Política

TOT RECORDANT

Prat de la Riba i els límits d’Espanya

El creador de la Mancomunitat va morir als 46 anys posant les bases de l’actual Catalunya autonòmica

Fa cent anys, després del cop d’estat de Primo de Rivera, el nou dictador va decidir que ja n’hi havia prou de la broma de la Mancomunitat de Catalunya i va designar-hi un titella, Alfons Sala, al capdavant. Però ni tan sols ell va poder esborrar del mapa l’obra dissenyada per Enric Prat de la Riba, mort tal dia com avui del 1917 amb només 46 anys. Va ser un líder regionalista però va tenir un enterrament d’estat. La comitiva va passar per tot Catalunya abans d’arribar al cementiri de Montjuïc. El seu gran llegat, la Mancomunitat, és un ens que semblaria de poca volada vistos amb els ulls d’ara. Amb tot, és el precedent històric més autèntic de la Catalunya actual. Les quatre províncies –governades per diputacions– agrupades en una sola entitat. A la llarga, allò seria la llavor de la Generalitat tal com la coneixem ara, recuperada ja amb aquest nom durant la Segona República espanyola.

El moviment de la Lliga Regionalista, que amb el seu nom ja delimitava les seves ambicions a Catalunya, dibuixaria el mapa actual, per a bé o per a mal, del nostre país. Tot i que la gesta de Prat de la Riba i del seu partit va ser un fet històric formidable i remarcable, també definia, sense saber-ho, una línia present i futura sobre la utopia de tornar a unir els Països Catalans dins de qualsevol tipus d’aliança política comuna. De fet, una de les línies vermelles de la Constitució del 1978 és precisament la prohibició explicita de qualsevol acord de federació entre les comunitats autònomes que es van crear en aquell moment. O sigui, legalment la Catalunya dissenyada en un primer moment per Prat de la Riba, el País Valencià i les Illes estan condemnats a viure separats per sempre més, segons les lleis espanyoles, més enllà de la llengua i la cultura que les continua agermanant malgrat totes les dificultats que suposa lluitar contra la castellanització des de fronts diferents.

Tampoc el nostre protagonista d’avui, Prat de la Riba, podia predir el futur i les seves accions tenien un objectiu lògic coneixent el personatge, fer ressorgir el sentiment nacional català del segle XIX i donar-hi una forma política. La seva participació en la redacció de les Bases de Manresa i la seva obra més rellevant, La nacionalitat catalana, (1906) ho van corroborar. La seva implicació en La Veu de Catalunya també li va complicar la vida a Espanya. El 1902, va passar per la presó per l’article Separatisme al Rosselló. Es va beneficiar d’un indult. Un cop a fora, va fundar l’Institut d’Estudis Catalans i va impulsar la Mancomunitat, després d’enormes diferències entre els partits catalans d’esquerra i, ja no diguem, els partits d’obediència espanyola. El govern espanyol ho va autoritzar amb finalitats “exclusivament administratives”. Greu error, deuen pensar els polítics espanyols que saben història. Prat de la Riba, lògicament, va anar molt més enllà de les finalitats “administratives” i la seva crida a la unitat lingüística del país va tenir com a conseqüència que tots els ajuntaments adoptessin la nova ortografia. A poc a poc, i malgrat les nul·les competències en gairebé totes les matèries, va anar teixint el sotabosc d’un país que quan va ser el moment de la veritat (dues dictadures) va saber com a mínim resistir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

xina

Xi Jinping viatja a Europa per estrènyer relacions bilaterals

barcelona
argentina

Milei acusa Sánchez de posar en risc les dones i la unitat d’Espanya

barcelona
estats units

Les universitats es preparen per afrontar actes propalestins en les cerimònies de graduació

barcelona
política

Les càbales sobre pactes donen color a la campanya

barcelona

Energia i renovables: sortir de la cua sense prendre-hi mal

Girona

La llavor de la dignitat

Banyoles
Guillem Agulló Lázaro
Pare de Guillem Agulló Salvador, assassinat pel feixisme

“L’extrema dreta és incapaç de donar un premi per les llibertats”

Banyoles
Júlia Ojeda, Anna Punsoda i Marta Roqueta
Editores de “Màtria o barbàrie”

“El nom de ‘màtria’ és un revulsiu, una altra manera de relacionar-nos políticament”

Barcelona
la crònica

Llum a Rull amb el somni de Muriel