Cimera virtual del G20
Els líders de les principals economies mundials aposten per la solució dels dos Estats israelià i Palestí
El grup celebra l’última reunió sota la presidència de torn de l’Índia
La cita ha tingut l’absència destacada dels presidents d’Estats Units i la Xina i la presència de Vladímir Putin, que no havia assistit a les últimes trobades
La guerra entre Israel i Hamàs a Gaza ha protagonitzat la cimera virtual del G20 celebrada aquest dimecres. Els líders de les economies més grans del món han apostat per la solució dels dos Estats per resoldre el conflicte araboisraelià.
El primer ministre indi, Narendra Modi, que ostenta la presidència de torn del G20, ha explicat en la cloenda de la trobada que després d’escoltar tothom ha constatat que hi ha consens al grup en “la necessitat de resoldre el problema entre Israel i Palestina per mitjà d’una solució de dos Estats”.
Els països desenvolupats i emergents han condemnat el terrorisme i la mort de civils durant el conflicte i han apel·lat al “diàleg i la diplomàcia com l’única via per resoldre els conflictes internacionals”. També han acordat l’enviament “ràpid i eficaç” d’ajuda humanitària a la Franja de Gaza aprofitant l’oportunitat oberta per l’acord d’una treva temporal, que els membres del G20 han acollit “amb satisfacció”.
La reunió. l’última convocada per l’Índia abans que el Brasil agafi el relleu de la presidència de torn, s’ha celebrat a porta tancada, excepte a l’obertura i la clausura. Hi han participat representants de més de 35 Estats, inclòs el president de Rússia, Vladímir Putin, i d’organismes internacionals com les Nacions unides, la Unió Europea o la Unió Africana.
La cita virtual ha tingut la notable absència del president dels Estats Units, Joe Biden, i del seu homòleg xinès, Xi Jinping. Sí que hi ha anat el primer ministre de la Xina, Li Quiang, que ja va representar Pequín a la cimera presencial del passat setembre a Nova Delhi.
L’absència de Xi a l’anterior reunió ja va ser interpretada com un avís que Pequín se’n distanciava perquè tenia poca capacitat d’influència al grup. A més, diversos països del bloc tenen conflictes amb la Xina, començant per l’Índia.
