Política

SÍLVIA MORGADES

PROFESSORA SERRA HÚNTER AGREGADA DE DRET INTERNACIONAL PÚBLIC DE LA UPF

“No crec que la immigració sigui determinant en el vot”

“Els partits d’extrema dreta la utilitzen per fer por, però ben canalitzada és una oportunitat per a totes les societats”

“L’amenaça més gran que té la UE és que col·lapsin alguns estats o regions i això faci que molta gent intenti arribar a la desesperada”

La política de migració i asil s’inicia per preservar l’eficiència de Schengen

Pro­fes­sora Serra Húnter agre­gada de dret inter­na­ci­o­nal públic i rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals de la Uni­ver­si­tat Pom­peu Fabra (UPF), Sílvia Mor­ga­des Gil ana­litza en aquesta entre­vista el moment i les expec­ta­ti­ves de les pròximes elec­ci­ons del juny al Par­la­ment Euro­peu.

Què s’hi juga la Unió Euro­pea (UE), en aques­tes elec­ci­ons?
S’hi juga la seva per­manència. El Par­la­ment és l’única ins­ti­tució euro­pea que els ciu­ta­dans esco­llim de manera directa, per tant la nos­tra impli­cació i par­ti­ci­pació és bàsica perquè la Unió Euro­pea sigui i faci allò que a nosal­tres més ens interessa en el marc de les seves pos­si­bi­li­tats, perquè a vega­des obli­dem que no és un estat fede­ral.
En què ens hau­rem de fixar quan sapi­guem els resul­tats?
Els pri­mers anys del segle XXI hi va haver una certa des­a­fecció en els afers euro­peus i les taxes de par­ti­ci­pació van anar bai­xant fins al qua­ranta i escaig per cent. El 2019 una de les con­sig­nes de tots els actors polítics de la UE i també de par­tits, sobre­tot dels més euro­peis­tes o pro­gres­sis­tes, era la par­ti­ci­pació. Es va més o menys acon­se­guir, perquè la par­ti­ci­pació va ser del 50%, i una taxa de par­ti­ci­pació supe­rior al 50% sem­pre fa que la ins­ti­tució sigui més legítima. En el cas d’Espa­nya es va acon­se­guir fins a un 60%. Per tant, una de les pri­me­res coses en què crec que ens hem de fixar és en la taxa de par­ti­ci­pació mit­jana en cadas­cun dels estats, per saber si el fruit d’aques­tes elec­ci­ons és una ins­ti­tució ben defen­sada pels ciu­ta­dans i que tindrà les tendències o majo­ries polítiques que ells han vol­gut, o si els ciu­ta­dans s’han des­vin­cu­lat d’aquesta UE.
I quina és la seva impressió del que pas­sarà?
Jo soc opti­mista i crec que la pandèmia va ser un moment clau que va fer obrir els ulls a la gent i ado­nar-se que la UE és més forta nego­ci­ant amb les empre­ses far­macèuti­ques, vacu­nes, mas­ca­re­tes, etcètera, que no pas cadas­cun dels estats indi­vi­du­al­ment con­si­de­rats. A ningú se li escapa que si haguéssim anat els vint-i-set per sepa­rat, no ens n’hauríem sor­tit ni tan ràpid ni tan bé. Sem­pre es pot fer tot millor, però crec que la gent hi va tro­bar un coixí per aju­dar-los a sor­tir d’una situ­ació total­ment excep­ci­o­nal en què neces­si­ta­ven l’empara dels poders públics a l’hora de bus­car vacu­nes, tes­tos, mas­ca­re­tes i mit­jans econòmics per a després de la pandèmia. Vull pen­sar que això forma part encara de la nos­tra memòria molt recent que farà que la gent res­pon­gui anant a votar.
Després de tan­tes cri­sis (pandèmia, guer­res...), en quin moment creu que es troba el pro­jecte d’inte­gració euro­pea?
Som en un punt en què, com a mínim, hem tes­tat la uni­tat –cosa que fins ara no havia estat pos­si­ble– amb la guerra d’agressió de Rússia sobre Ucraïna, i hem tes­tat un entorn en què la política exte­rior i de segu­re­tat comuna ha estat més efi­ci­ent i més ràpida que en qual­se­vol altre. És veri­tat que ara, amb el con­flicte a Gaza, tor­nem a estar una mica en la situ­ació ante­rior. És un con­flicte en què els estats tenen apro­xi­ma­ci­ons molt dife­rents i alguns d’ells, apro­xi­ma­ci­ons no mani­fes­ta­des perquè hi ha una certa pre­venció a dir cer­tes coses tenint en compte la població que tens, com és el cas de França.
A finals d’any, la UE va tan­car ‘in extre­mis’ el pacte sobre migració i asil. El tema no sem­bla ben resolt...
Que es pot resol­dre millor, és obvi. A part de con­flic­tes armats pun­tu­als, segu­ra­ment l’amenaça més gran que té avui la UE és la deses­truc­tu­ració i el col·lapse d’alguns estats i regi­ons. Perquè això deses­ta­bi­litza l’ordre mun­dial i fa que molta gent intenti arri­bar a la des­es­pe­rada. I la UE creu que no té capa­ci­tat per assu­mir el volum poten­cial de per­so­nes que arri­ba­rien i lla­vors ha inten­tat blin­dar-se. I això ha fet que s’hagin vist d’una manera una mica dis­tor­si­o­nada les arri­ba­des i que s’hagin tit­llat de mas­si­ves.
No ho eren...
Pot­ser sí que han estat d’una certa escala, però ara, amb l’arri­bada de per­so­nes pro­ce­dents d’Ucraïna, s’ha vist que, mas­siva mas­siva, l’entrada de migrants pel Medi­ter­rani el 2015-2016 no ho era. Però això va bar­re­jat amb les per­cep­ci­ons que tenen les pobla­ci­ons de la seva segu­re­tat soci­e­tal. És a dir, la segu­re­tat per roman­dre davant de cir­cumstàncies can­vi­ants, com l’arri­bada de nou­vin­guts. I aquesta per­cepció de la immi­gració com una cosa de segu­re­tat soci­e­tal per per­se­ve­rar en la seva iden­ti­tat, s’ha bar­re­jat una mica amb aquesta qüestió també de la segu­re­tat, més en altres ter­mes, dels estats. Crec que no s’ha expli­cat prou bé.
Per què?
La política de migració i d’asil s’ini­cia per tal de pre­ser­var l’eficiència de l’espai de la lliure cir­cu­lació a l’inte­rior de la UE, és a dir, l’espai Schen­gen. Però no estava pen­sada –i crec que aquest és una mica el pecat ori­gi­nal d’aques­tes dues polítiques–per millo­rar el règim inter­na­ci­o­nal sobre asil i refugi. La dis­torsió ve per aquí.
La immi­gració deci­dirà el vot?
És un tema que par­tits d’extrema dreta uti­lit­zen per fer por, però la migració ben cana­lit­zada és una opor­tu­ni­tat per a totes les soci­e­tats. Es demos­tra que apor­ten més riquesa i pos­si­bi­li­tats de crei­xe­ment que no pas de decrei­xe­ment ni pro­ble­mes. Alguns s’ho mira­ran, votants més d’aques­tes for­ces d’extrema dreta, però, des del meu punt de vista, no crec que sigui el tema deter­mi­nant a l’hora d’anar a votar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia