“La guerra no canvia la nostra vida”

“Estem en guerra o no? Tu què diries?”, pregunta en Mahmoud, un jove palestí. Ell mateix respon: “La nostra vida no canvia gaire si hi ha guerra o si no n’hi ha.” En Mahmoud és resident del camp de refugiats palestí de Deheisha, prop de Betlem. Això és Cisjordània. Sobre el paper, territori palestí. Però ningú no ho diria. “Les forces de l’ocupació” israelianes, com les anomenen al camp, penetren els carrerons de Deheisha de forma recurrent. I també penetren les cases dels qui hi viuen. “A casa meva hi han entrat dotze cops”, afirma en Mahmoud. “Un cop van assaltar la casa mentre jo dormia. Em van colpejar al cap. T’ho pots imaginar? Mentre dormia!” En Mahmoud i els seus amics que l’envolten enumeren exemples sense parar. Expliquen escenes que no els deixen de semblar humiliants, per molt que siguin part del dia a dia. Detencions arbitràries, intimidacions. Però també assassinats. “Van matant gent de qualsevol manera. Un aquí, dos allà…” B’Tselem, grup de defensa dels drets humans israelià –i el primer que va gosar emprar la paraula apartheid per descriure la realitat a la Palestina històrica–, calcula que el 2022 hi va haver 146 palestins assassinats a Cisjordània. La majoria, a mans de soldats israelians. D’altres, a mans de colons. En Mahmoud i els seus amics expressen frustració per la manca de rendició de comptes contra els perpetradors de crims israelians. També expressen frustració pel fet que tota la rendició de comptes sigui en contra seu. Diuen que sempre tenen al damunt els ulls de l’ocupant.

Quan li preguntem si quan surt del camp de Deheisha li fa por que les forces israelianes el detinguin, Mahmoud respon amb un “és clar”. “Vivim en un estat del terror”, hi afegeix. Molts residents de la Cisjordània ocupada lamenten el paper de l’Autoritat Palestina, l’ens que governa el territori amb el control de Fatah. L’històric partit d’Arafat i dels Acords d’Oslo és avui el que molts consideren una gestoria a càrrec de l’entitat ocupant. “Són col·laboracionistes”, diuen Mahmoud i la seva colla. “Tenen els seus propis interessos.” Fins i tot ho diu un jove palestí amb pistola a la cintura que diu treballar en una unitat policial d’elit de l’Autoritat Palestina. Diu que hi treballa perquè una feina és una feina. Aquest grup de joves palestins demana un canvi. “Volem que Mahmoud Abbas marxi.” Enquestes recents suggereixen que, si es fessin eleccions avui al conjunt dels Territoris Palestins, només el 35% de la població votaria Fatah. El 2021, Abbas va cancel·lar les primeres eleccions que s’havien de disputar a Cisjordània des del 2006.