Economia
L’FMI baixa a l’1,5% el creixement d’Espanya en 2024, l’economia més sòlida d’eurozona
La previsió de creixement de l’estat que fa l’organisme és la meitat que la que fa a escala global (3,1%)
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha rebaixat aquest dimarts dues dècimes les estimacions de creixement d’Espanya per a aquest 2024 i les ha situat en l’1,5%, encara que el país continua sent l’economia més sòlida de l’eurozona, que creixerà només el 0,9%.
La xifra és lleugerament inferior a l’última estimació del Banc d’Espanya, que assenyala que l’economia creixerà l’1,6% aquest 2024 i l’1,9% en 2025.
L’organisme dirigit per Kristalina Georgieva estima que l’economia d’Espanya creixerà en 2025 el 2,1%, la mateixa estimació d’octubre, quan es van publicar les anteriors dades. Tot això després que el país creixés en 2023 el 2,5%.
Així i tot, Espanya continua sent, de les quatre economies més fortes de la zona euro, la que millors xifres registra. De mitjana, la regió creixerà el 0,9% (tres dècimes menys de l’estimat) en 2024 i l’1,7% en 2025 (una dècima menys).
Aquestes xifres estan molt per sota de les previsions del creixement global, que l’FMI ha elevat avui dues dècimes, fins al 3,1% aquest 2024 i el 3,2% en 2025.
En opinió de la subdirectora del Departament de Recerca del Fons, Petya Koeva, l’empitjorament de les previsions per a les quatre grans economies de l’eurozona es deu també “a l’impacte de l’ajust monetari que està en curs”.
“Esperem que l’impacte d’això en el PIB assoleixi el seu màxim en el primer trimestre de 2024. Però després d’això veurem, a mesura que la inflació baixa, que el creixement repuntarà”, ha apuntat Koeva a Efe en una entrevista.
Pel que fa a Espanya, assenyala Koeva, també s’espera que “la inflació caigui gradualment” i “part d’això es deu als menors preus de l’energia, així com a l’extensió parcial de les mesures de suport energètic”.
Espectatives mundials
Pel que fa a l’economia global, l’FMI ha elevat aquest dimarts en dues dècimes les seves previsions de creixement per a 2024, fins al 3,1%, encara que ha alertat de riscos que podrien minvar aquest creixement, com la crisi al Mar Roig derivada de la guerra de Gaza, que podria provocar interrupcions en l’oferta i fer pujar els preus.
En el seu últim informe de perspectives econòmiques (WEO, en anglès), el fons recalca que les tensions geopolítiques podrien prolongar a més “les condicions monetàries restrictives”.
“Aquest és sens dubte un dels factors de risc que podria implicar més pertorbacions”, va apuntar en una conversa amb periodistes l’economista cap de l’FMI, Pierre-Olivier Gourinchas, en referència a la crisi al Mar Roig pels atacs contra vaixells comercials per part dels houthis que porten produint-se des del 19 de novembre.
Tot i això, el panorama actual és menys gris que l’estimat en les previsions prèvies del Fons, publicades a l’octubre, i la recuperació econòmica mundial després de la pandèmia de Covid-19, la invasió russa d’Ucraïna i la crisi del cost de vida està demostrant ser “sorprenentment resistent”.
Per a aquest 2024 es pronostica un creixement global del 3,1%, dues dècimes més de l’estimació d’octubre, una millora que és conseqüència de la resiliència de l’economia dels Estats Units i de la Xina. Per a 2025, es preveu que l’economia global creixi el 3,2%, la mateixa xifra estimada prèviament.