Política

La Crònica

F. Molina

Víctor Jara: la fractura xilena

La condemna als militars que van assassinar el cantautor ha posat en relleu la divisió del país

El cantautor xilè Víctor Jara va morir cinc dies després del cop militar que l’11 de setembre del 1973 va treure del poder el socialista Salvador Allende. El seu cos va aparèixer abandonat a prop d’unes vies del ferrocarril després d’haver estat torturat a l’estadi de Xile, on les tropes dirigides per Augusto Pinochet van tancar uns 5.000 activistes d’esquerra. Jara tenia 56 fractures i 44 bales, prova de l’acarnissament dels seus captors. Dilluns el Tribunal Suprem de Xile va condemnar set exmilitars a penes d’entre cinc i quinze anys de presó per aquell assassinat. Va ser el final d’una de les causes per delictes de lesa humanitat més emblemàtiques del país sud-americà i també la que més va posar en evidència la fractura social que viu Xile en vigílies de la commemoració del cinquantè aniversari del cop.

Tots els militars condemnats van fer una gran carrera a l’exèrcit. Especialment un d’ells, Hernán Chacón Soto, que va assolir el grau de brigadier. Dimarts d’aquesta setmana, quan la policia es va presentar a casa seva per traslladar-lo a la presó de Punta Peuco, Chacón Soto, de 86 anys, va demanar un moment per retirar uns medicaments de la seva habitació. Va agafar una arma i es va disparar un tret. La mort de Chacón Soto va activar tot tipus de reaccions. El president, Gabriel Boric, va lamentar que hagués mort “com un covard per no afrontar la justícia”. I va comparar el suïcidi del militar amb “la mort digna” del president del Partit Comunista xilè, Guillermo Teillier, que acabava de morir. Teillier va patir tortures durant una llarga detenció a finals del 1973. La seva mort a pocs dies de l’aniversari del cop, juntament amb les condemnes del cas Víctor Jara i el suïcidi d’un dels seus assassins, va disparar la tensió política.

A Xile no hi ha consens en el rebuig a la dictadura, i el debat d’aquesta última setmana ha donat ales a les opinions més extremes de la ultradreta. El líder del Partit Republicà, José Antonio Kast, va titllar Boric de covard, mentre que, des de la dreta tradicional, Javier Macaya el va acusar de fer “apologia de la divisió”. Aquesta divisió és la que paralitza la redacció d’una nova Constitució, un procés que ha quedat en mans dels partits més reaccionaris després de l’èxit que els seus representants van tenir en l’última elecció. Les esmenes al text acordat per un comitè d’experts es concentren en afers que l’allunyen del centre ideològic, com ara declarar ball nacional la cueca i el rodeo l’esport que tots els xilens han de defensar com si es tractés d’un emblema semblant a la bandera.

El cinquantè aniversari del cop militar té Xile immers en un profund procés de transformació. El fracàs d’un text constitucional forjat arran de l’esclat social del 2019 va obrir la porta a un nou procés, ara dominat pels nostàlgics de la dictadura. Les condemnes per l’assassinat de Víctor Jara han atiat les contradiccions de la democràcia xilena.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia