Política

Setge ultra

L’aliança del PP i Vox al País Valencià, les Illes i Aragó ha accentuat els atacs a la llengua

Les entitats del país consideren que l’entrada ha permès al Partit Popular treure’s la careta

Les mesures han estat especialment regressives en un àmbit tan sensible com el de la llengua
Els atacs també han afectat altres trets d’identitat com ara la Diada de Mallorca Des del Moviment Franjolí per la Llengua, diuen que “els atacs contra el català aniran a més” El teixit associatiu del País Valencià i el de les Illes ha reaccionat als primers embats del PP i Vox
L’ofensiva també ha tingut la seva versió municipal a través del vet a revistes en català

El 13 de juny de l’any pas­sat, el Par­tit Popu­lar i Vox van anun­ciar un acord de govern al País Valencià. Dues set­ma­nes després, el mateix pacte es va repro­duir a les illes Bale­ars, en aquest cas sense que l’extrema dreta entrés al govern. Tot i això, va acce­dir a la pre­sidència del Par­la­ment i va con­di­ci­o­nar el full de ruta de l’exe­cu­tiu de la popu­lar Mar­ga­lida Pro­hens. El 4 d’agost, final­ment, l’entesa entre els matei­xos actors, Vox i el PP, es va repro­duir a Aragó. En poques set­ma­nes, doncs, l’extrema dreta, amb l’ajuda ines­ti­ma­ble dels popu­lars, va con­so­li­dar el seu assalt a les ins­ti­tu­ci­ons de tres comu­ni­tats on la llen­gua cata­lana i els trets d’iden­ti­tat pròpia tenen un pes remar­ca­ble.

Mal­grat que en tots els casos hi havia ante­ce­dents d’atacs a la llen­gua i eta­pes amb una espe­cial virulència, la presència de Vox ha obert un nou esce­nari. Antoni Llabrés, pro­fes­sor de dret penal de la Uni­ver­si­tat de les illes Bale­ars i doc­tor en dret per la Uni­ver­si­tat de València, es mos­tra espe­ci­al­ment con­tun­dent i des­taca: “Assis­tim a un tren­ca­ment de tots els con­sen­sos asso­lits en aquests dar­rers 40 anys de règim autonòmic, sobre­tot en matèria lingüística.” Llabrés també con­si­dera que el pacte entre els popu­lars i l’extrema dreta a les Illes, el País Valencià i la Franja d’Aragó posa de mani­fest que “el PP està dis­po­sat a pagar qual­se­vol preu per asso­lir el poder i man­te­nir-s’hi, i el preu que li demana Vox, un par­tit obses­si­o­nat amb la llen­gua cata­lana, és ele­vadíssim”.

Plou sobre mullat

Les enves­ti­des con­tra la llen­gua i la iden­ti­tat pròpies al País Valencià, les Illes i la Franja de Ponent, però, no són noves, i fins i tot han estat faci­li­ta­des per una política tèbia o dubi­ta­tiva en els dar­rers anys. Zahia Gui­doum, politòloga i sociòloga, no estal­via crítiques a l’antic govern pro­gres­sista: “El PP i Vox tenien una feina molt fàcil per des­fer qual­se­vol política pública a favor de la llen­gua: el requi­sit lingüístic no estava apro­vat, el sis­tema de plu­ri­lingüisme ja s’havia car­re­gat els reduc­tes d’immersió. El Botànic ja els havia dei­xat la feina feta i aquesta és la gran desgràcia.” Gui­doum, que és la veu de la Pla­ta­forma pel Dret a Deci­dir del País Valencià, con­si­dera que les mesu­res que han començat a impul­sar el govern del PP i Vox van molt més “en la línia de guerra cul­tu­ral i de satis­fer els seus votants que no pas amb la idea d’intro­duir can­vis sistèmics pro­funds”, i recorda que, “històrica­ment, el Par­tit Popu­lar al País Valencià ha estat molt vio­lent con­tra el fet naci­o­nal valencià. El PP valencià ha estat, segu­ra­ment, el més de dre­tes i el més cor­rupte din­tre dels ter­ri­to­ris de parla cata­lana i valen­ci­ana. Com a gua­nya­dors de la bata­lla de València, van fer de la valen­ci­a­ni­tat una iden­ti­tat nova, arre­lada a ser espa­nyol. I ells varen reco­llir la defensa de la llen­gua, sem­pre que no fora la llen­gua com­par­tida”. També des­taca que en aquests moments al cap­da­vant de la Gene­ra­li­tat valen­ci­ana hi ha “el pre­si­dent que més odia la llen­gua, que no la parla i amb una alcal­dessa que va dir en un congrés del PP que tenia el defecte de par­lar el valencià perquè era la seva llen­gua materna”.

Per la seva banda, el sociòleg i pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat de València Rafa Xambó també es mos­tra molt crític amb el govern ante­rior i con­si­dera que les seves polítiques “han estat tan molles, tan flon­ges, que han sigut fàcils de des­mun­tar”, una cons­ta­tació que creu que és una gran lliçó per als sec­tors pro­gres­sis­tes de cara al futur. Xambó posa com a exem­ple els drets a la igual­tat lingüística, que no esta­ven clara­ment con­so­li­dats; en cas con­trari, “els exi­gi­ria un tre­ball de des­mun­tatge prou més costós, que dona­ria la pos­si­bi­li­tat de pre­sen­tar recur­sos”. De tota manera, Xambó posa en relleu que “els popu­lars han tro­bat la coar­tada per­fecta, amb l’excusa que neces­si­ten Vox per gover­nar, però real­ment les deci­si­ons que estan pre­nent en l’àmbit lingüístic i cul­tu­ral for­men part del nucli dur del Par­tit Popu­lar de sem­pre, tot i que en aquest con­text es mani­festi d’una manera més agres­siva que ante­ri­or­ment”. I jus­ti­fica aquesta acti­tud adduint un doble motiu: “D’una banda, perquè hi ha ins­tal·lat un cert ànim de revenja després de vuit anys de govern pro­gres­sista, i, de l’altra, per la com­pe­tició que tenen amb Vox per cap­tar l’elec­to­rat de dre­tes.”

En el cas de les Illes, Antoni Llabrés, que recent­ment ha estat esco­llit pre­si­dent de l’Obra Cul­tu­ral Balear en unes elec­ci­ons amb una par­ti­ci­pació històrica, recorda el pre­ce­dent de la legis­la­tura del govern pre­si­dit per José Ramón Bauzá entre el 2011 i el 2015, la qual cosa el porta a par­lar d’un “segon qua­dri­enni negre per a la llen­gua cata­lana a les illes Bale­ars”. Tot i això, des­taca “dues par­ti­cu­la­ri­tats que fan el moment actual encara més fatídic”. D’una banda, el pes de Vox: el con­di­ci­o­na­ment de l’acció gover­na­men­tal per part d’un par­tit, Vox, que “sem­bla tenir com a prin­ci­pal pro­grama polític l’ani­qui­lació de la llen­gua cata­lana”. L’altre ele­ment que des­taca és “la situ­ació d’emergència lingüística que vivim a les illes Bale­ars, pro­ducte d’una allau migratòria inces­sant i en aug­ment (només un 54% de la població és avui dia nas­cuda a les Illes, un per­cen­tatge que minva cada any que passa). Aquesta com­bi­nació explo­siva, poders públics que hi juguen en con­tra i fra­gi­li­tat soci­o­lingüística, dibuixa un pano­rama força advers”.

L’his­to­ri­a­dor Pere Salas, que és pro­fes­sor a la Uni­ver­si­tat de les illes Bale­ars, no es mos­tra gaire sorprès per les mesu­res que s’han impul­sat, perquè eren les “espe­ra­bles”, sobre­tot per part de Vox. En el cas del Par­tit Popu­lar, en canvi, des­taca que “la versió del PP en la dar­rera legis­la­tura no era la més anti­ca­ta­lana, sobre­tot si la com­pa­rem amb l’època Bauzá”, però la neces­si­tat de dis­po­sar dels vots de l’extrema dreta ens ha situat “en un esce­nari bas­tant cone­gut en els dar­rers anys”. Salas, que ana­litza com els mallor­quins van adop­tar els codis de con­ducta de la iden­ti­tat espa­nyola en el lli­bre L’espa­nyo­lit­zació de Mallorca (2020), recorda que la immersió lingüística a les esco­les de les Illes es feia “d’una manera bas­tant mode­rada i amb un decret de mínims que venia de l’època de Gabriel Cañellas. Allò que va esta­blir el PP al segle XX, ara, el PP del segle XXI, de bra­cet amb Vox, ho rebutja”. L’his­to­ri­a­dor mallorquí també des­taca que hi ha hagut altres eta­pes espe­ci­al­ment viru­len­tes con­tra la llen­gua i la iden­ti­tat pròpies, com ara l’època de la Tran­sició i de l’ano­me­nada “bata­lla de València”. I remarca espe­ci­al­ment el cas del Prin­ci­pat, en què, “arran del procés d’inde­pendència, hi va haver tot un seguit de for­ces espa­nyo­lis­tes que ja exis­tien però que es van deci­dir a actuar de manera més directa”. En tot cas, tor­nant al pre­ce­dent del govern de José Ramón Bauzá (entre el 2011 i el 2015), Salas con­si­dera que “va ser fins i tot més fort”.

Els pri­mers atacs

Les mesu­res han estat espe­ci­al­ment regres­si­ves en un àmbit tan sen­si­ble com el de la llen­gua. En el cas de les Illes, per exem­ple, el nou pre­si­dent del Par­la­ment balear, Gabriel Le Senne, ha posat fi a més de tres dècades en què el català era la llen­gua pre­fe­rent en totes les comu­ni­ca­ci­ons de la ins­ti­tució. Ara, en canvi, s’ha esta­blert el bilingüisme: “Hi ha una llen­gua pròpia, però cap de pre­fe­rent, sinó dues llengües”, va recor­dar el vice­pre­si­dent i por­ta­veu del govern, Antoni Costa, en el moment de donar a conèixer la mesura. A banda del Par­la­ment balear, també s’ha introduït el bilingüisme en alguns ajun­ta­ments impor­tants, com ara Palma i Calvià.

Des de l’Obra Cul­tu­ral Balear, Antoni Llabrés des­taca la trans­cendència històrica del moment i el fet que “assis­tim a un tren­ca­ment de tots els con­sen­sos asso­lits aquests 40 anys de règim autonòmic, sobre­tot en matèria lingüística”. I retreu el fet que “el PP està dis­po­sat a pagar qual­se­vol preu per asso­lir el poder man­te­nir-s’hi, i el preu que li demana Vox, un par­tit obses­si­o­nat amb la llen­gua cata­lana, és ele­vadíssim”. Entre les pri­me­res mesu­res con­tra la llen­gua impul­sa­des pel nou govern de les Illes, hi ha l’eli­mi­nació de l’exigència d’acre­di­tar conei­xe­ments de català per acce­dir a la sani­tat pública, la qual cosa con­ver­teix en paper mullat el dret d’opció lingüística del ciu­tadà de comu­ni­car-se amb l’admi­nis­tració, en aquest cas la sanitària, en la seva llen­gua de pre­ferència; impos­si­ble sense uns sani­ta­ris capa­ci­tats lingüísti­ca­ment. Final­ment, també s’ha supri­mit l’Ofi­cina per a la Defensa dels Drets Lingüístics, que serà subs­tituïda, segons explica Llabrés, per “una comis­sa­ria d’impo­sició del cas­tellà i per­se­cució del català”.

Un dels espais més sen­si­bles és el de l’escola, que Pere Salas, pro­fes­sor d’història a la Uni­ver­si­tat de les illes Bale­ars, defi­neix com “un dels dar­rers indrets on el català té una certa pre­e­minència”. A la resta d’espais, recorda, el català està “en retrocés, igual que ho està a Bar­ce­lona, a València i a Ala­cant”. En aquest sen­tit, el nou govern del PP (que té el suport de Vox) ha impo­sat un pla de segre­gació lingüística a les esco­les, a través del qual es vol intro­duir la tria de llen­gua en el pri­mer ense­nya­ment (infan­til o pri­mer cicle de primària) i un pla pilot volun­tari que redu­eix la presència del català com a llen­gua vehi­cu­lar, que, tal com explica el nou pre­si­dent d el’Obra Cul­tu­ral Balear, Antoni Llabrés, suposa “dina­mi­tar el model lingüístic edu­ca­tiu dels dar­rers 25 anys”.

Les mesu­res també han afec­tat altres trets d’iden­ti­tat, com ara el canvi de data de la Diada de Mallorca, un canvi que, tal com explica Llabrés, res­pon al propòsit “d’esbor­rar o diluir qual­se­vol referència a la cata­la­ni­tat del nos­tre poble”. En aquest cas, s’ha eli­mi­nat el 31 de desem­bre, que com­me­mora l’entrada del rei en Jaume a la ciu­tat de Mallorca i sim­bo­litza la incor­po­ració de l’illa a l’àrea lingüística i cul­tu­ral cata­lana, i es vol subs­ti­tuir pel 12 de setem­bre, una data “sense cap base històrica i que remet a un fet anecdòtic, quan Jaume II jura les fran­que­ses i lli­ber­tats del Regne de Mallorca amb motiu de la suc­cessió d’un monarca per un altre, que no va alte­rar l’essència jurídica i social del Regne de Mallorca”, explica Llabrés. Per la seva banda, l’his­to­ri­a­dor Pere Vives inter­preta aquest canvi de data com “una manera de reta­llar els lli­gams amb Cata­lu­nya”.

L’ofen­siva con­tra el català ha estat espe­ci­al­ment viru­lenta al País Valencià, on el govern del PP i Vox ha estat molt més dili­gent a l’hora de pren­dre mesu­res en l’àmbit lingüístic i cul­tu­ral que no pas en sec­tors com l’admi­nis­tració i l’eco­no­mia, per posar-ne alguns exem­ples. No es tracta de cap sor­presa, tal com remarca Josep-Enric Escri­bano, pre­si­dent d’El Tem­pir d’Elx, una de les asso­ci­a­ci­ons més dinàmiques i moder­nes de les que llui­ten per la llen­gua al sud del país. Contrària­ment, Escri­bano con­si­dera que eren “total­ment espe­ra­bles” i que for­men part de l’intent d’ama­gar “amb un foc pirotècnic (ver­bal, ges­tual i d’acció) bes­tial en con­tra de la via­bi­li­tat de la llen­gua i la cul­tura pròpies els seus nego­cis amb els sec­tors econòmics i ideològics afins i d’amis­tat”.

Una de les ini­ci­a­ti­ves més polèmiques és la que farà que a par­tir del curs vinent el valencià deixi de ser llen­gua vehi­cu­lar en l’ense­nya­ment de tot el ter­ri­tori. El govern, a més a més, té molt avançat un esbor­rany de la futura llei de plu­ri­lingüisme, que esta­blirà que siguin les famílies i no pas el con­sell esco­lar les que escu­llin la llen­gua vehi­cu­lar de cada cen­tre edu­ca­tiu. Rafa Xambó, sociòleg i pro­fes­sor de la Uni­ver­si­tat d’Ala­cant, reco­neix que l’ha sorprès “l’agres­si­vi­tat del con­se­ller d’Edu­cació, Uni­ver­si­tats i Ocu­pació, José Anto­nio Rovira, que és fill de Sant Vicent del Ras­peig i de valen­ci­a­no­par­lants, amb la qual cosa la negació dels seus orígens arriba a nivells d’autèntic deliri”. A més a més, des­taca que “en l’ante­rior govern del Par­tit Popu­lar no hi havien fet res a favor, però tam­poc havien des­man­te­llat el que hi havia ante­ri­or­ment, en ter­mes gene­rals. Ara, però, hi ha una agres­si­vi­tat i una exhi­bició d’espa­nyo­lisme molt més des­ca­ra­des”.

Una altra de les mesu­res que for­men part de l’acord model entre el PP i Vox és l’eli­mi­nació de les “aju­des a enti­tats sense ànim de lucre en matèria de política lingüística”. En el mateix punt de l’acord marc, es parla de “redi­ri­gir aquest pres­su­post a aju­des per a empre­ses turísti­ques i cul­tu­rals que pro­mo­guin les fes­tes locals i les fires arte­sa­nals”. En el cas del País Valencià, això s’ha traduït en una ajuda de 300.000 euros a la Fun­dación Toro de Lidia, amb seu a Madrid, que supo­sa­da­ment rebrà aquests recur­sos per orga­nit­zar cur­ses de jònecs. El con­se­ller de Cul­tura i Esport de la Gene­ra­li­tat Valen­ci­ana, que és un torero reti­rat, va argu­men­tar: “No defen­sa­rem cap enti­tats que doni suport a la implan­tació dels Països Cata­lans en aquesta part d’Espa­nya que es diu Comu­ni­tat Valen­ci­ana.” Entre les vícti­mes del con­se­ller, hi ha l’Ins­ti­tut Ramon Llull, l’Espai Joan Fus­ter de Sueca i la Càtedra Vicent Andrés Estellés; entre els bene­fi­ci­ats, enti­tats que neguen la uni­tat del català com ara la Reial Acadèmia de Cul­tura Valen­ci­ana, l’Asso­ci­ació d’Escrip­tors en Llen­gua Valen­ci­ana i La Rat Penat, per posar-ne alguns exem­ples.

En el cas de l’àmbit comu­ni­ca­tiu, Rafa Xambó, que ha estat mem­bre de diver­sos orga­nis­mes vin­cu­lats a les dues tele­vi­si­ons públi­ques valen­ci­a­nes, des­taca que “la majo­ria de mit­jans s’han posat imme­di­a­ta­ment al ser­vei del nou govern”, un fet que té molt a veure “amb la crisi que patei­xen, sobre­tot els mit­jans escrits, i amb la seva dependència res­pecte a les aju­des públi­ques”. I posa com a exem­ple el cas del diari Levante, del grup Prensa Ibérica, que “s’ha mos­trat imme­di­a­ta­ment a favor del govern del PP i Vox”. També des­taca l’escàs paper que ha tin­gut la tele­visió pública À Punt, en què havia for­mat part del con­sell rec­tor. L’únic espai crític que es manté és en els mit­jans digi­tals; si no fos així, remarca que “ens tro­baríem en una situ­ació irres­pi­ra­ble”.

L’ofen­siva també ha tin­gut la seva versió muni­ci­pal a través del vet a revis­tes en català tan peri­llo­ses com Cavall Fort, Sàpiens i Ender­rok en llocs com ara Bor­ri­ana i Tor­rent. En aquesta dar­rera població també es va can­viar el nom de l’audi­tori muni­ci­pal, que el 2016 havia estat bate­jat amb el nom de Vicent Tor­rent, fun­da­dor de l’històric grup de música folk Al Tall, i que ara s’ano­mena Audi­tori Muni­ci­pal a seques. De cara al que cal espe­rar en els pro­pers mesos, des de l’enti­tat El Tem­pir, Josep-Enric Escri­bano vati­cina: “El seu pròxim objec­tiu serà modi­fi­car el model de plu­ri­lingüisme a les comar­ques valen­ci­a­no­par­lants, perquè a les cas­te­lla­no­par­lants ja l’han reto­cat en con­tra de la llen­gua pròpia. Fran­ca­ment, ho poden fer gai­rebé tot men­tre incom­plei­xen des­ca­ra­da­ment l’Esta­tut d’Auto­no­mia i la llei d’ús i ense­nya­ment del valencià (LUEV). I ho poden fer perquè el Botànic no va apro­var cap mesura ni va con­so­li­dar cap base que fera impos­si­ble des­fer el camí del més mínim avenç lingüístic. Han dei­xat el camí apla­nat perquè el PP i Vox entren com una pico­na­dora en aquest àmbit. Vox no deixa de tenir un relat punyent, agres­siu i ferm en con­tra de la llen­gua cata­lana davant la pas­si­vi­tat o la con­nivència del PP. Per higi­ene democràtica i per qua­li­tat democràtica, el PP hau­ria de fre­nar Vox. No ho farà perquè vivim una etapa abso­lu­ta­ment des­a­com­ple­xada del naci­o­na­lisme espa­nyol en totes les seues mani­fes­ta­ci­ons. La dreta té un relat con­so­li­dat. El valen­ci­a­nisme no en té cap per cons­truir o reno­var a hores d’ara. Tenir un relat propi és molt urgent per a l’esquerra valen­ci­ana en gene­ral i per al valen­ci­a­nisme en par­ti­cu­lar.” De cares als pro­pers mesos, Zahia Gui­doum creu “els grans anun­cis ja els han fet”, tot i que encara podem espe­rar “més cen­sura, més ter­mes de bata­lla cul­tu­ral”.

El cas de la Franja

El català també s’ha situat en el punt de mira del govern del PP i Vox a la Franja d’Aragó. En aquest cas, la tar­geta de pre­sen­tació del nou exe­cu­tiu és espe­ci­al­ment greu, perquè par­teix del nega­ci­o­nisme. Fa poques set­ma­nes, el pre­si­dent ara­gonès, Jorge Azcón, va dei­xar anar, sense enver­me­llir, que a la seva comu­ni­tat “no es parla català”, sinó “moda­li­tats lingüísti­ques pròpies” que van “des del cheso fins al fra­gatí”. El diri­gent popu­lar va arri­bar a afir­mar: “Si el que volen és que m’empassi el que volen els inde­pen­den­tis­tes, no ho acon­se­gui­ran.”

No és només una qüestió de retòrica. El govern del PP i Vox, tal com s’anun­ci­ava en l’acord subs­crit el 4 d’agost de l’any pas­sat, ha eli­mi­nat la Direcció Gene­ral de Política Lingüística i el finançament de l’Acadèmia Ara­go­nesa de la Llen­gua. Pre­ci­sa­ment fa pocs dies es va com­me­mo­rar el qua­rantè ani­ver­sari de la Decla­ració de Mequi­nensa, un acord que va per­me­tre la implan­tació de l’ense­nya­ment volun­tari del català a la Franja. Actu­al­ment, es fan tres hores set­ma­nals de català a les esco­les i ins­ti­tuts, i hi ha uns quants cen­tres de secundària que apli­quen pro­gra­mes bilingües, la qual cosa per­met que l’alum­nat pugui obte­nir un nivell ofi­cial de català i, el més impor­tant, pugui escriure i lle­gir en català. La pro­xi­mi­tat amb Cata­lu­nya i les expec­ta­ti­ves labo­rals s’han con­ver­tit en un poderós estímul per a l’ense­nya­ment del català i actu­al­ment hi ha un 90% de l’alum­nat que l’estu­dia.

Des del Movi­ment Fran­jolí per la Llen­gua, una pla­ta­forma ciu­ta­dana que va néixer el 2012 com a res­posta a la dero­gació de la llei de llengües per part del govern del Par­tit Popu­lar, es des­taca que “fa qua­tre anys hi va haver un vot de càstig als popu­lars i al PAR, però ara la situ­ació ha can­viat molt, tant en clau política com de rea­li­tat soci­o­de­mogràfica”. Des del movi­ment es valo­ren molt nega­ti­va­ment les pri­me­res mesu­res que ha impul­sat el nou govern ultra­con­ser­va­dor i cre­uen que “això no és més que el començament i que els atacs con­tra el català ani­ran a més”. Tal com suc­ce­eix a la resta de ter­ri­to­ris de parla cata­lana, des de la Franja des­ta­quen que “la legis­lació actual és prou curta en matèria lingüística; és un estat d’inde­fensió abso­lut”. També recor­den que la pro­blemàtica ve de lluny: “Des del 1999, el govern d’Aragó ha tin­gut una posició ambi­gua res­pecte al català. El 2009 van fer una llei en què se reco­nei­xia que el que par­lem és català. El 2013, en la llei del Lapao, van reti­rar el nom de català, però la llei no va can­viar perquè en clau legal la llen­gua con­ti­nu­ava sense tin­dre cap reco­nei­xe­ment. Per tant, després de la modi­fi­cació de la llei del 2016, en què se tor­nava a reconèixer el nom de la llen­gua, ara pot pas­sar una cosa pare­guda”. Fa pocs dies han donat a conèixer un mani­fest con­jun­ta­ment amb el Casal Jaume I de Fraga en què denun­cien “el rebrot a Aragó de l’espa­nyo­lisme més recal­ci­trant i caver­nari que vol esbor­rar tot ves­tigi de cata­la­ni­tat a la Franja”, i, al mateix temps, recla­men, entre altres mesu­res, “l’ofi­ci­a­li­tat i la presència pública, igua­litària i efec­tiva del català a les nos­tres comar­ques, espe­ci­al­ment mit­jançant la con­tinuïtat i l’extensió de l’ense­nya­ment del català i en català, en la toponímia i en la relació ciu­ta­dana amb les ins­ti­tu­ci­ons”.

La res­posta de la gent

De moment, tant el tei­xit asso­ci­a­tiu del País Valencià com el de les Illes i la Franja de Ponent ha reac­ci­o­nat als pri­mers embats. Antoni Llabrés, pre­si­dent de l’Obra Cul­tu­ral Balear, vati­cina: “Ens espera una legis­la­tura con­vulsa.” “L’enti­tat ha plan­tat cara des del minut zero, recor­rent a tots els ins­tru­ments que hem tin­gut al nos­tre abast per fer-hi front: des d’acci­ons judi­ci­als i admi­nis­tra­ti­ves fins a actes públics de rei­vin­di­cació i pro­testa, que cul­mi­na­ran amb una gran mobi­lit­zació al car­rer el dia 5 de maig. Aquest dia, que coin­ci­deix amb la l’arri­bada del Cor­re­llen­gua Interi­lles, que orga­nitza Joves de Mallorca per la Llen­gua, con­vo­ca­rem una con­cen­tració a la plaça Major de Palma per mos­trar el rebuig de la ciu­ta­da­nia a les polítiques lingüísti­ques del PP i Vox”, des­taca. Llabrés es mos­tra opti­mista de cara al futur i con­si­dera que la reacció de la soci­e­tat balear “estarà a l’altura d’aquesta enves­tida històrica con­tra la llen­gua, la cul­tura i el país”.

L’his­to­ri­a­dor Pere Salas, en canvi, es mos­tra menys opti­mista sobre la reacció de la ciu­ta­da­nia, i la veu “més apa­gada que en l’època de Bauzá i amb falta de capa­ci­tat de res­posta”. Salas, a més a més, creu que la nova rea­li­tat social no ajuda gaire: “La mei­tat de la població no és nada a Mallorca i ha vin­gut aquí amb una deter­mi­nada idea d’Espa­nya en què la llen­gua vehi­cu­lar, i no només a l’escola, ha de ser el cas­tellà. I això es nota molt a Palma.” El pro­blema, segons explica, és que aquesta nova població rep mis­sat­ges, per part de l’admi­nis­tració, que “apren­dre català no és neces­sari i fins i tot és una pèrdua de temps”, amb la qual cosa no té cap tipus d’incen­tiu per “apren­dre català, ja que la iden­ti­tat mallor­quina és entesa per part de l’Estat i de bona part de la soci­e­tat pre­e­xis­tent com a insig­ni­fi­cant o part d’una Espa­nya uni­forme i cas­te­lla­nocèntrica”. A par­tir d’aquesta rea­li­tat, con­si­dera que el dis­curs que es pugui fer des del naci­o­na­lisme mallorquí i fins i tot des de deter­mi­nats sec­tors del PSOE no té “gens de bona rebuda”. Salas, que recent­ment ha estat esco­llit vice­degà de la UIB, explica que “en els dar­rers anys la presència del català en una facul­tat com la de Filo­so­fia i Lle­tres i con­cre­ta­ment en el grau d’història, és menor del que ho era anys enrere”. De cara a vati­ci­nar què ens espera en els pro­pers mesos, Salas creu que l’escola serà l’espai més “perillós”, tot i que “caldrà veure si la comu­ni­tat edu­ca­tiva, i la soci­e­tat en gene­ral, res­pondrà a la pressió de les auto­ri­tats amb el grau de mobi­lit­zació que va exer­cir fa poc més de vuit anys”.

Des del País Valencià, Rafa Xambó veu la gent “una mica esta­bor­nida, sense reac­ci­o­nar sufi­ci­ent­ment”, tot i que hi comença a veure alguns símpto­mes de “des­vet­lla­ment”, com ara la con­cen­tració de fa pocs dies a Cas­telló per l’agressió al Casal Anti­fei­xista i la res­posta quan el PP va treure el nom a l’Audi­tori Vicent Tor­rent. Josep-Enric Escri­bano, pre­si­dent d’El Tem­pir d’Elx, con­si­dera que “una de les con­seqüències més nefas­tes que ha cau­sat el Botànic ha estat la des­mo­bi­lit­zació de la soci­e­tat civil”, i des­taca: “Si par­lem d’una res­posta a l’altura de la produïda (o que es pro­du­eix) ara mateix en el sec­tor docent de les illes Bale­ars davant la política lingüística edu­ca­tiva cata­lanòfoba del govern balear, la res­posta és no. I això és pre­o­cu­pant. Tar­darà a pro­duir-se si no hi ha un cata­lit­za­dor que empe­nyi la soci­e­tat a fer-ho.” I des­taca: “La gent no es pot que­dar a casa quan governa l’esquerra i eixir al car­rer quan la dreta és al poder. Aquesta lliçó s’ha d’apren­dre defi­ni­ti­va­ment.” Per la seva banda, Gus­tau Muñoz con­vida a no obser­var el que està pas­sant al País Valencià i a les Illes com “sim­ples afers interns”. I hi afe­geix: “Ens afec­ten a tots de ple! Hi ha línies ver­me­lles que són pràcti­ca­ment una qüestió d’estat, i com a tals hau­rien de ser con­si­de­ra­des des de Cata­lu­nya.” Muñoz posa en relleu la res­posta de la soci­e­tat valen­ci­ana: “Hi ha en marxa un procés de mobi­lit­zació crei­xent. S’haurà d’inten­si­fi­car. Mal­grat el cost per­so­nal, el can­sa­ment i la des­mo­bi­lit­zació, s’estan posant les bases per a una res­posta, una revolta, de gran volada. Molt impor­tant la coor­di­na­dora per l’Any Estellés, la inten­si­fi­cació d’acci­ons de grups i enti­tats, la dinàmica pública de la música en valencià, la petició de suport exte­rior en vista de la supressió d’ajuts que amenaça la super­vivència d’algu­nes enti­tats cul­tu­rals.” Muñoz des­taca la neces­si­tat d’esten­dre les mobi­lit­za­ci­ons “a tot de sec­tors cul­tu­rals no impli­cats direc­ta­ment amb la idea de País Valencià o del català”. Zahia Gui­doum, que és la veu de la Pla­ta­forma pel Dret a Deci­dir del País Valencià, defensa que s’ha de res­pon­dre “col·lec­ti­va­ment a cada atac que es faci, però sense caure en el parany de la bata­lla cul­tu­ral”.

Final­ment, en el cas de la Franja d’Aragó, des del Movi­ment Fran­jolí per la Llen­gua, que recent­ment ha pre­sen­tat un mani­fest amb motiu dels 40 anys de la Decla­ració de Mequi­nensa, des­ta­quen que “una de les pors és que els pròxims mesos vai­guen con­tra l’ense­nya­ment del català a les escu­e­les i ins­ti­tuts”, i recor­den que “ara mateix, el català és volun­tari i s’impar­ti­xen poques hores”. Si hi ha alguna actu­ació en aquest àmbit, però, espe­ren “una res­posta ciu­ta­dana i asso­ci­a­tiva simi­lar a la del 2013”. La soci­e­tat civil, doncs, està dis­po­sada a resis­tir l’amenaça ultra que assetja la llen­gua i la iden­ti­tat des de totes ban­des.

Les mesures del Partit Popular i Vox van més en la línia de guerra cultural que no pas de canvis sistèmics profunds
Zahia Guidoumom
POLITÒLOGA I SOCIÒLOGA
El PP i Vox volen amagar els seus negocis amb un foc pirotècnic bestial en contra de la viabilitat de la llengua i la cultura pròpies
Josep Escribano
EL TEMPIR
La immersió lingüística a les escoles de les Illes es feia d’una manera bastant moderada i venia de l’època de Gabriel Cañellas del PP
Pere Salas Vives
DOCTOR EN HISTÒRIA
Ara hi ha una agressivitat i una exhibició d’espanyolisme molt més descarades que en l’anterior etapa de govern del Partit Popular
Rafa Xambó
ESCRIPTOR I SOCIÒLEG
Estic convençut que la societat balear estarà a l’altura d’aquesta envestida històrica contra la llengua, la cultura i el país
Antoni Llabrés
PRESIDENT D’OBRA CULTURAL BALEAR
‘«No mos fareu catalans»’
El periodista Francesc Viadel (Algemesí, 1968) rastreja els orígens del blaverisme al País Valencià i en destaca la singularitat en la mesura que s’insereix en l’univers històric polític i cultural dels catalans i les seves tensions en el context espanyol i també perquè ha estat imitat a les Illes i a la Franja.
‘L’espanyolitza- ció de Mallorca’
L’historiador Pere Salas va rebre el premi Miquel dels Sants Oliver de l’Obra Cultural Balear per aquesta obra en què analitza com els mallorquins van adoptar, ja fos de manera voluntària o forçada, els codis de conducta de la identitat espanyola.
‘Allà d’allà’
Quim Gibert ofereix un calidoscopi costumista i variat de la vida a la Franja de Ponent, un espai geogràficament molt proper, però al mateix temps desconegut i sense cap cohesió, ni en clau de geografia física ni d’activitat econòmica.
‘País Valencià. Eixida d’emergència’
Ricard Chulià, llicenciat en filologia catalana per la Universitat de València, màster en anàlisi política per la Universitat Oberta de Catalunya i col·laborador d’El Punt Avui, ens proposa la millor manera de lluitar contra la frustració i la impotència d’una autonomia escanyada i contra la nova Espanya eterna que es mou al crit d’‘A por ellos’: la independència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia