Europa
Drets humans
Itàlia, a la cua dels drets LGTBI
Un informe situa el país transalpí en les últimes posicions europees en respecte i protecció del col·lectiu
Cap llei condemna les agressions homòfobes
L’arribada al poder dels postfeixistes, que prenen de model Hongria i Polònia, ha empitjorat la situació
L’extrema dreta a Itàlia promou una “guerra ideològica” a costa dels drets LGTBI
En matèria de respecte dels drets LGTBI, Itàlia es troba, des de fa molt de temps, a la cua dels països europeus. Ara, l’arribada al poder dels postfeixistes ha empitjorat encara més la situació.
Ho certifica l’informe d’enguany d’ILGA-Europe, la divisió europea de l’associació internacional de lesbianes, gais, bisexuals, trans i intersexuals. L’informe, que analitza les lleis i les polítiques que afecten la comunitat LGTBI a cada país, situa Itàlia en la 34a posició –un graó més avall que el 2022–, just per sobre de Bulgària, Romania i Polònia, que ocupa l’últim lloc dels membres de la Unió Europea per quart any consecutiu.
L’informe puntua els països des del zero (per a aquells que cometen greus violacions dels drets humans) fins al 100% de drets respectats. Al capdamunt de tot, com en el 2022, hi ha Malta, amb un 89%. A continuació, hi trobem Bèlgica i Dinamarca, empatades al 76%, i l’Estat espanyol, amb un 74%. Itàlia, en canvi, només obté un 25%. Polònia, el pitjor país europeu per a no ser heterosexual, i model de referència en aquesta qüestió per a l’executiu de Giorgia Meloni, té una puntuació del 15%.
Itàlia treu la puntuació més baixa, un zero, en la tutela dels crims i el llenguatge d’odi contra la comunitat LGTBI: malgrat les recriminacions de l’ONU, el país transalpí no té ni tan sols una llei contra l’homofòbia. És a dir, no hi ha cap llei que condemni les agressions homòfobes ni protegeixi el col·lectiu.
Això es deu, d’una banda, a la forta influència històrica del Vaticà en la política italiana. El 1993, quan es va aprovar la llei Mancino –la llei estatal que condemna els delictes d’odi i discriminació per motius “racials, ètnics, religiosos o nacionals”–, la pressió de l’Església catòlica va impedir que s’hi inclogués la discriminació per orientació sexual.
Amb tot, també hi ha iniciatives contra l’homofòbia promogudes des de l’associacionisme cristià de base, com ara el web Omofobia.org, nascut el 2020. Es tracta d’una pàgina d’informació gestionada per un grup de voluntaris catòlics LGTBI lligats al projecte Cròniques d’homofòbia quotidiana, que, des del 2013, sensibilitza i monitora els casos de discriminació homòfoba al país.
D’altra banda, mentre les últimes dècades la resta de països europeus adoptaven lleis per protegir el col·lectiu LGTBI, a Itàlia ha anat prenent força una extrema dreta obertament homòfoba que ha bloquejat qualsevol iniciativa en aquesta direcció. Un exemple n’és el decret Zan, embarrancat el 2021 després d’un llarg periple. Franco Grillini, exdiputat, activista i president honorífic d’Arcigay, l’associació de referència en la tutela dels drets del col·lectiu LGTBI al país transalpí, assegura que “a Itàlia, hi ha hagut una violència d’estat molt forta contra els homosexuals”.
Guerra ideològica reaccionària
Tal com ha fet Salvini, Meloni ha basat gran part de la seva propaganda en una retòrica contra el que anomena “els lobbies gais” i la “ideologia de gènere”, una expressió encunyada pel reaccionarisme ultraconservador que la mateixa primera ministra fa poc ha reconegut que no sap què significa.
Malgrat la buidor de significat, és l’expressió que l’extrema dreta italiana –copiant la nord-americana– fa servir per justificar la retallada de drets civils al col·lectiu LGTBI. I, també, per prohibir l’educació sexual a les aules, excloure les persones LGTBI dels llibres de text i, fins i tot, per censurar dibuixos animats.
Censurar dibuixos animats i petons
El diputat i responsable de Cultura de Germans d’Itàlia, Federico Mollicone, va ser un dels protagonistes de la recta final de la campanya electoral que va dur el seu partit a la victòria, el setembre de l’any passat. Va liderar una “batalla” per exigir que la Rai, la ràdio i televisió pública italiana, censurés els dibuixos animats de Peppa Pig. Mollicone, comissari de vigilància de la Rai, es va assabentar que, la propera temporada, hi hauria un capítol en què sortiria un personatge amb dues mares, fet que va qualificar d’“inacceptable”. De bracet amb el moviment reaccionari provida, un altre exponent del partit, Filippo Bianchi, va assegurar que aquests dibuixos “desvien els nens ja de petits, ensenyant-los coses contra natura”.
Tant Germans d’Itàlia com la Lliga de Matteo Salvini, que governen amb Força Itàlia, fa anys que promouen una guerra ideològica a costa dels drets LGTBI. El mateix Mollicone ho va deixar clar quan, preguntat en una entrevista a la televisió de San Marino sobre el motiu per què el seu partit demanava prohibir l’episodi en què sortien dues mares, va respondre: “Perquè a Itàlia les parelles homosexuals no són legals, no estan permeses.” No és veritat, per ara.
Fins al 2017, les parelles homosexuals no estaven “prohibides”, però el cert és que no tenien cap tipus de reconeixement davant la llei. Va ser després de diversos ultimàtums de l’ONU que, sota el govern Renzi, el país va aprovar una llei de mínims (que Meloni va prometre abolir) que permet a les parelles del mateix sexe formar una unió civil. Com que no són matrimoni, però, aquestes parelles queden excloses d’un munt de drets, com ara tenir fills a través de la reproducció assistida o de l’adopció, reservada a les parelles heterosexuals i casades. La llei italiana no permet ni tan sols a les dones solteres o amb una parella del mateix sexe recórrer a la reproducció assistida.
Durant l’última edició del Festival de San Remo, tant la Lliga com Germans d’Itàlia van protestar i exigir dimissions a la Rai perquè es va enquadrar un fugisser petó entre dos homes.
Poden semblar anècdotes, però el clima de rebuig contra les persones LGTBI es tradueix en discriminacions en la vida quotidiana i, també, en agressions. Només els darrers deu anys, Omofobia.org ha documentat 1.647 víctimes d’atacs homòfobs, entre què 29 homicidis.
Segons les estadístiques, les agressions augmenten en coincidència amb campanyes electorals o campanyes de desinformació promogudes per l’extrema dreta cada vegada que els drets del col·lectiu es posen a debat.
Discriminació a la feina
L’homofòbia també té conseqüències en l’àmbit laboral. Segons un informe de l’Unar (l’oficina nacional d’antidiscrimacions racials), una de cada cinc persones LGTBI denuncia un ambient laboral “hostil” en el lloc de feina per motiu d’orientació sexual.
Alessandra Rossi, coordinadora de la línia d’atenció telefònica Gay Help, explica que, a la Itàlia d’avui en dia, “fer pública una relació LGTBI comporta patir formes de denigració i discriminació en el context laboral que poden derivar en assetjament i en acomiadaments injustificats”. I hi afegeix: “És el resultat d’un clima cultural que no sap arraconar el prejudici.”
Una obsessió
Els darrers anys, alguns alcaldes progressistes havien permès, fent els ulls grossos, que els fills de parelles LGTBI s’inscriguessin amb els noms dels dos progenitors en el registre civil d’algunes ciutats, com ara Milà. Aquesta primavera, Matteo Piantedosi, ministre de l’Interior i ex-cap de gabinet de Salvini, va enviar una circular per posar-hi fi, el que va desencadenar una onada de protestes i una declaració de condemna per part del Parlament europeu.
La setmana passada, Eugenia Roccella, ministra de Família i líder del moviment provida italià, va dir: “Només podrem tornar a incentivar la natalitat si entenem que els fills es fan a la manera clàssica: entre un home i una dona que viuen junts i formen una família.”
Tant Matteo Salvini (que avui acollirà la seva sòcia francesa, Marine Le Pen, en la festa de la Lliga), com Giorgia Meloni han explicat que el model de família a què aspiren per a Itàlia s’inspira en Polònia i en Hongria, país que, fa poc, ha aprovat una llei perquè els ciutadans puguin denunciar de manera anònima a les autoritats l’existència d’una família LGTBI.
Aquest dijous, des de Budapest i al costat del seu admirat Viktor Orbán, Meloni va etzibar que junts estan combatent “una batalla per defensar Déu, la nació i la família”.
Ho va dir des de la cimera ultraconservadora dels moviments “provida” i anti-drets LGTBI i reproductius que s’organitza cada dos anys. Orbán va avisar que “els defensors de la família tradicional” estan preparant una ofensiva per obtenir el poder en el major nombre de països europeus i, també, en les eleccions europees de l’any que ve.
Giorgia Meloni, l’estrella de la cimera, va reiterar que les polítiques de Viktor Orbán (que el Parlament europeu ha condemnat per discriminatòries i antidemocràtiques) marquen el camí a Itàlia i a Europa.
Caldrà veure si la societat italiana –i l’europea– permetrà que el reaccionarisme al govern avanci, encara més, cap al desmantellament de drets.
