“Falla el govern. No falla Catalunya, falla el seu govern” és el retret a l’executiu d’ERC fet pel cap de l’oposició, el socialista Salvador Illa, en la seva intervenció aquest matí al debat de política general del Parlament. Com en ocasions anteriors, Illa va insistir que al govern de Pere Aragonès li falta “orientació”, “execució mínima”, “aire”, “empenta” i “il·lusió” i funciona “d’esma” i “arrossega els peus” amb l’agreujant, segons ell, que posa una “camisa de força que el govern desplega sobre tantes parts de la societat” com els bombers voluntaris, les ADFs, les energies renovables o els empresaris.

La raó principal és, segons ell, que Aragonès “ho vol fer tot sol” a pesar de la seva minoria parlamentària i de liderar un projecte polític (ERC) “de suport minvant”. Illa retreu al president català que no aposti per “acords estables” al Parlament amb la resta de formacions. Illa reivindica que el PSC no ha posat entrebancs i, en canvi, ha fet possibles acords en renovació de càrrecs institucionals, llengües oficials, sequera o pressupost del 2023. Illa ha conclòs advertint a Aragonès que no seran possibles millores indispensables en Educació i Salut, per ell les prioritats, sense un gran acord majoritari. En relació a les negociacions per a la investidura , Illa també ha advertit a ERC i Junts que poden malmetre l’ “oportunitat” de la situació política actual per veure “qui arriba abans i surt a la foto més bé”. Poques fotos i pensar en el resultat final, els ha recomanat.

En la rèplica, Aragonès va retreure a Illa que destaqués la bona marxa d’empreses, sectors, professionals i economia del país per destacar que només fallava el govern quan, en els anys posteriors al referèndum, els socialistes repetien que Catalunya havia entrat en decadència. “Si el país va bé és perquè les institucions acompanyen”, s’ha defensat Aragonès. Respecte a la manca de rumb que li atribueix el líder socialista, Aragonès reivindica què no podria assolir Catalunya si fos un estat independent quan, fins i tot, millora en inversió estrangera, exportació o ocupació tot i la llosa del dèficit fiscal que pateix. “El límit de Catalunya, en aquests moments, és l’Estat espanyol perquè no podem disposar dels nostres recursos”.

“El drama d’Espanya” és, segons Aragonès, que Catalunya només ha pogut avançar, també financerament, quan els presidents espanyols González, Aznar o Zapatero van necessitar el suport de les forces catalanes.