Guy Hirschfeld (Jerusalem) és un israelià amb esperança que les coses vagin millor. Confia que la catàstrofe que sacseja el territori des del 7 d’octubre portarà “un despertar”. Està convençut que els centenars de milers d’israelians que el 2023 protestaven contra la reforma judicial del govern de Netanyahu acabaran “lligant caps” i entenent que no hi ha democràcia si també hi ha ocupació militar. Mentrestant, patrulla Cisjordània com a activista per protegir la població palestina dels atacs dels colons extremistes, que considera “terroristes”.
Creu que aquest desastre pot portar algun canvi positiu per al futur d’Israel?
Sí. Les declaracions des dels EUA i l’Aràbia Saudita ho mostren. Es preparen per al dia després de Netanyahu. El que passa a Gaza i a Cisjordània no pot ignorar-se més. L’Autoritat Palestina ja ha dit que no assumirà cap responsabilitat si no s’avança de debò cap a la solució dels dos estats. Quan el govern actual caigui, el proper no podrà rebutjar parlar amb la comunitat internacional i buscar una solució al conflicte.
Quin consens hi ha a Israel?
La majoria, cadascú per una raó diferent, vol que el govern caigui. A gairebé ningú no li importa l’ocupació [dels Territoris Palestins]. Els importa l’economia, la corrupció o el desastre de seguretat del 7 d’octubre.
A Israel, hi ha manifestacions a favor de l’alto el foc perquè els captius tornin a casa. Són també protestes contra el patiment a Gaza?
No ho crec. A alguns ens importa el patiment a la Franja de Gaza, però som una minoria. Molts sí que creuen que alguna cosa s’està fent malament. La gent ha perdut la confiança. Volen alguna cosa diferent al que s’ha fet fins ara, i hi ha qui pensa en l’alto el foc.
La premsa a Israel mostra imatges del que passa a Gaza?
No. Els israelians no saben què hi està passant. Els mitjans no ho mostren; fan propaganda. A Europa i als EUA, sabeu molt millor el que està passant a Gaza. Quan intentes dir o saber alguna cosa, et diuen antisemita.
Som al segle XXI, si la gent volgués podria saber què hi passa.
Ho volen ignorar, i és fàcil d’ignorar. Molts encara tenen la revenja dins seu. Ignoren el que passa a Gaza com han ignorat el que passa a Cisjordània durant 57 anys. El 7 d’octubre, l’ocupació ens va petar a la cara. La situació actual està fent que els israelians facin la connexió entre una cosa i l’altra.
L’ocupació és avui l’arrel del conflicte?
Sí. L’ocupació i el règim militar. Els estan tancant en gàbies. El terror i la neteja ètnica que alguns jueus practiquen s’han intensificat des de l’octubre. El ministre de Defensa [Yoav Gallant, del mateix partit que Netanyahu] ha advertit que Cisjordània explotarà. Ells ho saben. Però Netanyahu depèn de Ben Gvir i Smotrich i no els pot aturar. Té por que abandonin el govern i el facin caure.
L’ocupació sembla difícil de defensar en l’àmbit diplomàtic. Hi ha interessos econòmics?
Sí. N’extreuen minerals, utilitzen mà d’obra barata a què paguen menys que el salari mínim a Israel. Però el problema és que els governants pensen que Cisjordània és seva per motius divins.
Els colons també ho senten així?
No tots. Molts són religiosos, però no fanàtics. Els fanàtics sí que creuen en la prioritat jueva, que aquesta terra ha estat donada per Déu. Alguns volen també l’Iraq i Síria. Són terroristes jueus que viuen en assentaments que són il·legals fins i tot per a la llei israeliana. Però si la solució dels dos estats arribés, crec que la majoria de colons l’acceptaria.
Quina situació hi ha a la vall del Jordà des de l’octubre?
Soldats, colons i terroristes jueus fan la vida impossible als palestins. Els detenen contínuament. Els tallen l’accés a l’aigua. Els impedeixen el moviment. Els assetgen. I s’estableixen a llocs d’on expulsen els palestins a base de terroritzar-los. En poc temps han netejat uns 200 quilòmetres quadrats. Una bogeria. Moltes comunitats palestines han hagut de fugir. S’han extingit. Els colons extremistes volen la neteja ètnica de tota l’àrea C. Si el món creu en la solució dels dos estats, ho ha d’aturar.
Vostè hi creu?
Sí. Voldria viure sense fronteres, però no passarà. La millor solució avui és aquesta. Després d’un temps, ja es veurà, però, primer, hem de mirar de conviure amb un mur entre nosaltres.
Els colons haurien de marxar de Cisjordània?
N’hi ha més de mig milió. Es diu que alguns assentaments seguirien sota control israelià. Caldria evacuar uns 100.000 israelians que no viuen en aquests indrets. No serà fàcil. Crec que hi haurà sang. Durant l’evacuació, grups terroristes jueus podrien enfrontar-se a les autoritats. Però Israel ho ha de fer. Els israelians s’han manifestat a favor de la democràcia, però no hi ha democràcia amb ocupació, ni si és només per a jueus.
Dècades enrere, els polítics israelians parlaven de pau. En tornaran a parlar?
Potser aviat. Creix la idea que el proper govern haurà d’abordar el conflicte. L’opinió pública canviarà. Després d’un petit conflicte civil, es podrà reconstruir el país. I quan caigui l’ocupació, caldrà arraconar els extremistes.
Diu que hi va haver un moment en què va sortir “de la zona de confort”.
El 2009, les meves filles s’havien fet grans. Hi havia l’onada d’expulsions a Sheikh Jarrah. M’hi vaig unir, hi vaig conèixer gent de Cisjordània, i fins ara. Ser activista a Israel no és fàcil. La policia deté persones per una publicació a Facebook i ataca qui diu que hi ha una massacre a Gaza. Al meu barri, em veuen com un traïdor.