Aplanant el pacte a la mesa

En l’era del WhatsApp i del Telegram, negociar presencialment encara és un valor afegit i, a només set dies de la votació de la mesa del Congrés –que serà un termòmetre de la legislatura–, el tempteig telefònic del PSOE amb ERC i Junts va deixar pas a la proximitat del cara a cara. El guió del destí –o l’Olimp de l’agenda sincronitzada on habita la divinitat de la discreció que tot ho guia des del 23 de juliol– va fer que els diputats d’ERC Teresa Jordà, Francesc-Marc Álvaro, Pilar Vallugera i Inés Granollers acudissin al Congrés a recollir les credencials com a nous electes de la quinzena legislatura precisament ahir, quan ho feien negociadors del PSOE com ara Rafael Simancas i el ministre Félix Bolaños, i la portaveu de Junts, Míriam Nogueras. Si bé el pas de Nogueras –amb Pilar Calvo i amb els novells Eduard Pujol, Marta Madrenas, Josep Maria Cervera, Josep Maria Cruset i Isidre Gavín– va ser un tribut a L’art de callar de l’abat Dinouart, la número dos d’ERC, que torna al Congrés on va ser diputada del 2011 al 2018, va apostar perquè el PSOE tingui la presidència del Congrés, i ho va fer amb un avís coral: “Seria una temeritat pensar que els vots d’ERC són garantits o gratis. Òbviament tenim una oportunitat d’or els partits independentistes, i és evident que els 14 diputats hem de treballar amb una presa de posició conjunta.”

Si bé Jordà havia apuntat l’opció que un dels nou seients de la mesa (presidència, quatre vicepresidències i quatre secretaries) fos per al PNB o ERC, fonts parlamentàries esbossen que el marcador més probable dijous és de cinc (tres del PSOE, inclosa la presidència, i dos de Sumar) a quatre (PP). ERC i Junts ja tenen la promesa del PSOE de rebre un préstec de diputats per fer grup propi, i els republicans estan més interessats a presidir una comissió rellevant com feia fins ara Joan Capdevila amb la d’Indústria. Amb Gabriel Rufián encara de vacances (ell i Montse Bassa s’acreditaran la setmana que ve), Jordà assumia la veu d’ERC en una reunió ahir amb el socialista Simancas i mirava ja a la investidura: “Preferim sempre un govern progressista. Veurem si realment Sánchez és un home d’estat, si té una mirada llarga i si atén les demandes d’ERC i de Junts.”

Aprofitant que l’article 99 de la Constitució no aclareix quin criteri ha de seguir el rei a l’hora d’enviar un candidat a la investidura (el guanyador del 23-J no guanyaria i perdedor és qui pot ser investit), el coordinador general del PP, Elías Bendodo, exigia a Felip VI que sigui Alberto Núñez Feijóo. “Els vots ens donen l’autoritat. Aspirem que el rei proposi Feijóo”, va dir a RNE. El més sorprenent és que el PP s’obre ara a parlar amb Junts. “Hem de tenir la capacitat de parlar amb tots. Una cosa és parlar amb tots i una altra és empassar-s’ho tot”, sostenia ahir Bendodo en nom d’un PP que parla del “partit del pròfug”. I la ministra de Defensa, Maragarita Robles, ho aprofitava per subratllar la incoherència: “En democràcia cal parlar, i cal parlar amb tots, però cal ser coherents amb els principis. El que no pot ser és el que fa el PP: estar permanentment criticant i acusant el PSOE que està en mans de Junts i ara dir que ells hi parlaran.” “No sé gaire bé qui fa els comptes de la investidura al PP, imagino que els mateixos que els van fer les enquestes”, fa mofa el ministre Bolaños. En un tast del que pot passar al PP si hi ha investidura, Vox continua en descomposició i el relleu d’Iván Espinosa de los Monteros a la llista de Madrid, el doctor Juan Luis Steegman, refusa l’escó. El torn seria ara per a Carla Toscano.

Fidel a l’evangeli de la discreció, Bolaños no desvela el què ni el com del que parla amb ERC i Junts. “No desvelaré ni quines converses estem tenint ni tampoc el contingut. Quan ens entenguem ho farem públic. Ens hem d’entendre, i l’entesa ha de ser amb punts d’equilibri i acords on totes les parts ens sentim còmodes”, avisa Bolaños.