L’Azerbaidjan llança un atac contra Nagorno Karabakh

El conflicte de l’Alt Karabakh s’ha reactivat aquest dimarts amb un atac de les forces de l’Azerbaidjan contra l’enclavament armeni, que viu en una delicada treva des del final de les hostilitats del 2020, que ja es va trencar ara fa un any, i del bloqueig que des de fa deu mesos pateix la població de l’antiga província autònoma soviètica de Nagorno-Karabakh.

Almenys 25 persones han mort, entre elles dos civils, i 138 han resultat ferides com a conseqüència d’una “ofensiva militar a gran escala” llançada per Bakú, segons ha informat el Defensor del Poble de la República d’Artsakh, Guegam Stepanian. Segons ell, les forces azerbaidjaneses ataquen objectius i infraestructures civils. Les autoritats d’Stepanakert han acusat Bakú d’utilitzar míssils, artilleria, aviació de combat i drons contra el seu territori.

El ministeri de Defensa de l’Azerbaidjan ha anunciat l’inici d’“accions antiterroristes de caràcter local” a la regió amb la finalitat “expulsar les formacions armades d’Armènia” dels territoris azerbaidjanesos, “neutralitzar la seva infraestructura militar, garantir la seguretat de la població civil” i restablir l’ordre constitucional. Segons Bakú, el seu atac pretén garantir que es compleixi la “declaració a tres bandes” entre Azerbaidjan, Armènia i Rússia que va aturar la guerra de 2020. La mateixa informa de l’obertura de “corredors humanitaris” per “garantir l’evacuació de la població de la zona de perill”.

L’operació es produeix després de la mort de sis azerbaidjanesos –dos civils i quatre policies– per l’explosió de dues mines dilluns a la regió del Karabakh. A més, es va produir n atac amb morters i armes lleugeres contra posicions de l’exercit d’Azerbaidjan a la zona d’Agdam, on està desplegat el contingent de pau rus, que va deixar ferits dos militars.

Segons les autoritats de l’Azerbaidjan, al darrere d’aquests incidents hi ha un “grup de sabotatge de formacions militars il·legals armènies”.

Les autoritats de l’enclavament armeni –independent de facto però sense el reconeixement de la comunicat internacional– han instat l’Azerbaidjan a “cessar immediatament les hostilitats” i a resoldre la situació actual “a la mesa de negociacions”. Segons el ministeri d’Exteriors de la República d’Artsakh, “la capital, Stepanakert, i altres ciutats i poblacions estan sota un bombardeig massiu amb artilleria”.

La Presidència de l’Azerbaidjan ha replicat que les seves condicions per negociar són que les “formacions armades il·legals armènies” es rendeixin i el “règim il·legal anunciï la seva dissolució”, en al·lusió a les autoritats de l’Alt Karabakh. “En cas contrari, les accions antiterroristes continuaran fins al final”, segons el comunicat presidencial. La nota recorda que ja va oferir als “representants de la població armènia resident a la regió del Karabakh” la possibilitat de parlar de la “reintegració” del territori –que es va proclamar indepent el 1991, abans del col·lapse de la URSS–, però s’hi van negar.

Armènia ha denunciat una “nova agressió a gran escala contra el poble de Nagorno Karabakh amb l’objectiu de completar la política de neteja ètnica de l’Azerbaidjan”. El primer ministre armeni, Nikol Paixinian, ha negat que el seu país tingui tropes desplegades a l’enclavament, com esgrimeix Bakú, i ha fet una crida a la comunitat internacional a pressionar per aturar l’agressió contra la població de l’Alt Karabakh.

El ministeri d’Exteriors armeni ha demanat a les tropes de pau russes desplegades a l’Alt Karabakh que prenguin “mesures clares i inequívoques” que acabin amb aquesta “agressió de l’Azerbaidjan” contra el territori, que tot i que pertany a aquest país està poblada majoritàriament per uns 120.000 armenis. Erevan ha recordat que en virtut de la declaració tripartida del 9 de novembre de 2020 les tropes de pau russes desplegades a Nagorno Karabakh estan obligades a actuar.

La Unió Europea (UE) també ha demanat a Bakú que “posi fi a les activitats militars actuals”i ha fet una crida al “cessament immediat de les hostilitats”. En un comunicat, l’alt representant d’Afers Exteriors comunitaris, Josep Borrell, ha instat les parts a reprendre el diàleg i els ha demanat “compromís” per aconseguir “resultats negociats” al conflicte. A més, ha reclamat que l’escalada militar “no s’utilitzi com a pretext per forçar l’èxode de la població local”.

La portaveu del ministeri d’Exteriors de Rússia, Maria Zakhàrova, s’ha mostrat “profundament preocupada” per l’escalada de la situació a Nagorno Karabakh. La diplomàtica russa també ha fet una crida a les parts a “aturar el vessament de sang, cessar immediatament les accions militars i tornar al camí de l’arranjament polític”.

Zakhàrova ha assegurat que les forces de pau russes a la zona es troben en permanent contacte amb els dos contendents per aconseguir un “alto el foc”.