GABRIEL FERNÀNDEZ I DÍAZ
CAP DE L’OPOSICIÓ (ERC) DE SABADELL
“El PSC ha caricaturitzat un govern que va ser molt fecund”
“Si el PSOE o el PSC volien fer el quart cinturó, sempre podrien fer-lo perquè és la seva competència. És una trampa tot plegat”
“Hi ha un sector de gent nostra que no va anar a votar no perquè tingués un problema en l’àmbit local, sinó perquè qüestiona el tema nacional”
Volem ser útils, ser una oposició de proposició, de propostes El xantatge del PSC amb el quart cinturó no té cap relació amb els pressupostos de la Generalitat
Havien de dir a la gent al maig que apujarien els impostos, perquè, si no, això és enganyar
Va entomar el repte d’encapçalar la candidatura d’ERC per intentar sumar un govern que tornés a deixar fora de l’equació el PSC, però va pagar la davallada nacional dels republicans, passant de 7 a 3 regidors. A l’entrevista explica els resultats i com afronta els propers reptes.
Amb la perspectiva que donen els resultats, hauria plantejat igual la campanya?
Quan comparo què ha passat a les grans ciutats metropolitanes, Sabadell és la que surt millor. Estàvem a l’oposició i amb un canvi de lideratge que sempre s’ha de consolidar i som la tercera ciutat en percentatge de vot d’Esquerra de les cinc més importants i amb més població del país. Estem empatant pràcticament amb Barcelona, i no són comparables els recursos d’una ciutat i l’altra ni com impacta la seva acció de govern. Amb ciutats molt semblants en població, com Terrassa o Badalona, hi ha una diferència de més de 3,5 punts. Per tant, a nivell local, aquesta singularitat és evident. En percentatge de nombre de vots, si agafes les ciutats de més de 100.000 habitants sense comptar Barcelona, és la tercera ciutat amb més vots. Dins un resultat que no volíem i no és bo, tenim un percentatge de vot propi més enllà de la marca. I les generals acaben corroborant aquesta teoria. Aquestes eleccions ens han marcat un cicle a la baixa i que volem tancar, però Sabadell treu un 11,3% a les generals i un 11,4% a les municipals. Això vol dir que el resultat va ser bo malgrat que no és el que volíem ni l’expectativa que teníem. Faria moltes coses igual perquè la nostra estratègia era créixer. Continuem sent la segona força de la ciutat, a molta distància de la primera, i la primera força d’esquerres i la primera independentista.
No és d’esquerres, el PSC?
Fa temps que he perdut la innocència i jo el PSC no el considero un partit d’esquerres. En un país normal, el PSOE o el PSC, amb els plantejaments ideològics actuals de ciment, carreteres, Hard Rock, ampliacions d’aeroports, no passa de partit liberal.
Quina lectura fa dels resultats?
Necessitàvem aquest 3%, un regidor més era l’objectiu, i això ens obligava a obrir-nos, per convenciment, perquè jo volia ser l’alcalde de tothom i això implica captar gent de diferents barris, i per això vam tenir alguns resultats bons. Però el que va fallar, com a tot el país, va ser la marca. Si hagués estat un cas aïllat jo no seria aquí, hauria marxat cap a casa perquè hauria assumit que hi havia un problema amb el lideratge d’ERC a la ciutat, i no ha estat així. La marca és fonamental en alguns partits i després hi ha un plus que tu has d’aportar. No són els pitjors resultats de la història, perquè n’hem tingut diversos, des de 0, 1, 2, 3, 4 a 7 regidors. Hi ha un sector de gent nostra que no va anar a votar no perquè tingués un problema en l’àmbit local, sinó perquè ens qüestiona el tema nacional.
Quin balanç fa del mandat de Marta Farrés?
En molts aspectes tenim diferències abismals perquè representem dos projectes antagònics en la manera d’entendre l’administració pública, els recursos, les prioritats, d’entendre i dibuixar la ciutat del futur. Jo no tinc com a prioritat ni una piscina de surf ni una autopista pel mig de la ciutat, però és evident que la ciutadania ha parlat. I què ha de fer ERC? Dues tasques: intentar treballar per consolidar, tot i les dificultats, una alternativa que no farem sols, és evident. I l’altra qüestió, com estem demostrant, és ser útils: ser una oposició de proposició. Més que oposició, proposició, propostes i propostes que siguin útils per a la ciutat i a què els sigui difícil dir que no.
I obtenen bona resposta?
De moment, totes les mocions que hem presentat s’han aprovat: des de temes com el manteniment de fanals, sobre els mocadors de la festa major, sobre apressar el govern espanyol perquè publiqui la declaració d’àrees tenses de mercat residencial de la Generalitat per posar un límit als preus del lloguer. I també la de defensa de la llengua catalana, que és un tema que ens preocupa molt amb aquest govern per l’incompliment del reglament lingüístic, subtitulant o posant cartells en castellà, cosa que no faria jo com a uruguaià quan el 99,9% de la població entén perfectament el català.
Que no es faci el surf ho veuen una victòria seva?
Des del primer moment vam tenir clar que això era una bogeria, que només algú sense consciència del moment que estem vivint del canvi climàtic podia plantejar. Va ser un error polític i la sequera li ha anat bé per retrocedir.
Una sequera que ja hi era.
Era un projecte amb un consum energètic alt i no podia venir dient que amb plaques solars ho solucionaria perquè tots sabem que és mentida. I quan vam estudiar els números, vam veure que el risc del negoci era molt alt perquè els inversors havien de garantir 250 clients diaris pagant 50 euros l’hora, que venien en cotxes particulars, un projecte no destinat a la ciutat que ningú demanava en un entorn natural que creix i en què un polític no hi ha de posar més metres cúbics de ciment sinó integrar-lo al municipi. I difícilment els informes de la Generalitat li haurien donat el vistiplau.
Veu tancada definitivament la porta al projecte?
Si dius que no, que en queda fora, si hi ha algú interessat ja no el farà aquí. La victòria és de tots els partits que ens vam alinear per defensar el riu Ripoll i de la societat civil organitzada que va entendre que no és la ciutat que volem.
Unes queixes que no van servir per aturar l’increment del 15% dels impostos.
Hi ha una diferència notòria. Jo el 2022 ja vaig fer servir la paraula sablasso per avisar què vindria el 2024. Perquè l’IPC ja havia augmentat i si tu no feies una puja el 2023, jo que he governat i sé com funciona la maquinària de l’Ajuntament, t’asseguro de que màgia no se’n pot fer. Els vaig dir que havien de ser valents i no ho van fer per raons electorals. Sabien perfectament que havíem de fer aquesta pujada bèstia de dos dígits, històrica perquè no recordo una pujada d’aquesta magnitud a les butxaques de la gent. Un 15% de mitjana, més doblar l’impost d’escombraries. La diferència és un tema d’ètica. Ja sé que el manual del polític clàssic ho prohibeix, però havien de dir a la gent al maig que apujarien els impostos, perquè, si no, això és enganyar. Què ha passat del 2023 fins ara per fer la pujada? Estan millor els veïns ara? No ho crec. I la gent se n’assabentarà quan arribi el rebut amb la competència traspassada a la Diputació.
Duplicar la taxa de residus ho estan fent molts municipis.
Fins ara pagaves per recollida i tractament i ara pagaràs un 15% més i et vindrà un altre rebut per la part que ja pagaves. A Sabadell fa anys que som dels pitjors municipis en reciclatge i no hi ha un pla valent de canvi de model de recollida. Va quedar paralitzat entre el 2015 i el 2019, quan nosaltres vam canviar la taxa vinculada a les rendes i al tractament dels residus. S’havia de continuar amb un canvi de modalitat de recollida i va quedar parat. Però tenen 3,5 milions per comprar un museu i potser tenen altres prioritats.
I llavors hi ha la qüestió de Smatsa i l’alcaldessa diu que està enfadadíssima pel cost que suposa i perquè ja els van avisar.
I jo estic enfadadíssim amb el govern anterior, el del senyor Bustos, que va ser qui va fer aquest pèssim contracte a Smatsa, que ja veurem com acaba perquè és a la peça principal del cas Mercuri. Teníem l’obligació de controlar el que estàvem fent. La justícia a vegades et dona la raó i a vegades no. A mi em va passar quan era regidor d’Acció Social i vaig ser el primer d’aquest país de sancionar les elèctriques. Catorze sancions, i set em van dir que tenia raó i set que no, i eren iguals. Depèn del jutge... He llegit les escoltes del cas Mercuri i és molt clar que el contracte està malalt, d’una malaltia que es diu corrupció. Sempre es poden millorar les coses tal com es fan, però el responsable és el govern presumptament corrupte que el va signar i que la justícia determinarà. I durant 12 anys hi va haver la senyora Marta Farrés, perquè no passava per allà, sinó que era la tinenta d’alcalde de Bustos. Una de les coses que fan els socialistes és dir que tots els mals de la ciutat van començar el mandat 2015-2019, quan ells han governat 24 anys. Han volgut demonitzar i caricaturitzar un govern que va ser molt fecund en producció de coses i moltes de les que es fan actualment venen de la planificació, del treball i dels projectes iniciats aleshores.
Ha comprat mai l’eufemisme de la “ronda nord”, que no és la B-40 o el quart cinturó?
No, mai, i ells tampoc. La gent que durant cinquanta anys s’hi ha oposat en deia quart cinturó i en Salvador Illa ha parlat clarament que el vol fins a Granollers. Fins a Terrassa són cinc carrils i, si hi ha algú que ho defensi, que ho faci, però no enganyem la gent, no diguem que anirà tot sota terra, això no passarà. Però cadascú és presoner de les seves paraules. Sempre he dit no al quart cinturó i que si jo fos alcalde de la ciutat em quadraria. I de fet ho he fet abans de ser alcalde i davant del meu govern dient que aquí no. Puc entendre els pactes i les necessitats de la Generalitat, però per a mi primer hi ha la ciutat. Vaig recórrer tots els mitjans i crec que m’he comportat com tothom esperava que es comportés el que encapçala el projecte d’ERC a la ciutat.
Juli Fernàndez no és conseller per la ronda nord?
Passa factura a tots. El partit, en la seva ponència actual, posa que hi està en contra. I crec que s’ha de diferenciar el partit del govern, una cosa que fan molt bé els bascos i que se n’ha d’aprendre. A qualsevol polític li fa mal que hi hagi una diferència entre el que dius i el que acaba passant. Tots sabem que en realitat el xantatge del PSC amb el quart cinturó no té cap relació amb els pressupostos de la Generalitat. Tot és una mentida. Però la gent no ho sap, pensa que és així. De fet, si el PSOE o el PSC volien fer el quart cinturó, sempre podrien fer-lo perquè és la seva competència. És una trampa tot plegat, però fa mal perquè és ERC i alguns que haurien de ser companys de viatge aquí m’han ridiculitzat. Fins i tot les esquerres més alternatives no estan acostumades a veure persones que es mantenen fermes i coherents amb els seus pensaments, més enllà de les marques i els partits. Tots aquells que estem en contra del quart cinturó o, millor dit, estem a favor d’un model de mobilitat del segle XXI, hauríem d’intentar ajudar-nos entre companys i no anar a buscar esgarrapar uns vots. Segurament alguna gent em va votar perquè em vaig mantenir ferm en la meva posició més enllà del seu govern. I algú també va dir que “A aquesta ERC no sé si votar-la”.
Veu recorregut fiable i curt perquè es firmi el famós conveni?
Fins que no vegi una partida en els pressupostos de l’Estat, tota la resta és fum. No veig la Generalitat posant 400 milions d’euros del seu pressupost en aquest tram, penso que tenim altres prioritats, com ara que arribin els FGC a Castellar i millorar les condicions de les carreteres existents entre Terrassa i Sabadell. Fins i tot si hi ha una transferència serà al pressupost de l’Estat. Els defensors del quart cinturó han de parlar amb qui té la clau per fer-lo, que és Pedro Sánchez.
El perfil
Un escolta uruguaià sense pèls a la llengua
Nascut a Montevideo el 27 de desembre del 1972, va aterrar a Sabadell el 2003 i hi ha acabat arrelant amb la família. Va estudiar arquitectura a l’Uruguai, on va integrar-se al moviment escolta durant 22 anys, que de fet és el que li va obrir les portes a venir a Catalunya en conèixer la sabadellenca Muriel Casals, Toni Comín i Jordi Tolrà. En quedar-se sense feina a l’empresa on treballava a l’Uruguai, va decidir acabar acceptant a la segona l’oferta per integrar-se a la Fundació Autònoma Solidària l’octubre del 2003, compaginant-ho amb una feina al sector metal·lúrgic. Entre el 2007 i el 2009 va ser el secretari general de la Fundació Escolta Josep Carol i del 2012 al 2015 va ser el gerent de l’associació Stop Sida. Les primeres passes en política a Catalunya les va fer amb Ciutadans pel Canvi, on va ajudar Comín com a coordinador de la iniciativa legislativa popular (ILP) de llei electoral de Catalunya aconseguint les firmes necessàries per presentar-la.
El vincle amb ERC, que sense pèls a la llengua no amaga que ha d’entomar una reflexió interna, el va portar a ser candidat a les eleccions al Parlament Europeu com a independent dins la candidatura republicana el 2014, un any després va ser el cap de campanya de Juli Fernàndez a Sabadell i va entrar-hi de regidor d’Acció Social, on va ser dels primers a sancionar les pràctiques abusives de les companyies elèctriques. El 2023 entoma el repte de ser el candidat a l’alcaldia i l’anunci pressupostari del govern amb el PSC que inclou la ronda nord l’obliga a marcar distàncies amb el partit en plena campanya electoral i no amaga que es va sentir sol i va tenir poc suport.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.