Política

JORDI BALLART I PASTOR

ALCALDE DE TERRASSA (TOT PER TERRASSA)

“No hi ha res decidit sobre obrir la Rambla al trànsit”

“Deien que sense vincles amb partits de Barcelona o de Madrid ningú ens faria cas; ben al contrari, ens obre portes”

“La connexió dels dos aparcaments i, si pot ser, la urbanització del portal de Sant Roc han d’estar fetes el desembre del 2026”

Una primera fase de la ronda Nord podria ser fins a la ronda Oest de Sabadell Voldríem fer el pas de comprar Torrebonica, sempre que hi hagi un compromís d’inversió de la Generalitat
Hem d’aconseguir que es deixi de parlar de la neteja. Hi hem abocat recursos [...] i no s’ha resolt el problema

Al maig va consolidar el projecte municipalista Tot per Terrassa, després de fugir el 2017 del PSC, revalidant l’alcaldia amb un regidor més i pactant amb ERC i Junts. Ens rep el 18 de gener i ens explica com veu la ciutat.

Sorpresa el 2019, quan va ser escollit alcalde amb Tot per Terrassa, i ara s’han consolidat. Com s’ho explica?
Hem fet un projecte diferent, municipalista, i en cap cas esperàvem els deu regidors el 2019. Ara hem constatat que el projecte està plenament consolidat. I vam fer canvis a l’hora de configurar una candidatura preparada i pensada per governar. Vol dir perfils amb capacitat i amb una trajectòria professional molt marcada, gent molt rigorosa i preparada. Aquells que deien que això era una cosa conjuntural, que era fruit de la renúncia i del “procés” estan equivocats; és la política que la gent vol i demana.
Única en una ciutat gran.
Ens deien que això només funcionava als pobles petits. Hem estat l’excepció a la norma, i hi ha altres ciutats grans que han fet projectes d’aquestes característiques, com Sant Andreu de la Barca, amb un alcalde d’una plataforma independent. Moltes candidatures d’aquestes s’han posat en contacte amb nosaltres i hi ha hagut algun intent de fer algun tipus de plataforma en l’àmbit de Catalunya. Nosaltres no tenim cap voluntat d’obrir franquícies enlloc; és una cosa molt singular de Terrassa. En cap cas tenim vocació de presentar-nos a les eleccions del Parlament, ni d’enlloc.
Creu que són projectes que poden anar a més?
Crec que sí. Ens deien que era un projecte localista, que no hi pintaríem res, a escala supramunicipal, que sense vincles amb partits de Barcelona o de Madrid ningú ens escoltaria ni ens faria cas, i crec que s’ha demostrat justament el contrari, ens obre portes. Vam aconseguir tenir una relació bilateral amb la Generalitat i hem vist com projectes estratègics ara s’han aconseguit. I quan em reuneixo amb un conseller, el president de la Generalitat o amb altres administracions, tinc la sensació que no em veuen com l’alcalde d’un partit, fet que a vegades genera una distància, un fre per la competència electoral que hi ha, i jo no hi competeixo.
No portar la motxilla del partit.
No tenim cap inconvenient a parlar amb ningú, sempre pensant en l’interès de Terrassa. N’és un exemple el pacte a la Diputació de Barcelona. Va ser una sorpresa. Vam tenir la clau de la governabilitat amb un pacte positiu per a la ciutat.
Parlava de la comissió bilateral amb la Generalitat, que després de la pandèmia sembla que no acaba d’arrencar.
No sé què està passant, però és veritat que hem notat un canvi. Amb alguns consellers la relació és molt fluida, com amb Natàlia Garriga i Joan Ignasi Elena, però en altres àmbits ens costa. Des del juny estem demanant una reunió amb la consellera d’Educació. Som la quarta ciutat del país i no podem estar esperant un any. I insistint hem aconseguit data per a la comissió bilateral, el 14 de maig.
Quines demandes em destacaria com a prioritàries?
La primera és la ronda Nord. Què passa? Que s’aclareixin. Hi havia uns pactes que condicionaven el pressupost de la Generalitat, uns terminis que no s’han complert. I només hi ha excuses; la darrera, que s’ha de fer una llei de carreteres nova. Semblen excuses d’una part i de l’altra per guanyar temps de cara a les eleccions al Parlament. Parlem d’una ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa a Castellar del pla de mobilitat del Vallès aprovat per la Generalitat i, per tant, per ERC. La segona és l’edifici dels antics jutjats. Hi ha hagut moltes propostes i l’edifici ha anat canviant de departament. Ara és d’Interior i hi analitzen la comissaria compartida entre els Mossos i la policia municipal. Costaria 5,5 milions rehabilitar l’edifici i els tècnics de tots els departaments diuen que no surt a compte. No té sentit allargar el tema si la Generalitat no hi vol fer cap activitat i no tenen voluntat de traspassar-lo a l’Ajuntament. Potser la millor opció és enderrocar-lo i fer-hi una plaça. La tercera és la salut, no sols per la falta de recursos pel dèficit històric de l’hospital de Terrassa, sinó per parlar del calendari de compromisos: del CUAP i els dos CAP. I la quarta, l’àmbit l’educatiu. El mandat passat vam fer un pas mai fet pel consistori: una aportació econòmica per tirar endavant l’institut escola Sala i Badrinas. El calendari s’allarga massa, havia d’estar enllestit el curs del 2025 i parlen del 2027.
Al Mas Viver de Torrebonica es va descartar fa anys fer un gran ‘hub’ de recerca i campus de salut, amb una escola d’infermeria. Amb el conseller Manel Balcells ho volen reactivar?
La gran sort és que van nomenar conseller una de les persones que van gestar el projecte de Torrebonica. Vam arribar a un acord de paraula que, si l’Ajuntament ho compra, el departament hi pot invertir per fer una ampliació de l’hospital de Terrassa, ubicar-hi el hub de salut i social, que ara és al Vapor Gran, i potser traslladar-hi tot el sociosanitari que hi ha a Sant Llàtzer. S’està parlant en clau tècnica i podríem fer el pas de comprar-ho sempre que hi hagi un compromís ferm i escrit seu d’inversió. Tenim pressa perquè pugui ser una realitat.
Està liquidat el tema judicial amb Mina per la municipalització de l’aigua?
L’última sentència, de fa pocs dies, i totes les que han sortit ens han donat la raó i la municipalització del servei és plenament legal. Tenir una empresa pública és molt positiu, i ho vam veure durant la pandèmia, que ens va permetre fer una sèrie de bonificacions i rebaixes a les tarifes. I amb la sequera, si no tinguéssim una gestió pública directa, difícilment hauríem pogut plantejar la nova estructura de la tarifa amb la voluntat d’aconseguir un estalvi, un concepte que en una empresa privada és més relatiu.
Ara volen aconseguir aigua freàtica i han demanat a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) la gestió de la depuradora de les Fonts. Per què?
Per tenir més instruments, més eines i més capacitat per incidir en la sequera. Una gestió directa de la depuradora permetria regar els parcs i jardins i netejar els carrers, cosa que ara no podem fer. I estem explorant captar aigua de diferents pous o de recollida d’aigües freàtiques del parc de Vallparadís.
L’ACA s’hi posa bé?
Va sorgir d’una reunió amb el seu director, ho van veure amb bons ulls i s’està acabant de concretar com hauria de ser el traspàs.
Seguim amb l’aigua, perquè el 2022 va fer una presentació, molt criticada, sobre el futur de les rieres. Hi havia tres projectes d’actuació per als Next Generation i no se n’ha sabut res més. Com està?
Si no els haguessin tombat, a hores d’ara, aquella presentació que alguns deien que era fer volar coloms, ja s’hi estarien fent obres de renaturalització. És una prioritat claríssima, un dels projectes de futur de la ciutat. I no es farà en dos dies, ho hem repetit moltes vegades. Es tracta de marcar un camí, de fer un tractament de les rieres no només de futur, sinó de present. Ara hem tancat un conveni amb l’ACA de 8 milions per fer-hi el manteniment, els murs, les esculleres, la neteja, l’adequació. I els projectes que la Unió Europea no ens va validar hem de millorar-los, i és el que farem ara amb el pla estratègic per definir exactament com ha de ser la renaturalització de les rieres i els seus entorns, perquè hi ha opinions diferents entre els nostres tècnics i l’ACA.
Anem a la mobilitat. Van ampliar les illes de vianants, però els veïns dels carrer Arquímedes i Galileu estan enfadats perquè no s’ha complert un acord de ple per restringir-hi el trànsit de pas. Què faran?
Som conscients que necessiten un enfocament concret i lligat amb el conjunt de la mobilitat de la ciutat. És el primer govern que hi posa una mirada, que ha fet estudis, ho ha analitzat i ha fet propostes. L’acord deia que s’hi havia de reduir el trànsit de pas amb consens. Tenim 180 comerciants i la gran majoria pensen que, si es treu el trànsit de pas, hauran de tancar. Una altra visió és la dels veïns que viuen en aquests dos carrers; una altra, la dels veïns de tot el barri, i una darrera, sobre el conjunt de la ciutat. I plantegem alternatives després de començar amb unes d’urbanisme tàctic que no van acabar de funcionar. Hi ha el compromís de fer obra aquest mandat ampliant voreres, amb mobiliari i arbres, que siguin atractius per al vianant; hi ha l’alternativa de tallar radicalment el trànsit de pas, però és difícil fer-ho en dos dies, i hi ha l’opció d’alguns veïns i comerciants d’obrir la Rambla en moments determinats, quan hi hagi congestió. Podria ser de 7 a 9 del matí i de 6 a 8 del vespre de pujada. No hi ha res decidit, s’ha d’estudiar bé, però estaríem decidits a fer una prova pilot.
Sembla un contrasentit respecte al fet d’ampliar les illes de vianants.
Seria en moments concrets i per posar fi al problema allà. A la llarga, s’ha de tallar el trànsit de pas, però no ho podem fer si no tenim ben resolt el sistema de rondes ni els enllaços, no tenim la B-40, no tenim la sortida que estem reclamant del ramal de les Aymerigues per la zona oest de la ciutat.
L’alcaldessa de Sabadell deia que s’havien de trobar per consensuar una proposta per a la ronda Nord.
Tenim pendent la data. Nosaltres hem fet els deures, tenim una proposta de traçat que no sé si ells tenen. La nostra és de quatre túnels, quatre viaductes, que passi en trinxera pel pla del Bon Aire i així no tindrà impacte en superfície a la franja nord i un d’ambiental mínim. Salva la finca de Ca n’Arnella i tots els camins. I hem fet un tros del terme de Sabadell.
Ai...
Una primera fase de la ronda Nord podria ser fins a la ronda Oest de Sabadell, i no tota. Hem demanat reunió amb la consellera Capella, el president de la Generalitat i el ministre Òscar Puente per presentar-la i la coneix la Cambra de Comerç i la Cecot.
Un dels temes que s’arrosseguen des del 2000 és el de la infrainversió a l’empresa municipal de neteja Eco-Equip. Ara tenen una auditoria i una empresa externa els ha de dir què han de fer?
No és ben bé així, tampoc és cap privatització. Hem d’aconseguir que a Terrassa es deixi de parlar de la neteja. Hi hem abocat recursos, objectivament hi ha millores, s’ha intensificat la inspecció, les campanyes... I no s’ha resolt el problema. Per tant, diem primer refundar Eco-Equip i, per fer-ho, com fan totes les empreses i com vam fer amb Funerària, s’ha contractat una consultora especialitzada que ens ajudi a millorar els procediments i els protocols, i a modernitzar-la. Ens ha d’explicar quins són els sistemes de recollida de residus eficients. Tenir l’edifici nou ens ajudarà, hi invertim dos milions del pressupost, hem contractat més gent, treballem en sistemes porta a porta i sistemes d’alta eficiència de recollida a les illes de vianants per aquest mandat.
Quines diferències ha trobat respecte al mandat anterior?
La pandèmia ho va condicionar absolutament tot i ara estem en una època de creixement de projectes per veure’ls acabats. Com el casal del Roc Blanc, la biblioteca del districte 5 i està encarrilada la del districte 7. La connexió dels dos aparcaments i, si pot ser, la urbanització del portal de Sant Roc han d’estar fetes el desembre del 2026. És una patata calenta que no vam voler obrir durant la pandèmia. És un procés molt complicat jurídicament. Estem a punt de treure la consulta preliminar per veure si hi ha empreses interessades. Si no surt bé, hi ha l’opció de constituir una empresa mixta amb Egarvia i una de privada. Tot el procés implica un rescat primer del pàrquing de la plaça Vella.

El perfil

Vida de canvis per tornar al mateix lloc

El 8 de febrer farà 44 anys i ja de ben petit s’havia amarat de socialisme acompanyant la família als mítings, ja que el seu pare va ser clau als barris en les victòries electorals de Manuel Royes i Pere Navarro. Tant l’havia viscut que als 16 anys ja estava afiliat a les JSC i el 2005 ja era regidor. Però va decidir marxar de l’alcaldia de Terrassa i abandonar la sigla del PSC el novembre del 2017, malgrat que governava des del 2012, quan precisament Navarro el va escollir per al seu relleu. Ballart no portava bé que el partit no li donés suport en el procés de municipalització de l’aigua quan va denunciar pressions o amenaces i en les multes als bancs pel fet de tenir habitatges desocupats, i la posició del partit en l’aplicació del 155 va acabar de donar-li arguments per marxar del PSC per haver perdut “la s de socialistes i la c de Catalunya”. Un any fora de l’arena política per preparar el canvi i liderar una candidatura municipalista, Tot per Terrassa, per no complir directrius de partit, que el 2019 treia l’alcaldia al PSC després de 40 anys i repetia el 2023. Un canvi per tornar al mateix lloc i una victòria que coincidia amb un altre canvi familiar, l’adopció de dos nens i una nena amb la seva parella, l’Ignasi. Precisament un d’ells va haver de lluitar contra la leucèmia l’agost del 2021, fet que el va obligar a reestructurar el govern. Ballart és un gran defensor de les xarxes, des d’on informava de l’evolució de la malaltia, publica visites a establiments i entitats i no s’està de denunciar-hi actituds homòfobes contra ell. Li agrada fer moviments en l’estructura tècnica municipal i els canvis en la seva agenda són temuts més enllà del terme municipal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

estat francès

França reclama el Consell de Seguretat que actui, i “no només parli” sobre Gaza

barcelona
memòria històrica

Identifiquen mig miler més de brigadistes desapareguts durant la Guerra Civil

barcelona
estat espanyol

La Fiscalia Europea investiga la denúncia a Begoña Gómez

barcelona
Guerra a Gaza

L’ambaixador palestí diu que el reconeixement arriba en “el moment propici”

Barcelona
política

Bolaños dona la cara pels jutges en l’aplicació de l’amnistia

madrid
guerra a europa

Putin avisa Europa de conseqüències si s'usen armes de l'OTAN contra Rússia

barcelona
tribunals

Rebutgen la querella contra la mesa del Congrés per la llei d’amnistia

barcelona
estat espanyol

Díaz acusa el PSOE de deslleial per no haver informat Sumar de l’ajuda militar a Kíiv

barcelona
Guerra a Gaza

Noruega celebra el reconeixement de Palestina com un “dia especial”

Barcelona