Política

estat espanyol

L’espia Francisco Paesa s’emporta els seus secrets a la tomba

L’exagent dels serveis secrets espanyols va morir el maig passat als afores de París

El 1998 va simular la seva mort arran de l’escàndol del cas Roldán

Va ser el testaferro de l’exdirector general de la Guàrdia Civil

L’antic agent dels serveis secrets espanyols Francisco Paesa ha mort i aquesta vegada de veritat, després que el 1998 hagués simulat la seva defunció amb la publicació d’una esquela a la premsa espanyola amb l’objectiu de passar desapercebut arran de la fugida de qui va ser el director de la Guàrdia Civil Luis Roldán acusat de corrupció. Espia, diplomàtic, banquer, pròfug internacional, empresari, playboy, Paesa va morir el 3 de maig passat a 87 anys als afores de París, on vivia des de feia dècades, segons ha confirmat aquest dimarts l’agència Efe en el registre civil de Bois-Colombes, municipi on residia. La notícia ha estat avançada pel digital elDiario.es. Amb la seva mort, l’espia s’emporta a la tomba tots els secrets que guardava. I en devien ser uns quants, tenint en compte, per exemple, que va col·laborar amb la fugida de Roldán i va ser el seu testaferro. Paesa, que va néixer a Madrid l’11 d’abril de 1936, va ser un estret col·laborador dels serveis secrets espanyols, present en diversos escenaris internacionals.

Recorda Efe que el nom de Paesa va saltar a la primera línia de l’actualitat quan el 1994 va esclatar el cas Roldán, en el qual l’aleshores director de la Guàrdia Civil va ser acusat del cobrament de comissions il·legals per la reforma de cases quarter del cos.

Paesa va ser el testaferro de Roldán, l’home que el va ajudar a amagar la seva fortuna en diversos paradisos fiscals, però també qui el va ajudar a fugir de l’Estat espanyol i qui, després de pactar amb la justícia espanyola, va revelar el seu parador a Laos i el va convèncer per entregar-se a canvi d’una suma de diners. Roldán, que va morir el 2022, l’acusava d’haver-se quedat amb tots els diners mentre ell purgava una pena de presó.

Amb la intenció de caure en l’oblit, explica Efe, Paesa va publicar en 1998 una esquela amb la seva pròpia mort en el diari El País, però el 2004 El Mundo va revelar que continua viu.

Tenia comptes pendents amb la justícia espanyola, però, tot i això, va estar inscrit en el Consolat espanyol a l’Estat francès, tot i que en el moment de la seva mort ja no hi figurava, segons han indicat a Efe fonts diplomàtiques. Paesa assegurava que comptava amb la protecció dels serveis secrets francesos, amb els quals també va arribar a treballar. La seva història va quedar retratada el 2016 en la pel·lícula L’home de les mil cares, d’Alberto Rodríguez.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia