L’Eurocambra aprova la primera llei per regular la intel·ligència artificial

El Par­la­ment Euro­peu ha rati­fi­cat aquest dime­cres amb una àmplia majo­ria la nor­ma­tiva con­sen­su­ada amb els vint-i-set per regu­lar la intel·ligència arti­fi­cial a la Unió Euro­pea (UE). La llei, pio­nera a nivell mun­dial en aquesta matèria, ha rebut l’aval de 523 euro­di­pu­tats, el rebuig de 46 i 49 abs­ten­ci­ons.

El comis­sari euro­peu del Mer­cat Inte­rior i impul­sor de la ini­ci­a­tiva, Thi­erry Bre­ton, ha cele­brat “l’acla­pa­ra­dor suport del Par­la­ment Euro­peu a la nos­tra llei d’intel·ligència arti­fi­cial, la pri­mera norma glo­bal i vin­cu­lant del món per una intel·ligència arti­fi­cial fia­ble”. “Europa és ara un refe­rent mun­dial en intel·ligència arti­fi­cial”, ha des­ta­cat. Bre­ton ha asse­gu­rat que la UE està “regu­lant el menys pos­si­ble, però tot el que cal”.

La nor­ma­tiva dona així un pas deter­mi­nant per a la seva apro­vació defi­ni­tiva pel Con­sell de la UE, que es pre­veu per a les pro­pe­res set­ma­nes. No obs­tant, la nova legis­lació no entrarà en vigor fins al 2026.

La llei euro­pea sobre la intel·ligència arti­fi­cial per­met o pro­hi­beix l’ús d’aquesta tec­no­lo­gia en funció del risc social que suposi per a les per­so­nes. La nor­ma­tiva cerca garan­tir així que els sis­te­mes exis­tents i uti­lit­zats a la UE són segurs i res­pec­ten els drets fona­men­tals i els valors euro­peus.

Un dels punts més con­tro­ver­tits durant la nego­ci­ació de la nor­ma­tiva han estat els límits de la iden­ti­fi­cació biomètrica per part de les for­ces de segu­re­tat. En línies gene­rals, la llei veta la vigilància mas­siva als espais públics però per­met que les for­ces de segu­re­tat pugin uti­lit­zar aquesta tec­no­lo­gia, amb una auto­rit­zació judi­cial prèvia, en casos molt fla­grants com ara el risc d’un atac ter­ro­rista immi­nent. Els cos­sos poli­ci­als també hi podran recórrer per iden­ti­fi­car per­so­nes que hagin comès delic­tes de ter­ro­risme, tràfic de per­so­nes o explo­tació sexual i crims medi­am­bi­en­tals, així com per loca­lit­zar les vícti­mes.

Un altre punt espinós que tracta la norma és el de la cate­go­rit­zació biomètrica, que queda pro­hi­bida per cre­en­ces polítiques, reli­gi­o­ses, filosòfiques o per la seva raça i ori­en­tació sexual. Seguint en l’apar­tat de pro­hi­bi­ci­ons, tam­poc no es podran uti­lit­zar els sis­te­mes que pun­tuen a les per­so­nes en funció del com­por­ta­ment, la intel·ligència arti­fi­cial capaç de mani­pu­lar el com­por­ta­ment humà o els sis­te­mes per crear bases de dades faci­als cap­tant dades de manera indis­cri­mi­nada a través d’inter­net.

També iden­ti­fica sis­te­mes de risc que només es podran comer­ci­a­lit­zar si els desen­vo­lu­pa­dors garan­tei­xen que res­pec­ten els drets fona­men­tals. Per exem­ple, aquells que puguin influir en el resul­tat d’unes elec­ci­ons, o per ava­luar la solvència dels cli­ents ban­ca­ris.

Pel que fa als sis­te­mes d’intel·ligència arti­fi­cial gene­ra­tiva –en els que es basen pro­gra­ma­ris com ChatGPT o Bard– les empre­ses hau­ran de com­plir cri­te­ris de trans­parència, com ara espe­ci­fi­car si un text, una cançó o una foto­gra­fia s’ha gene­rat a través d’aquest sis­tema. També hau­ran de garan­tir que les dades uti­lit­za­des per ensi­nis­trar els sis­te­mes res­pec­ten els drets d’autor.

Final­ment, la norma pre­veu la cre­ació de l’Ofi­cina Euro­pea d’Intel·ligència Arti­fi­cial, que coor­di­narà l’ús de la tec­no­lo­gia entre les auto­ri­tats naci­o­nals i que estarà asses­so­rada per un panell de científics i d’orga­nit­za­ci­ons de la soci­e­tat civil.

Amb aquesta ini­ci­a­tiva la UE pretén donar exem­ple a la resta del món i impul­sar la indus­tria euro­pea enfront dels Estats Units i la Xina.