Estats Units
Els Estats Units han registrat 650 tirotejos aquest any
N’hi ha hagut un parell cada dia
Al país hi ha 120,5 armes por cada 100 habitants
Small Arms Survey va calcular en el 2018 que hi havia en aquest país 390 milions d’armes en circulació
Els Estats Units tanca l’any amb la xifra de 650 tirotejos massius, que son aquells en què com a mínim quatre persones resultes ferides o mortes sense comptar l’autor dels trets. Això suposa uns dos tirotejos massius al dia, una xifra només superada el 2021, quan n’hi van haver 690, segons Gun Violence Archive (GVA), un projectes sense ànim de lucre que des del 2014 recull les dades de diaris locals i dels departaments de policia per crear una base de dades nacional sobre la violència armada.
La raó per la qual hi continua havent-hi tants tirotejos és simple: als Estats Units hi ha més armes que habitants. En concret, hi ha 120,2 armes per cada 100 habitants, segons l’organització Small Arms Survey, que en 2018 va calcular que hi havia en aquest país 390 milions d’armes en circulació.
El problema ha empitjorat en els darrers anys, especialment arran de la pandèmia, segons ha explicat a EFE Kelly Drane, investigadora de l’organització Giffords, que du el nom en honor a l’excongressista por Arizona Gabby Giffords, que a ser greument ferida en un tiroteig el 2011. “Hem observat un augment de la compra d’armes durant la pandèmia, en el 2020, i també en el 2021. Vam veure que moltes persones que no tenien armes se les estaven comprant, cosa que significa que moltes més llars als Estats Units tenen armes en comparació amb anys anteriors”, va dir Drane.
Els qui solen perpetrar tirotejos contra grups de persones son, sovint, persones que tenen problemes mentals o han experimentat canvis dràstics a les seves vides (acomiadaments, per exemple, o la pèrdua d’algun ésser estimat), detalla la investigadora.
Maine
Maine ha estat l’escenari del tiroteig més mortífer aquest 2023. Va tenir lloc el mes d’octubre a Lewiston, quan un reservista de l’exèrcit va matar 18 persones i en va ferir 13 m és obrint foc de manera indiscriminada en una bolera, on hi havia un torneig infantil, i, després, en un restaurant. L’autor de la matança, Robert Card, de 40 anys, tenia problemes mentals i després del tiroteig es va suïcidar prop de la planta de reciclatge on havia treballat i d’on l’acabaven d’acomiadar.
Entre altres tirotejos amb moltes víctimes hi ha el que va passar el 21 de gener a una sala de ball –freqüentada per persones d’origen asiàtic– a Monterey Park, prop de Los Ángeles, on van morir 11 persones. Dos dies després set persones morien tirotejades a Half Moon Bay, Califòrnia.
Enel 2022 i després de la massacre a l’escola Uvalde (Texas), on van matar 19 estudiants i 2 professores, el Congrés va aprovar una llei de control d’armes, la més important de les última dècades. Malgrat tot, per a molts, aquesta legislació no aborda de manera suficient un element crucial dels tirotejos: els fusells d’assalt, com els AR-15, dissenyats com a armes de guerra que permeten que una persona pugui disparar sense parar sense haver de recarregar els cartutxos.
El president Joe Biden ha demanat insistentment la prohibició dels fusells d’assalt, que ja van estar vetats entre els anys 1994 i 2004. Però l’oposició republicana, que avui controla la Cambra Baixa, és unànime.
L’actor més influent és, però, la potent Associació nacional del Rifle (NRA), que contribueix econòmicament a les campanyes de candidats presidencials i membres del Congrés per evitar que s’aprovin lleis de control d’armes. En les eleccions del 2016 i les del 2020, la NRA va donar suport a Donald Trump.
