens tor­na­rem a mobi­lit­zar units [com fa deu anys amb Bauzá].

Ja hem dema­nat una reunió amb el govern i apel·lam al seny perquè el PP no es deixi arros­se­gar per Vox i que faci una política que la mateixa Pro­hens va defen­sar: pen­sar en tots els ciu­ta­dans. Espe­ram que no dei­xin de pro­moure la llen­gua i no reti­rin ajuts a la premsa i revis­tes locals en català. No des­car­tam cap mesura, com ara recórrer a les ins­ti­tu­ci­ons euro­pees.