La CUP, en plena refundació

La CUP afronta l’últim any de legislatura en ple procés de refundació, en el marc del debat estratègic batejat com a Procés Garbí. Els cupaires van ser decisius per investir Pere Aragonès, en un pacte que incloïa una qüestió de confiança a mig mandat a què mai es va sotmetre perquè van retirar-li ja molt abans el suport en no aprovar ni el primer pressupost del govern. Tot i que l’executiu ha mirat de complir la resta de l’acord, els anticapitalistes han anat caient en la irrellevància al Parlament, on el pes de l’eix nacional ha minvat i han quedat sense un lideratge clar –de fet, mai l’han volgut–, en plegar l’última cap de llista, Dolors Sabater. La pèrdua de vot en les successives eleccions ha fet que els cupaires hagin iniciat una reformulació emmirallant-se en una de les poques excepcions a la davallada, la fórmula d’èxit aglutinadora de forces d’esquerra que ha dut Lluc Salellas a l’alcaldia de Girona. La CUP vol ara “desbordar els propis límits” per aspirar a quotes de poder per aplicar el seu programa. Després d’un primer congrés nacional al desembre, es troba en la segona fase de debats temàtics i territorials, en què posa en qüestió la presència institucional, la política d’aliances, el paper de la mobilització i el model organitzatiu. El Procés Garbí acabarà en una assemblea nacional al juny per debatre les ponències organitzatives i estratègiques. Després, amb el grup endreçat i un rumb més clar, es plantejarà triar candidat.