Iazidites i cristians, atemorits

La pitjor matança que ha sofert l’Iraq des de l’inici de l’ocupació el 2003 i que dimecres es va cobrar la vida de prop de 500 iazidites a l’oest de la província de Nínive ha donat l’oportunitat a aquesta comunitat religiosa, que professa la religió pròpia dels kurds abans de la islamització, a acostar a l’opinió pública mundial la terrible situació de les minories del nord del país. “Ens volen matar a tots”, ha estat un dels comentaris més repetits les darreres hores pels iazidites. Les minories cristianes de la regió comparteixen els temors.

En declaracions a aquest diari, el president de la Unió d’Intel·lectuals Iazidites de l’Iraq (UIII) ha dit que “no tenim la sensació que el món occidental s’hagi interessat per nosaltres” i ha recordat que les notícies que donen els grans mitjans internacionals “són escasses si tenim en compte la magnitud del problema”. Per això, segons va dir ahir el periodista iazidita Khidir Domle, la matança ha sorprès a Occident, però a l’Iraq “els atacs no ens han sorprès perquè la seguretat a la regió ha empitjorat dia a dia”. El balanç de víctimes és provisional, perquè encara hi ha desenes de persones atrapades per la runa provocada pels quatre atemptats amb camió bomba.

Respecte al mòbil de la massacre, que els Estats Units han atribuït a Al-Qaida, moltes fonts apunten als plans dels islamistes d’expulsar la població no musulmana de la regió, mentre que d’altres afegeixen al factor religiós un de polític: “Les víctimes han mostrat la seva voluntat d’unir-se a la província autònoma kurda en el referèndum que s’ha de celebrar aviat”, ha dit el cap de l’oficina de la Unió Patriòtica del Kurdistan al districte de Sinjar.

La matança ha estat un cop molt dur per a les minories iazidita i assíria que poblen l’oest de Nínive, i el president de la UIII ha reconegut a l’AVUI que “en aquest país ja no tenim esperança de viure-hi ni quedar-nos-hi. Prova d’això és la multitud de gent que ha decidit prendre la decisió d’emigrar”.

“Una bomba més com aquesta i ja no hi haurà més iazidites”, va declarar ahir a l’agència Reuters un ciutadà que volia mantenir l’anonimat i recriminava l’escassa presència policial a la zona. L’AVUI també ha parlat amb iazidites que critiquen durament les autoritats i que no volen veure el seu nom publicat “la simple menció del meu nom faria que em detinguessin”, va dir a aquest diari un professor universitari de Sinjar.

Els cristians de Nínive temen ser el proper objectiu dels terroristes i l’agència de notícies assíria AINA va difondre ahir una nota en què assegurava que Al-Qaida “va començar amb els xiïtes i els cristians a Mossul, ara els ha tocat als iazidites i demà atacaran els pobles cristians de la plana de Nínive, on no hi ha cap presència de l’exèrcit iraquià ni dels EUA”.