Plebiscit a Europa sobre l’amnistia

Seixanta-un són els representants que els ciutadans de l’Estat estan cridats a elegir al Parlament Europeu en les eleccions que se celebraran el 9 de juny, dos membres més que en l’actual legislatura. En la cita electoral, els partits espanyols i catalans tornen així a trobar-se en uns comicis que seran també un nou examen en clau nacional. Les eleccions europees arriben en un moment de gran tensió entre les formacions, principalment pel pacte entre el PSOE i l’independentisme per mantenir el candidat socialista, Pedro Sánchez, a La Moncloa. En clau catalana, els partits independentistes també s’hi juguen tornar a ser l’opció més votada a Catalunya.

Amb el PP en plena ofensiva a Brussel·les contra l’amnistia a l’independentisme, tot elevant la qüestió a les institucions europees sense que aquestes, per ara, responguin a la crida amb gran preocupació, els populars plantegen els comicis europeus com un plebiscit sobre la mesura de gràcia. Així ho ha expressat el vicesecretari d’acció institucional de la formació, Esteban González Pons, en una conferència del Partit Popular Europeu a Barcelona.

Ara per ara, les enquestes són favorables al PP, que guanyaria les eleccions europees a l’Estat. Malgrat que les projeccions per països encara són escasses, els càlculs de SocioMétrica –fets just després de la investidura de Sánchez– auguren un clar triomf del PP a l’Estat en les eleccions europees amb un avantatge de gairebé vuit punts sobre el PSOE. Dels 61 eurodiputats que s’escullen a l’Estat, els populars n’obtindrien 25, una dotzena més que en l’actual legislatura.

Una de les claus de l’ascens del PP és la desfeta de Ciutadans. Les projeccions indiquen que la formació taronja, que insisteix en la intenció de presentar-se a les europees malgrat haver renunciat a fer-ho en les generals després de successius desastres electorals, no aconseguiria cap eurodiputat i quedaria fora de la cambra. Ciutadans sumaria així un nou fracàs electoral en passar de tenir set eurodiputats a no poder mantenir-ne cap.

Per salvar-se, Ciutadans s’ha aferrat en les darreres setmanes a l’ofensiva contra l’amnistia. Tot i estar liderada pel PP, amb més influència perquè forma part del grup més nombrós al Parlament Europeu i és el principal partit de l’oposició a Espanya, la formació taronja també s’ha sumat a l’ofensiva en l’àmbit europeu per buscar a la desesperada suports que l’ajudin a mantenir alguna veu a l’eurocambra. Malgrat els esforços per sobreviure a Europa, el gran beneficiat de la desfeta de Ciutadans serà el PP, segons les enquestes.

A diferència dels populars, les enquestes apunten que el PSOE perdria un eurodiputat respecte a l’actual mandat i es quedaria amb 20 representants a la cambra comunitària. Els socialistes espanyols, que van guanyar a l’Estat en els comicis europeus celebrats el 2019, s’hi juguen molt el 9 de juny. La cita a les urnes no només serà el primer gran examen a Sánchez després de la investidura i els acords amb l’independentisme, sinó que el PSOE aspira a repetir com a formació socialista amb més representants dins del seu grup europarlamentari, l’S&D. Ser-ho li ha permès aquesta legislatura que la veu del grup a la cambra fos l’espanyola Iratxe García Pérez, però també li donaria arguments per tenir més capacitat d’influència en la negociació en nom dels socialdemòcrates per al repartiment dels llocs de poder a les principals institucions europees. Sánchez aspira així en les eleccions a poder continuar erigint-se com la bandera de la socialdemocràcia en una Europa cada cop més conservadora.

Els seus socis de govern, Sumar, obtindrien cinc escons al Parlament Europeu, un menys dels que va aconseguir Podem fa cinc anys. Ara bé, la plataforma de Yolanda Díaz estudia encara com presentar-se. Es sondegen noms, però de moment s’evita accelerar les preparacions malgrat el moviment de Podem de posar el nom de l’exministra Irene Montero com a cap de llista. Al davant de Sumar, les projeccions situen Vox com a tercera força més votada a l’Estat.

A Catalunya, Junts i ERC es disputen ser l’opció independentista més votada. La formació de Carles Puigdemont es va imposar en els comicis europeus del 2019 a Catalunya. Això va possibilitar que ara tingui tres eurodiputats –un aconseguit després del Brexit– i sigui el partit independentista català amb més representants, davant ERC, que en té dos. Cap de les dues formacions ha revelat encara els seus candidats, cosa que fa poc previsible com podria ser la pugna electoral entre les dues formacions. El que sí que se sap és que l’exconseller Raül Romeva serà el candidat de l’Aliança Lliure Europea, del qual forma part ERC, però això no implica que Romeva –actualment inhabilitat– hagi de formar necessàriament part de la llista dels republicans.

A diferència d’ERC, Junts es manté sense grup a l’eurocambra i sembla probable que, al marge del resultat, continuarà entre els no adscrits, després que els Verds rebutgessin acollir-los. Tot i no ser una qüestió determinant en l’activitat parlamentària, sí que manté Junts en un terreny de ningú que, si bé no els perjudica en excés, tampoc els beneficia. A falta que es coneguin les llistes finals, el que sí que sembla probable és que la qüestió catalana continuarà tenint un lloc destacat en la campanya.