Joan Baptista Basset, heroi valencià de la guerra de Successió (1705-1714)

Tal dia com avui fa 296 anys va morir reclòs a la ciu­tat de Segòvia Joan Bap­tista Bas­set i Ramos, cap­da­van­ter dels mau­lets i gene­ral de l’exèrcit aus­tri­a­cista. Les seves ges­tes el fan recor­dar com un heroi. Se n’han escrit poe­mes i cançons i, l’any 2005, Acció Cul­tu­ral del País Valencià va col·locar una placa en honor seu al fos­sar de les More­res de Bar­ce­lona.

Va néixer en el si d’una família d’arte­sans el 1654 a Albo­raia (País Valencià). Es va for­mar com a mili­tar i va par­ti­ci­par en les revol­tes de la Segona Ger­ma­nia con­tra el vir­rei de València. Poste­ri­or­ment a la der­rota, es va exi­liar i unir a l’exèrcit impe­rial de l’arxi­duc Car­les. Va com­ba­tre a Milà i a Hon­gria, i el 1704, quan Car­les d’Àustria va con­fiar a l’almi­rall anglès George Rooke la missió de con­que­rir Gibral­tar, Bas­set va ser esco­llit per coman­dar el batalló for­mat per 400 cata­lans, valen­ci­ans i bale­ars. Va ser un batalló clau per con­que­rir el penyal. Van ser els pri­mers a desem­bar­car-hi i ho van fer a la platja que avui es coneix amb el nom de Cata­lan Bay. Després de tres dies de setge, el gover­na­dor de Gibral­tar es va ren­dir. Els 4.000 habi­tants que hi vivien van aban­do­nar el penyal i Bas­set va exer­cir tran­sitòria­ment com a gover­na­dor local. El Trac­tat d’Utrecht va dei­xar final­ment Gibral­tar en mans britàniques.

Després de Gibral­tar, l’exèrcit aus­tri­a­cista va mobi­lit­zar-se fins a Dénia i València. En totes dues ciu­tats l’arxi­duc Car­les va ser pro­cla­mat rei i Bas­set, nou gene­ral de les armes del regne. Quan Car­les va sor­tir cap a Bar­ce­lona per també ser rea­fir­mat rei i jurar les cons­ti­tu­ci­ons, Bas­set es va que­dar a València. Va capi­ta­ne­jar la revolta valen­ci­ana con­tra Felip V esde­ve­nint cap dels mau­lets i va orga­nit­zar la defensa de Xàtiva (febrer del 1706). Després de la der­rota del 25 d’abril del 1707 a Almansa, Bas­set va ser l’encar­re­gat de defen­sar les comar­ques cata­la­nes del sud, i en ini­ciar-se el setge de Bar­ce­lona (juliol del 1713) va ser nome­nat coman­da­ment en cap de l’arti­lle­ria de la ciu­tat i del cos d’engi­nyers. Va desen­vo­lu­par el tir d’esclat enlaire amb gra­nada de metra­lla, ano­me­nada bomba de frag­men­tació, i va for­mar part del con­sell de guerra de l’1 de setem­bre del 1714. Després de la capi­tu­lació, va ser cap­tu­rat i for­ta­ment repre­sa­liat. Va pas­sar per diver­ses pre­sons fins a arri­bar a la de Segòvia. La seva salut va aca­bar greu­ment per­ju­di­cada i el 1725 va ser alli­be­rat amb la con­dició de no poder sor­tir de la ciu­tat. Va morir al car­rer i sense res tres anys més tard.