Pròrroga del PSOE a l’amnistia

No és habitual adreçar-se a la mesa del Congrés un dissabte –i menys encara coincidint amb un dia de reflexió electoral en una comunitat com Galícia– però la tramitació de la llei d’amnistia està portant els protagonistes al límit. A les 13.05 h del dissabte i en l’avantsala d’una setmana parlamentària clau, el PSOE va registrar un escrit a la mesa del Congrés amb la petició d’ampliar el termini per a la presentació del dictamen que la comissió de Justícia ha d’emetre sobre la llei d’amnistia. L’escrit, firmat per la portaveu adjunta del grup socialista i diputada del PSC Montse Mínguez, sol·licita una pròrroga al termini inicial de 15 dies que finalitza demà passat, el dimecres 21 de febrer, i així poder guanyar temps en ple torcebraç amb Junts, que ja va forçar la derrota del text el 30 de gener en el ple del Congrés en considerar que la redacció de l’oblit penal no preveia encara tots els supòsits lligats al procés.

La comissió de Justícia s’havia de reunir dimecres per resoldre el dilema de què fer amb el text refusat i amb les esmenes vives, i donar llum verd a un dictamen nou que sigui enviat per segona vegada al ple del Congrés. El PSOE, però, es refugia en l’article 91 del reglament per guanyar un temps addicional que afavoreixi l’acostament a tres entre el PSOE, ERC i Junts.

Els últims moviments judicials dels jutges Manuel García-Castellón (Audiencia Nacional) i Joaquín Aguirre (jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona) agitant els delictes de terrorisme –cas Tsunami– i alta traïció –cas Volhov– han enterbolit el paisatge negociador. Si bé Junts extrema el zel i desitja una nova redacció que perfili millor el contorn de la llei per evitar que Carles Puigdemont i altres acusats no tinguin ni tan sols el risc de patir presó preventiva, el ministre de la Presidència i Justícia, Félix Bolaños, i el PSOE asseguren que el blindatge ja està garantit amb la redacció actual perquè serà impossible de provar que el 130è president i la resta d’imputats van tenir “intenció directa” de matar. El torcebraç final, però, continua sent si retocar el punt sobre terrorisme o no: el PSOE considera que no s’ha de tocar perquè s’incorreria en el risc de donar munició judicial al Tribunal Constitucional per tombar la llei, i Junts vol garanties addicionals que els jutges es veuran obligats a aplicar la llei sense enviar Puigdemont a presó preventiva quan posi un peu aquí. En veure la insistència de Junts a tenir una solució tècnica que restringeixi qualsevol marge de discrecionalitat als jutges i que Míriam Nogueras no dona el braç a tòrcer, el PSOE ha optat per comprar temps en forma de 15 dies de pròrroga. El prec d’estirar el calendari es produeix després que Bolaños es reunís amb el secretari general de Junts, Jordi Turull, i Nogueras dimecres passat a Barcelona.

En l’avantsala d’una setmana clau al Congrés, el president Pere Aragonès va defensar ahir que la llei d’amnistia “és sòlida i robusta” tal com està ara i que, per tant, la seva aprovació “no es pot demorar més en el temps”. “Cada dia que passa sense amnistia és un dia més amb repressió”, sentencia Aragonès. El president, que ha compartit aquestes consideracions en una compareixença amb el ministre president de Flandes (Bèlgica), Jan Jambon, espera que la llei tingui “llum verd” la setmana entrant. “El 10 d’abril comença el judici a Jové i Salvador. Si ja haguéssim aprovat la llei d’amnistia, aquest judici no hauria ni començat”, ha recordat Aragonès.

Si algun negociador dubtava de l’abast de l’encoratjament judicial en contra de l’amnistia, la comissió d’ètica judicial –escollida per jutges de carrera– ha ofert un recordatori amb un insòlit dictamen publicat dijous en què defensa la legalitat i el dret que els togats es manifestin davant de seus judicials en contra d’un acord d’investidura o d’una llei que encara no està redactada sempre que existeixi en el jutge o jutgessa “un honest, meditat i sincer convenciment” que el fet pel qual ell o ella protesta “pot afectar l’estat de dret”. En aquest context i davant el risc d’eventuals girs de guió entre togues quan l’amnistia es publiqui al BOE, el ministre de Transports, Óscar Puente, molt pròxim a Sánchez, reconeix obertament que la idea llançada pel conseller Carles Campuzano de l’indult com a pla B és una via prevista per La Moncloa. “El que diu Campuzano no crec que sigui cap disbarat. El que nosaltres estem dient és que volem reconduir a la política el que va succeir a Catalunya fa set anys. Volem treure aquesta qüestió dels tribunals de justícia i que no hi hagi conseqüències de caràcter penal per a les persones que van participar en els fets. I això ho estem intentant amb una llei d’amnistia que, per cert, evitaria tot el que suposa per al sistema judicial espanyol continuar amb tot això. És que em sorprèn que en el PP hi hagi qui digui: «No. Que se sotmetin a la justícia i després els indultem.» Doncs home, estalviem el treball a la justícia, que molt sobrada de recursos tampoc no està. Si el que farem és sotmetre les persones, set anys després, a un procediment judicial per acabar indultant-les, doncs estalviem-nos aquest esforç i estalviem a la justícia l’esforç, també”, ha defensat Puente.

Sorprenentment, la imminència de l’amnistia no suposa a Madrid un repunt de les manifestacions en contra. Ahir, coincidint amb un dramàtic incendi en una residència de Moncloa-Aravaca en què van morir dos avis, Madrid es va permetre el luxe de compaginar el pretès dol pels morts amb una mascletada per celebrar el triomf del PP valencià que ha costat 46.000 euros de diner públic. Si l’elaboració del dictamen bé val una pròrroga, manifestar-s’hi en contra amb fúria, també.