conflicte bèl·lic al pròxim orient
La pluja indiscriminada de tones de plom sotmet Gaza en el punt àlgid de l’ofensiva
Som en el punt àlgid de la barbàrie. Diversos hospitals a la Franja de Gaza fa almenys cinc dies que estan assetjats pels tancs i pels míssils. Franctiradors israelians apostats als edificis del voltant maten personal mèdic a través de les finestres. Dones embarassades i nadons moren. I soldats israelians mobilitzats a Gaza ho mostren en vídeos que pengen ells mateixos a TikTok mentre bombardegen civils.
“Ningú pot sortir de l’hospital per l’amenaça dels míssils i els franctiradors que ens envolten”, deia ahir a la premsa Ahmed al-Kahlout, cap de l’hospital Kamal Adwan, ubicat al nord de la Franja. Les forces israelianes, hi afegia, havien atacat la maternitat del centre “sense previ avís i sense cap explicació”, fent que dues mares fossin assassinades juntament amb els seus nounats. L’hospital, on hi ha 12 infants a l’UCI i 3.000 persones desplaçades refugiant-s’hi, viu un malson que difícilment serà mai jutjat. No és un cas únic. Israel no deixa entrar testimonis a la Franja, i la comunitat internacional pot comptar amb poca cosa més que missatges de veu com el que Mohammed Salha, treballador d’un altre hospital encerclat al nord de la Franja de Gaza, ha fet arribar a El Punt Avui durant el setge dels darrers dies. A dins de l’hospital Al Adwa, assegura, “ningú pot moure’s”: “La gent es mou a quatre grapes; múltiples persones, incloent-hi un membre de l’equip de neteja i una infermera voluntària, han estat assassinades per franctiradors.” La vida a l’hospital, on hi ha 250 persones entre pacients i personal medic, és miserable: “Les forces d’ocupació han bombardejat els tancs d’aigua, així que l’aigua potable se’ns acabarà en hores. I només tenim un àpat per persona al dia.” Les seves paraules arriben enmig del so persistent dels míssils que li cauen a pocs metres.
L’apocalipsi que pateixen aquests hospitals s’estén pel conjunt de la Franja. La pluja de tones de plom havia deixat en les darreres 24 hores –segons dades d’ahir al migdia– més de 300 persones mortes. El total de morts ja supera les 18.200, i hi ha milers de persones desaparegudes. Philippe Lazzarini, cap d’Unrwa, denuncia que els míssils patrocinats pel Partit Demòcrata de Joe Biden no són l’únic que mata civils innocents. Lazzarini va acusar ahir Israel d’utilitzar la fam, la set i la desinformació com a armes de guerra.
Tal com passa des de fa dies, les forces aèries i terrestres van centrar-se en Khan Yunis, on Israel creu que s’amaga Yahya Sinwar, el líder de Hamàs a la Franja. Les tropes israelianes colpegen el municipi sense parar, però encara no troben Sinwar. Pel camí, han perpetrat l’assassinat a Khan Yunis de centenars o milers de civils innocents, a banda de la destrucció de tot allò que sosté la societat civil. Milions de ciutadans àrabs, des de Líbia fins a l’Iraq, passant pels Territoris Palestins, s’ho miren frustrats, sense cap esperança que els membres del govern de guerra israelià ni els seus patrocinadors estatunidencs paguin mai pel que han comès.
Els EUA i Israel ho desmenteixen, però es creu que Antony Blinken, secretari d’Estat nord-americà, hauria exigit a Benjamin Netanyahu que l’ofensiva a gran escala no vagi més enllà de Cap d’Any. Però la Casa Blanca ha posat abans altres suposades línies vermelles que després s’han incomplert, i Israel ja ha advertit que pretén bombardejar com fins ara durant alguns mesos més. Fins aleshores, i mentre la desaparició de la llar de dos milions de persones avança, Israel seguirà buscant la imatge que li permeti vendre una suposada victòria a la societat israeliana.