Política

La crònica

Cau l’Alt Karabakh, el bressol armeni

El monestir d’Amaras, fortificat entre les muntanyes de l’Alt Karabakh, podria presenciar com s’apaga una llum que va començar a brillar ara fa setze segles sota la protecció de les seves parets sagrades. El lingüista medieval Mesrob Mashtots, inventor de l’alfabet armeni, va ser la primera persona que va traslladar coneixement sobre aquest idioma a principis del segle V. I va fer-ho a l’escola que va obrir a dins del mateix monestir. Ara, el monestir d’Amaras ha caigut a les mans d’unes autoritats que no defensen l’idioma armeni. I que no defensen els armenis en general.

Milers de residents de la regió de població armènia de l’Alt Karabakh circulaven ahir a peu i temorosos per les carreteres del territori per refugiar-se a les instal·lacions de les forces de pau russes. Ho feien al mateix moment que desenes de vehicles circulaven victoriosos pels carrers de Bakú, capital de l’Azerbaidjan, mentre onejaven banderes russes i turques per celebrar la victòria bèl·lica sobre un territori al qual tenen tírria des de fa molt de temps.

Avui, les autoritats armènies de l’Alt Karabakh i les de l’Azerbaidjan es reuniran a Yevlakh, ciutat àzeri, per segellar el que per a uns és una rendició i per als altres una conquesta. A la trobada, informen dirigents àzeris, el govern central d’aquest país presentarà el pla per integrar els armenis de l’enclavament muntanyós a la societat àzeri. Les primeres condicions de l’acord, però, ja es van fer notar ahir, quan el bàndol guanyador va imposar sobre el perdedor el desarmament de les forces de resistència armènies i la transferència del seu armament pesant cap a Bakú. La capitulació armènia va començar a partir del moment en què les tropes àzeris van aconseguir una sèrie de cruïlles estratègiques. Durant les 24 hores anteriors, les hostilitats al pas de les tropes àzeris van causar almenys 200 morts, segons algunes fonts, així com el terror entre una població que neix amb el fantasma del genocidi i que sap que no hi ha normes per a triomfadors. Tot i la treva, a diversos municipis s’hi sentia la metralla fins a moltes hores després. Sovint, en ciutats envoltades per tropes àzeris, on l’evacuació de població civil es feia impossible.

Nikol Pashinyan, primer ministre de la República d’Armènia, va fer unes declaracions per televisió que no apaivagaven la sensació d’abandonament dels armenis de l’Alt Karabakh. Pashinyan, que no envia tropes de la República a l’Alt Karabakh des de l’agost del 2021, va atorgar a Rússia la responsabilitat de protegir els armenis de l’enclavament, així com de fer que puguin viure sota la seva nova realitat sense patir discriminació. Els cercles poden tancar-se en indrets, com un monestir, o en dates del calendari. Molts armenis de l’Alt Karabakh temen que avui, a la reunió de Yevlakh, tingui lloc l’absoluta dissolució de les autoritats armènies del territori. Sigui per coincidència o no, serà el mateix 21 de setembre que la República d’Armènia va aconseguir la seva independència el 1991. Un dia, a partir d’ara, potser més difícil de reivindicar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Dolors Feliu i Torrent
Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana

“El resultat de la consulta és un «no de moment» a la llista cívica”

BANYOLES

El dilema de l’ANC

Banyoles

Un anunci inesperat i una decisió incerta

Banyoles

Força, empatia, lideratge, defensa...

Barcelona
CRÒNICA

Les primeres hòsties de la Laia Estrada

política

El PSC s’enlaira i l’independentisme suma en el CEO

barcelona
anàlisi

Reflexió de Sánchez i vot compromès

Historiador
anàlisi

L’heroi de tragèdia ens escriu una carta

Professora emèrita de la Universitat Autònoma de Barcelona
Carlos Carrizosa
Candidat de Ciutadans

“Puigdemont ens ha tractat com ciutadans de segona”

Barcelona