"El govern de Karzai està ple de criminals"

Malalai Joya és una de les moltíssimes dones afganeses que es mou pel país coberta per una burca. A diferència de la majoria, però, ella és de les que ha fet campanya contra l’ús d’aquesta peça de roba, que s’ha convertit en una icona mundial de la discriminació de les dones de l’Afganistan. Ara, la burca és una eina vital per a la supervivència d’aquesta jove de 29 anys, que la necessita per amagar-se i sobreviure als diversos intents d’assassinat que ha patit.

La vida de Joya va canviar radicalment el 17 de desembre del 2003, quan va demanar per parlar a la Loya Jirga, la gran assemblea de dirigents tribals, regionals, polítics, militars i religiosos de l’Afganistan, en qualitat de delegada electa. La jove activista, amb només 25 anys, va agafar el micròfon, va alçar la veu i amb una gran energia va trencar el principal tabú del país en carregar amb duresa contra la presència de “senyors de la guerra” a les institucions afganeses, als quals va acusar de “criminals”.
“Des d’aleshores, han atacat casa meva i la meva oficina i m’han intentat matar en diverses ocasions”, explica a l’AVUI Joya, que va ser convidada per la Plataforma Aturem la Guerra per intervenir en un acte que es va fer a l’Ateneu Barcelonès dijous passat i va ser rebuda la vigília per diversos líders al Parlament de Catalunya. Joya ha de canviar regularment de casa i amagar-se sota la burca per moure’s pel país.

Però, per Joya, la burca no és, ni de bon tros, el pitjor. Sovint –denuncia– l’eliminació oficial de l’obligatorietat de dur burca és “el fet al qual s’aferren els Estats Units per fer creure que la situació a l’Afganistan està millorant. Com si portar-ne fos el principal problema de les dones de l’Afganistan!”, exclama l’activista.

Les crítiques als EUA no s’acaben aquí. Joya és radicalment contrària a l’actuació de Washington a l’Afganistan. “Des de l’11-S ha mort més gent al país que durant el règim dels talibans i la situació empitjora”, afirma. “Cada dia hi ha atemptats suïcides, s’executa gent a la forca, se segresten nens”. Segons Joya, els nord-americans són coresponsables de “mantenir la inseguretat i n’estan contents perquè això els permet estar-se molts anys a l’Afganistan per dur a terme les seves polítiques estratègiques”.

Ha millorat, almenys, la situació de les dones afganeses des de la caiguda dels talibans? Joya ho nega amb rotunditat. “En algunes ciutats grans, és cert que algunes dones han tingut accés a l’educació i a la universitat i a llocs de treball importants... però a la major part del país, que no està controlat pel govern, la situació continua igual que sota el règim dels talibans. Els senyors de la guerra segresten dones joves i les violen”, la qual cosa crea una gran sensació d’indefensió, explica. “Segons les dades oficials –afegeix– durant els primers sis mesos del 2007 s’han suïcidat 250 dones, una xifra que mai havia estat tan alta”.

El principal responsable de la situació és, al seu parer, el govern de Hamid Karzai, “un govern no democràtic, que té criminals que fan de ministres, ambaixadors, diputats i caps de l’exèrcit” i que permet que “milions de dòlars de l’opi vagin a parar a les butxaques dels senyors de la guerra, mentre que més del 60% dels afganesos són pobres, segons les dades oficials”.

Expulsió del Parlament
Aquesta crítica ferotge al govern ha servit a Joya tant per ser elegida diputada al Parlament per la província de Farah el setembre del 2005 com per ser-ne expulsada el maig de 2007 amb el pretext que havia trencat l’article 70 de la Wolesi Jirga, que prohibeix els seus membres criticar-se obertament. També li ha costat patir diversos intents d’assassinat. Però ella no s’arronsa i afirma que seguirà “lluitant per la democràcia, els drets de les dones, els drets humans i contra els fonamentalistes”. “Un dia em mataran, però no podran amagar la veritat. Ningú pot fer-ho”.