Política

Ana María Martínez i Martínez

ALCALDESSA DE RUBÍ (PSC)

“Ens han de tractar com a municipi de 82.500 habitants”

“Allarguem la mà a les forces d’esquerres que vulguin compartir projectes concrets. En principi donem el govern per tancat”

“Volem que, en el planejament, el sector de Pich Aguilera sigui un focus administratiu ubicant-hi l’edifici centralitzat de l’ajuntament”

L’alternativa de tanteig i retracte per a habitatge accessible no ha estat eficaç ni eficient Treballem en aquells projectes que són barreres i cicatrius: la riera i l’avinguda de l’Estatut
El canvi climàtic i la millora de la qualitat de l’aire no els podem condicionar només a les ZBE

És alcaldessa des del 2015 i fa uns dies ha revalidat el pacte amb els comuns. Tanca la porta a noves incorporacions malgrat acordar el pressupost amb ERC i quedar amb un govern d’onze regidors, a dos de la majoria.

Com és que han trigat més de set mesos a revalidar el pacte amb els comuns?
Després d’unes eleccions, les formacions s’han de ressituar, han de fer les seves anàlisis. Nosaltres, evidentment, vam començar a governar, i governar vol dir treballar i buscar aliances útils en el camí; el cartipàs i, després, el pressupost. I el ritme no ha estat el mateix en totes les organitzacions. Quan l’acord estava més madur, l’hem pogut signar i ja el tenim. Amb la pandèmia pel mig, teníem molts projectes i ens havia faltat temps.
Però van donar suport al cartipàs i no explícitament al pressupost. Temien que no es produís l’aliança?
N’estava convençuda quan s’havia engegat una feina comuna amb projectes ben treballats i no acabats. L’acord del pressupost amb ERC l’havíem fet abans i En Comú Podem es va abstenir perquè sabia que el pressupost el teníem salvat. Ja estàvem treballant en un acord de govern. Hem de tenir present que són dues formacions, amb una coalició, amb dues assemblees, i no és senzill. I en principi la decisió era la contrària.
I com encaixa l’acord amb el de pressupostos tancat amb ERC i els sis grups de treball?
Estem acabant de fer l’encaix i de veure com ho fem en el dispositiu de treball a les delegacions. Suposo que hi participarem els components inicials i s’afegirà el tercer tinent d’alcalde, que és l’Andrés, en aquests grups. Havíem fet una primera ronda de treball i tampoc havíem aprofundit en el que s’ha de treballar en cada grup o el funcionament. N’hi haurà que hauran de trobar-se amb més freqüència, i no podem parlar cada mes de com volem que sigui l’FP a la ciutat, per exemple.
Un dels temes en què insisteix més ERC.
Estem d’acord, i l’aposta per l’FP l’estem fent fa temps. És el tercer any que contractem alumnes de l’FP dual. Coincidim en l’aposta d’un centre d’FP integral que fa anys que demanem a la Generalitat. Sumem, no? Objectiu comú. Com ha de ser? Aquí és on hem de treballar i veure si algun dels centres existents possibilita o facilita tenir-lo o bé esperem a tenir un gran centre construït, perquè això pot trigar molt.
Donen el govern per tancat en minoria o negocien amb algú?
El que farem serà allargar la mà a les forces d’esquerres que vulguin compartir projectes concrets. En principi donem el govern per tancat i no treballem per incorporar més formacions.
Xavier Corbera em deia que potser ara que deixarà de ser portaveu permetrà que el PSC sigui més permeable amb les propostes d’ERC.
Des del 2015 que soc alcaldessa, i llavors hi havia una situació en la política catalana molt complicada. Nosaltres érem un govern en minoria absoluta i ERC tot ho condicionava al fet que s’apostés per la independència; si no, no donava suport a res. Va ser així d’infructuós, sobretot per a ells, perquè no tenien cap incidència, i els dos darrers pressupostos els vam aprovar amb el PP i Cs, perquè posaven la ciutat al centre. Volem ser un govern útil. No volem ni ara ni abans posar-nos d’acord en temes d’ADN de les nostres formacions. I la ciutadania ens va valorar que érem útils i ens va tornar a donar confiança. La política la fan les persones. Que un portaveu no hi sigui pot fer que sigui més influent el grup o pot canviar la situació? És que no ho sabem. El que sí que puc assegurar és que nosaltres compartirem projectes amb les formacions d’esquerres tal com ens hem compromès a fer, i el que farem serà sumar aportacions perquè al final el resultat serà més ric i millor.
Vostè veu com a virtut posar la ciutat al centre, però hi ha gent que li critica que pacti tant amb la dreta com amb l’esquerra, perquè això vol dir que el PSC no té rumb o projecte.
El PSC té un rumb claríssim i un projecte de ciutat. Com a servidors públics tenim claríssim que la ciutadania ens ha donat confiança perquè la ciutat avanci i aquest és el nostre compromís. Ho hem aconseguit en vuit anys amb projectes importantíssims i ambiciosos. Tenim una illa de vianants que es va ampliar en un primer mandat i ara tenim un centre pacificat on s’han reduït les emissions de gasos contaminants, amb prioritat per les persones, s’ha dinamitzat i enriquit. Això és política útil. Tenim el Casino, una obra faraònica, que es posarà al servei de la ciutadania; un equipament en un barri, com és el de 25 de Setembre, que ja s’ha iniciat i que d’aquí a divuit mesos serà un equipament esportiu per a una entitat que el mereixia, però també per al barri i per a la ciutat, perquè té una part social que treballa la cohesió. I treballem en aquells projectes que en l’univers dels rubinencs i rubinenques són barreres i cicatrius.
Parlem de la riera?
De la riera i de l’avinguda de l’Estatut, que va néixer com a carretera i de petita per a mi era l’autopista tot i no ser-ho tècnicament. Ha de ser un carrer urbà pacificat amb mobilitat sostenible, refugis climàtics en els dos quilòmetres, on es pugui passejar i anar amb bicicleta, on es revitalitzi el comerç i es connecti amb el parc de Can Oriol, on s’estan fent actuacions. Aquesta connexió dels barris és l’aixopluc de la nostra agenda urbana: conté tot el que per a nosaltres són objectius fonamentals. I a l’altra banda renaturalitzar la riera, que era un projecte que vam presentar en alguna convocatòria i que el tenim planificat per poder-lo fer. I que la segona estació de la Llana sigui una realitat, així com l’aposta pel transport públic. També volem que en el planejament el sector de Pich Aguilera sigui un focus administratiu importantíssim i ubicar-hi l’edifici centralitzat de l’ajuntament. Tota aquesta pacificació implica demanar a Carreteres que la C-1413 no sigui una via on es descarrega molt trànsit de connexió interurbà. Tot això és el nostre model de ciutat i el compartirem amb qui vulgui posar la ciutat al centre. No ens sentim còmodes i no és prioritat compartir amb grups d’extrema dreta cap projecte. Amb el PP, que hauria de tenir experiència de govern, vam arrencar amb l’acord de cartipàs, però hem tingut desacords, maneres de treballar que no compartim.
És el mandat del POUM?
No acabarà. És el mandat en què hi haurà el primer document d’avenç i començarem el mandat següent pràcticament en la fase final. Estem contents perquè l’hem iniciat amb una comissió de seguiment i un consell assessor que fa possible que qualsevol qüestió es pugui debatre, que s’hi puguin fer aportacions d’altres grups, amb una participació que es millorarà i que permetrà arribar a una fase prefinal sense que llavors algú se’n pugui desmarcar perquè no s’han fet aportacions ni debat.
Tot i tenir un pla d’habitatge des del mandat passat, ERC diu que en 10 i 12 anys no s’ha fet cap promoció pública des de l’Ajuntament. Què pensen fer?
Estem a punt d’acabar una obra de sis habitatges per a joves al carrer Maria Aurèlia Campmany i a punt de posar a licitació un edifici d’habitatge dotacional a l’avinguda de Castellbisbal. La diagnosi del pla és que tenim dos col·lectius amb necessitats: la gent gran i els joves. Ja vaig fer una valoració el primer any de mandat dient que el ritme en polítiques d’habitatge ha estat tan lent que no ens en sentíem orgullosos. El 2019 es va millorar i ara, tot i que en habitatge no són mesures immediates, estem treballant perquè el parc accessible millori. I cal dir dues coses: que l’alternativa de tanteig i retracte que semblava que seria fantàstica no ha estat eficaç ni eficient i s’hauria d’engreixar la maquinària perquè, si no, no ens serveix. L’any passat només vam poder adquirir un habitatge. I l’altra és que som una ciutat que no té grans espais ni terrenys on construir i potser les partides per fer-ho es podrien destinar a compra per a habitatge assequible. El creixement, no en expansió sinó en aprofitament, serà per arribar a tenir un 20% d’habitatge assequible en un termini de 20 anys.
Ja se senten més ben tractats per la Generalitat?
En alguns àmbits continuo tenint la mateixa sensació. No hi ha manera, com per exemple Acció Climàtica i el tema dels abocadors. No és una qüestió de tractar-nos bé, sinó de tractar-nos com a municipi de 82.500 habitants, el catorzè en el rànquing de població. En altres temes s’ha posat fil a l’agulla, com amb l’hospital Vicente Ferrer, que per a nosaltres és fonamental i no calen paraules per justificar-ne o reivindicar-ne la necessitat, és evident.
Centre d’alta resolució, en diuen. N’hi ha prou?
Ens costarà anomenar-lo d’una altra manera quan va néixer amb el nom d’hospital, no un terciari. No demanem un Vall d’Hebron, sinó que els veïns estiguin ben atesos amb un dispositiu de referència ubicat a la ciutat per fer cirurgia major o menor ambulatòria, per a un tractament de quimioteràpia, per a una diàlisi... Una primera atenció amb urgències 24 hores, urgències pediàtriques... Hi ha d’haver un mínim. Ens han d’actualitzar les xifres, però amb aquest dispositiu sembla que no varien gaire del pla funcional del 2007. De 100 persones que ara s’han de desplaçar a Terrassa, el 88% es quedarien aquí. Els gestors de salut estan participant en el disseny d’aquest dispositiu, que ha de donar resposta a la nostra població i a la de Sant Cugat i Castellbisbal, i en això la Generalitat ens fa cas. Amb la certesa que no només ho demana el territori, sinó que el nostre grup parlamentari ho ha posat en la negociació del pressupost. I la segona estació a la Llana ja s’ha dit que es farà, figura en molts plans metropolitans del país, de territori, de comarca. És més que evident que la necessitem en un lloc on està demostrat que és viable i seria fàcil. A l’escola del Bosc, s’hi va donar llum verd, sembla que sí, i el conveni amb el 10% del cost de l’obra el té la Generalitat amb els 420.000 euros ja condicionats.
Pendents també hi ha les línies d’alta tensió de Can Fatjó...
Tenim previst invertir-hi uns 3,7 milions més 2,1 milions que ens atorga l’Icaen i que no seran suficients per fer aquest desplaçament. Hem de treballar en un projecte de barri, estem en els treballs previs, tant de bo pogués començar aquest mandat.
Ha assumit la presidència dels municipis de l’arc metropolità i han demanat modificacions en el decret de les ZBE. Els satisfà les que han presentat?
Posa en relleu que alguna qüestió ha millorat, però el canvi climàtic i la millora de la qualitat de l’aire no els podem condicionar només a les ZBE. Tenim ciutats i pobles travessats per vies d’alta capacitat: per la C-58, la C-32, l’AP-7, la B-23... No podem posar barreres i no es pot castigar la població amb les ZBE quan ja fa el que se li demana, i no podem no acompanyar la transició de vehicles amb ajuts i bonificacions, una aposta ferma pel transport públic i per la connexió entre comarques i entre municipis. Es fan decrets deixant de banda territoris que res tenen a veure amb Barcelona i l’àrea metropolitana. Demanem que la planificació de les infraestructures acompanyi el decret i estem pendents d’una reunió amb el departament.
I amb la sequera?
Igual. No podem demanar als municipis que facin el que no s’ha fet durant molt de temps. Aquí hi ha infraestructures que calia tenir resoltes i no ho estan. No podem definir un pla d’emergència de la sequera i demanar als municipis que controlem el consum i sancionem. A Rubí el límit està per sobre de municipis que no són industrials i no hem arribat al consum màxim. Estem fent una diagnosi dels pous per veure si amb alguna inversió en bombes d’extracció podríem utilitzar-ne l’aigua per regar i per a la neteja viària o de contenidors.

El perfil

Cap al quart mandat per poder aprovar el nou POUM

La política local no la cansa i assegura que, de moment, té corda per intentar afrontar un quart mandat a l’alcaldia per així, si les urnes li ho permeten, poder ser l’alcaldessa que aprovi el nou pla d’ordenació urbanístic municipal (POUM), en espera des de fa dècades. Va néixer el 1972, va créixer al barri de Ca n’Oriol i als 28 anys va començar a militar al PSC. El 2003 va fer el pas per entrar a l’Ajuntament com a regidora de l’àrea de Cohesió Social i Serveis a les Persones; de Política Social, Ciutadania i Civisme, i de Salut amb Carme García Lores com a alcaldessa, amb qui va pugnar el 2015 per ser la candidata, tot i que finalment només es va presentar ella a les primàries. “Mentre tingui la seguretat que el que faig és aportar tota la meva força, l’energia, el compromís, la passió, la il·lusió i l’estima per la ciutat, des del projecte del PSC que per mi és de vida, continuaré liderant el PSC a Rubí el 2027, si la formació ho considera i obtinc el suport ciutadà.”

La seva màxima aspiració política fins ara es deu a Rubí, on ha sacrificat moltes hores que podria haver dedicat a les seves dues filles. Va estudiar treball social i antropologia, a més de fer diversos màsters en gestió pública i lideratge en gestió política. A poc a poc, va anar prenent posició a la família del PSC i es va convertir en la primera secretària de la Federació Vallès Oest el 2017 i ara també compagina l’alcaldia amb la Diputació de Barcelona, on és la diputada delegada d’Habitatge. Des del desembre passat, va substituir l’alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés, com a presidenta de l’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità, l’entitat constituïda el 2021.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Política

ERC denuncia un ciberatac que ha afectat dades personals

barcelona
unió europea

Arrenca la cimera informal de la UE per elegir els alts càrrecs

barcelona
japó

Una porta controla l’accés al mont Fuji per limitar-ne la massificació

barcelona
estat espanyol

El jutge estreny el setge contra Begoña Gómez

barcelona
cuba

La flotilla de l’Armada Russa abandona el port de l’Havana

barcelona
rússia

Putin destitueix quatre viceministres de Defensa i nomena una familiar per ocupar un dels llocs

barcelona
política

Nou eslògan de l’ANC: “L’independentisme en acció”

barcelona
guerra a gaza

Mor un membre de Hezbol·là en un atac selectiu israelià contra un vehicle al Líban

barcelona
Política

El pla d’habitatge, una de les prioritats del nou alcalde de l’Hospitalet, David Quirós

l’Hospitalet de Llobregat