Solbes descarta el 100% de l'Estatut

En un debat en el qual no s’esperen ni vencedors ni vençuts, amb el nou sistema que s’està començant a negociar, Catalunya no pot obtenir el cent per cent del finançament que estableix l’Estatut. Així ho suggeria ahir el vicepresident econòmic, Pedro Solbes, en públic. Però la nit anterior ja ho havia assenyalat amb més claredat en el sopar celebrat a la Moncloa i que va reunir els sis barons socialistes, entre ells José Montilla, al voltant d’una taula presidida per José Luis Rodríguez Zapatero. Solbes té clar quin no podrà ser el resultat final de la partida financera que ara es comença a jugar i així ho resumia unes hores més tard en un dinar col·loqui organitzat pel Foro Nueva Economia a Madrid: cap territori no pot aspirar a guanyar per “deu a zero”.

Tasca complexa
El vicepresident afegia que ni tan sols és bo obtenir un resultat del cent per cent, “és millor guanyar per 5-4 o 6-5”, reblava, alhora que reclamava “generositat” a tots els territoris per aconseguir arribar a un acord global sobre el nou model de finançament. Tasca complexa i no exempta de tensions, però en cap cas impossible, matisava.

Aquesta també va ser una de les conclusions a les quals van arribar els barons reunits la nit anterior a la Moncloa. El to cordial en el qual va discórrer la vetllada i el fet que no s’articulés un front anti-Montilla per part dels presidents territorials menys afins a les seves reivindicacions, com l’andalús Manuel Chaves i l’extremeny Guillermo Fernández Vara, no va impedir que afloressin les discrepàncies sobre l’abast del nou model. Sobretot, hi ha diferències sobre el que planteja el president de la Generalitat, agafant-se als criteris que fixa l’Estatut.
Per això, encara que no hi hagués un enfrontament obert amb Montilla, el rerefons del malestar dels barons amb l’excés de visibilitat de la via catalana hi era i es traduïa a deixar constància que les exigències del tripartit no són les úniques que han de condicionar l’executiu de Zapatero a l’hora de negociar el sistema. En el cas de la proposta catalana, el rebuig que alguns barons expressen és més “per una qüestió de formes que de fons”, subratllava un dels assistents. I no són els únics que els puja la mosca al nas cada cop que es posa el focus mediàtic a Catalunya. A la Moncloa tampoc no amaguen que els molesta que el debat del finançament s’hagi convertit en un intercanvi públic de retrets entre presidents socialistes i responsabilitzen el català d’atiar el foc.

El sopar a la Moncloa va evidenciar aquest rum-rum, però expressat d’una manera molt modulada. Però, sobretot, va aportar llum sobre l’assumpte que preocupa realment Montilla i també el president balear, Francesc Antich: que s’admeti que el sistema vigent acaba sent injust amb els territoris que més aporten. Fins i tot els màxims opositors van acabar acceptant que el neguit català i balear “en part” té raó de ser. Una altra cosa, però, és que la realitat s’imposa, i ningú no vol perdre les seves actuals quotes de solidaritat. El mateix Zapatero en feia bandera com a senya d’identitat del PSOE. Qui ho resumia molt bé ahir era Manuela de Madre: “Els meus companys de partit entenen perfectament què demanem. El que passa és que no ho volen” aplicar.