Guerra a Europa
Els EUA llancen l’onada més gran de sancions contra Rússia en el segon aniversari de la invasió d’Ucraïna
Biden anuncia mig miler de mesures dirigides a minar la infraestructura financera i la maquinària de guerra del Kremlin
La Unió Europea afegeix 194 persones i empreses a la seva llista negra
Els aliats occidentals d’Ucraïna han aprovat en la vigília del segon aniversari de la invasió russa d’Ucraïna centenars de sancions que cerquen minar la infraestructura financera i la maquinària de guerra del Kremlin.
Els Estats Units han anunciat aquest divendres mig miler de noves mesures contra persones i empreses, el paquet més gran llançat des de l’inici de la guerra el 24 de febrer de 2022. El departament d’Estat assenyala a més de dues-centes cinquanta entitats i individus, el del Tresor castiga prop de tres-centes persones físiques i jurídiques, el departament de Comerç suma noranta empreses a la llista de sancionats. Tres dels individus assenyalats són funcionaris del sistema penal rus vinculats amb la mort de Navalni: el sots-director del servei penitenciari rus, Valeri Gennadevitx Boiarinev; el cap regional del sistema penitenciari a la regió de Iamàlia, Igor Borisòvitx Rakitin, i Vadim Konstantinòvitx Kalinin, el director de la colònia penal 3 on va morir l’opositor.
Entre les empreses sancionades per Washington hi ha la Societat Anònima del Sistema Nacional de Targetes de Pagament (NPSK), una entitat vinculada al Banc Central rus que opera el sistema de pagament Mir i que desenvolupa “un paper clau a l’hora de facilitar les transaccions financeres tant internes com externes”. La bateria punitiva afecta també vint-i-sis companyies i persones de tercers països que, segons Washington, ajuden Rússia a esquivar les restriccions.
A més de l’estructura financera russa, l’última tanda de sancions nord-americanes també s’adreça a sectors com la indústria de la defensa, la logística, la tecnologia i fins i tot l’exportació de diamants. Les accions anunciades avui afecte, per exemple, a la xarxa a través de la qual Rússia ha adquirit i produït vehicles aeris no tripulats en col·laboració amb l’Iran.
El president dels EUA, Joe Biden, ha explicat que aquestes mesures van dirigides “al sector financer, la base industrial de defensa de Rússia, les xarxes de contractació i els evasors de sancions a diversos continents”. Biden també ha apuntat a individus relacionats amb l’empresonament del líder opositor Alekséi Navalni, mort el passat divendres en una colònia penal siberiana. El mandatari nord-americà confia que les mesures “asseguraran que Putin pagui un preu encara més alt per la seva agressió a l’estranger i la repressió a casa”.
Persecució d’oligarques
En paral·lel a les sancions anunciades per la Casa Blanca, el departament de Justícia ha informat de diversos processos oberts contra oligarques russos que haurien evadit les sancions dictades contra Moscou. Les autoritats han detingut a l’Estat de Nova York dos “facilitadors” del magnat rus Andréi Kostin i han emès nous càrrecs contra aquest.
Més sancions europees
La Unió Europea (UE) també ha aprovat en la vigília del segon aniversari de la guerra el bloc més gran de mesures punitives en una mateixa tanda. El Consell de la Unió Europea ha comunicat que 194 persones més s’afegiran a una llista de sancionats que ja supera els 2.000 des de la invasió russa d’Ucraïna, i que inclou el president Putin i el seu ministre d’Exteriors, Serguei Lavrov.
El tretzè grup de sancions es dirigeix sobretot a l’entramat militar rus, jutges, autoritats de zones ocupades –sobretot les vinculades a la deportació de nens– i empreses subministradores d’armament.
Les mesures consisteixen en la congelació dels actius que els individus afectats tinguin a la UE i la prohibició d’accedir al territori comunitari. També s’afegeixen vint-i-set noves entitats a la regulació que prohibeix exportar béns de doble ús (civil i militar). La majoria són empreses russes però també n’hi ha de la Xina, Turquia, Tailàndia, Kazakhstan, Sèrbia, Sri Lanka i l’Índia.
Moscou pren represàlies
Rússia ha replicat aquest divendres al tretzè paquet de sancions que li ha imposat la Unió Europea (UE) afegint més noms a la seva pròpia llista negra de ciutadans europeus que tenen vetada l’entrada al país.
Moscou considera que aquestes les “mesures restrictives unilaterals” adoptades pels vint-i-set són “il·legals” i soscaven les prerrogatives del Consell de Seguretat de les Nacions Unides. En resposta a aquestes “accions hostils”, Rússia ha “ampliat significativament la llista de representants de les institucions europees i dels Estats membres que tenen vetada l’entrada al seu territori.
El ministeri d’Exteriors rus ha detallat en un comunicat que la prohibició afecta membres de les forces de seguretat, representant comercials dels països de la UE, persones responsables de l’assistència militar a Ucraïna i funcionaris d’institucions europees implicats en la persecució de dirigents russos, entre altres.
Moscou també ha inclòs en les sancions a membres del parlaments dels vint-i-set i de les assemblees de parlamentari de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa i del Consell d’Europa “que de manera sistemàtica fan declaracions agressives contra Rússia”.
“Qualsevol acció hostil dels països occidentals continuarà rebent una resposta oportuna i adequada”, conclou el comunicat.
