El vot útil i l’abstenció castiguen ERC, Junts i la CUP

La combinació de l’abstenció i les crides al vot útil es va acarnissar les darreres eleccions espanyoles amb el conjunt de formacions independentistes, que, respecte al 2019, van perdre en total cap a 666.000 vots . Què ha passat amb aquests vots és la incògnita que han intentat resoldre per “interès intel·lectual” el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon i el director del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), Jordi Muñoz, amb un model d’aproximacions anomenat d’inferència ecològica que aplica un algoritme mitjançant el qual s’ha detectat que els tres partits independentistes tenen una fuita de vots cap al PSC i Sumar i que el que en surt més perjudicat és ERC, que aconsegueix mantenir al voltant de la meitat dels votants però que ha vist com 195.968 persones optaven per l’abstenció, 156.600 per votar el PSC i 49.867, la confluència d’esquerres de Sumar.

El PSC n’és el gran beneficiat, ja que els que els que rep d’ERC conjuntament amb els 35.525 que rep de Junts i els 23.956 de la CUP, representen més de la meitat dels 418.340 vots de més que va obtenir respecte al 2019. El model aplicat té en compte els resultats de totes les seccions censals i busca el que anomenen “correlacions complexes”, que detecta pujades i baixades i fa adjudicacions automàtiques d’aquestes transferències de vots.

Rodon explica que es detecten els dos factors de càstig: quedar-se a casa, que en el conjunt dels tres partits significa haver perdut 305.032 vots, o el transvasament cap al PSC, sobretot d’ERC i en menys mesura de Junts i la CUP, que en aquest últim cas percentualment en perd més cap a Sumar que els capaços de retenir.

El model de transferències també l’han aplicat en altres territoris, i al País Valencià, per exemple, 7 de cada 10 vots que van anar a Compromís quan es va presentar en solitari el 2019 van ser per a Sumar, un 15% al PSOE i un 7% al PP. Al País Basc el PNB va poder retenir 6 de cada 7 vots, però va tenir fuites d’un 11% a l’abstenció i d’un 8,5% a Bildu, que va créixer en un diputat també gràcies als sufragis provinents d’antics votants de Podemos (7,5%).

Que aquesta pugui ser una tendència, encara s’ha de veure, però Rodon té la sospita que si finalment es repeteixen les espanyoles, que no creu que s’arribi a produir, “a grans trets la cosa no seria gaire diferent” a Catalunya. Les del Parlament, previstes inicialment per al març del 2025, pensa que “són prou diferents malgrat que alguns patrons es repetirien”, però no creu que es produís el mateix. En aquest cas diu que hi ha una part de l’electorat independentista que “és més sofisticat del que sembla”, que interpreta que les eleccions a cada lloc van de coses diferents i, en el cas del 23-J, han castigat els independentistes votant partits d’àmbit estatal, i a les del Parlament potser creixeria més l’abstenció o practicarien el vot dual: votar a les espanyoles una cosa i els independentistes a les catalanes.

Es recuperaria així una pràctica habitual abans del 2010 i d’iniciar-se el procés, quan la majoria votaven el PSC a les generals i CiU a les catalanes, encara que també hi havia transvàs entre el PSC i Iniciativa o entre Izquierda Unida i ERC. Per Rodon és aviat per assegurar que ha tornat de manera sistemàtica el vot dual i considera que en el 23-J “de moment ha tret la poteta”.