Max Simeoni, líder del renaixement cors

Una de les grans figures del renaixement del nacionalisme i l’independentisme cors, Max Simeoni, va morir dissabte passat als 94 anys. Aquests últims dies han estat de dol en una illa que lluita dia a dia pel seu reconeixement nacional. No en va, el president del Consell Executiu de Còrsega, Gilles Simeoni, és el nebot de Max, i un altre dels grans referents de la lluita per la sobirania va ser el germà de Max, Edmond.

Max Simeoni, metge de professió, va dedicar pràcticament tota la seva vida al costat del seu germà a la causa dels corsos en un dels estats més centralitzats del continent europeu, el francès, que considera l’illa una regió més del seu territori. A Catalunya la seva figura va ser respectada i reconeguda. El president, Pere Aragonès, li va retre homenatge amb motiu del 25è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Col·lectius dels Pobles. Carles Puigdemont també va fer una piulada en què recordava la figura de Simeoni i el definia com un “company de lluita per Còrsega i per la llibertat dels pobles”. De fet, l’actual coalició que lidera Gilles Simeoni s’anomena Junts per Còrsega, inspirant-se en el partit català.

Max i el seu germà Edmond, però, van fer conèixer la seva causa arreu del món el 12 d’agost del 1975 amb una espectacular ocupació d’una cava a Aleria les accions empresarials de la qual estaven arruïnant molts petits pagesos. L’operació policial aprovada per Jacques Chirac, amb milers d’agents i helicòpters, va provocar la mort de tres policies. Es considera que hi ha un abans i un després d’Aleria a Còrsega. La nit del 4 al 5 de maig del 1976, una vintena d’explosions simultànies en diferents punts de l’illa, amb milers de fulls volants, van anunciar el naixement del Front d’Alliberament Nacional de Còrsega, un grup independentista que va arribar a tenir un miler de membres abans de cessar la seva activitat el 2014, quan la major part del moviment apostava ja per la no-violència.

Max Simeoni va ser clau en aquest canvi i ell i el seu germà es van convertir en símbols de la pau a l’illa. També va unir les diferents faccions nacionalistes corses, representades pels moderats i els radicals, per negociar amb el govern francès passes endavant en l’autonomia per arribar en el futur a un referèndum d’autodeterminació. La realpolitik el va dur a renunciar explícitament a la independència de l’illa per centrar-se en el reconeixement de Còrsega com a nació. La primera gran victòria electoral dels sobiranistes va tenir lloc en les eleccions regionals franceses del 2015. La coalició Pè a Corsica, liderada per Gilles Simeoni –en aquell moment alcalde de Bastia–, es va imposar en una segona volta amb el 35% dels vots.

Simeone va ser un dels fundadors de l’Acció per la Renaixença Corsa (1967), va ser escollit membre de l’Assemblea de l’illa (1984-1992) i diputat al Parlament Europeu (1989-1994).