Via Laietana 43
La reparació de la memòria democràtica és inajornable
Les entitats impulsores de la resignificació de l’actual Prefectura Superior de la Policia Nacional exigeixen que la comissaria s’obri a la història i la ciutadania
-
Els participants en l’acte, en una foto de família a l’escenari, avui, a Via Laietana M.S. -
Quico Pi de la Serra, interpretant la cançó “Si els fills de puta volessin, no veuríem mai el sol” M.S. -
Ningú a la porta de la Prefectura Superior de la Policia Nacional, durant la celebració de l’acte polític M.S.
Al voltant de dos centenars de persones s’han concentrat avui davant de l’edifici de la Prefectura de Via Laietana per reclamar que l’edifici es converteixi en un centre de memòria democràtica i interpretació de la tortura i la repressió.
L’acte, organitzat per Òmniun Cultural i les entitats impulsores de la campanya Via Laietana 43, entre les quals hi és Irídia i Amical de Mauthausen, ha volgut fer coincidir la concentració i acte polític amb la proximitat del 48è aniversari de la mort del dictador Francisco Franco, que s’esdevé demà, 20 de novembre, per reivindicar l’espai de la comissaria i recordar el passat de tortures i repressió que es van cometre durant dècades en aquest indret, donant veu als represaliats.
Les entitats memorialistes han advertit que la comissaria és “una vergonya al cor històric” de Barcelona i exigeixen que s’obri a la ciutadania perquè en conegui la història. El president d’Òmnium, Xavier Antich, ha instat el futur govern espanyol de Pedro Sánchez a una “ja inajornable reparació”.
A les portes del 20-N, les entitats que hi han darrera la campanya Via Laietana 43 han insistit en allò que fa anys que reclamen, que la comissaria de Via Laietana, l’actual Prefectura Superior de la Policia Nacional, “es buidi de policies” i s’obri un procés de resignificació” d’aquest edifici, que va ser “un forat negre d’atrocitats durant més de vuit dècades”.
Complir l’acord aprovat
Així s’hi ha referit Antich, que ha instat el futur govern espanyol que compleixi l’acord aprovat pel Congrés dels Diputats el 2017 per convertir la comissaria de Via Laietana en un centre de memòria històrica, tot i que aquest any la cambra va tombar una iniciativa d’ERC en el mateix sentit i la diferència va ser el vot del PSOE. El president d’Òmnium Cultural ha destacat la necessitat que la ciutadania conegui la història de la comissaria.
“És el centre neuràlgic de la tortura i els maltractaments”, ha reblat Pilar Rebaque, una de les persones que van ser torturades i cofundadora de la Comissió de la Dignitat, que ha afegit que “les tortures van sobreviure al franquisme, perquè a Via Laietana 43 s’hi ha torturat durant els 70, els 80 i els 90, i fins al 2019”.
També ha pujat a l’escenari Maribel Ferrándiz, que va estar retinguda durant 32 dies a Via Laietana i va rebre agressions físiques i psicològiques quan només tenia 17 anys. Ferrándiz i el seu germà bessó Pepus, també torturat i absent de l’acte per trobar-se convalescent d’una operació, han presentat una querella, la segona, contra la Brigrada Político Social, responsable de les tortures i els maltractaments als detinguts.
També sindicalistes
Ferrándiz ha donat la paraula a l’exsindicalista i també torturat a Via Laietana, Carles Vallejo, que ha afirmat que resignificar la comissaria seria el “millor posicionament ètic i democràtic dels governs progressistes”, i ha reblat: “Per ser demòcrates, cal ser antifeixistes”. Vallejo va presentar una querella per tortures, però el jutjat no li ha admès a tràmit, tot i que la fiscalia s’hi havia pronunciat per primer cop a favor per la Llei de Memòria Democràtica. Tot i això, Cèlia Carbonell, de l’entitat Irídia, assegura que continuaran presentant-ne “per al dret a la veritat, la justícia, la reparació i garanties de no repetició”.
Javier Pacheco, secretari general de CCOO a Catalunya, també present en la concentració, ha alertat dels fets d’aquests últims dies, en què han sortit de l’armari “esperits colpistes”, amb referencia sobretot als militars retirats que van demanar fa uns dies a les forces armades la destitució de Pedro Sánchez.
L’acte polític, presentat per Carme Sansa i Enric Majó, ha comptat també amb les actuacions musicals d’Adala, Quico Pi de la Serra, Sílvia Comes i Jordi Montañez. Ha finalitzat al voltant de la una del migdia, amb tots els participants dalt de l’escenari i crits de “fora les forces d’ocupació”. A la porta de Via Laietana 43, ningú ha fet acte de presència.
