Política
La legislatura estroncada
La convocatòria electoral aturarà el desplegament del pla de govern i deixarà moltes actuacions a mig fer
La manca de nou pressupost i la preparació de la campanya farà baixar l’activitat els propers mesos
La Moncloa mirarà de congelar la majoria de negociacions pendents, confiant que el PSC agafi el govern
-
El Parlament va quedar oficialment dissolt ahir, quan ja es va constituir la Diputació Permanent que el regirà fins passades les eleccions del 12 de maigEl Consell Executiu es va reunir ahir per primer cop des de la convocatòria d’eleccions. El govern no entrarà tècnicament en funcions fins després de les eleccions ACN ARNAU CARBONELL. -
La legislatura estroncada.
A Palau es confia encara que la taula de negociació entre governs es tornarà a reunir abans del 12-M
El traspàs de Rodalies ja ha definit set grups de treball tècnics i no es tem que les eleccions l’aturin
Ho ha trastocat tot. El rebuig del Parlament a tramitar el pressupost de la Generalitat del 2024, tot just avui fa una setmana, no només ha arrencat de soca-rel la possibilitat d’aprovar uns comptes expansius per la bona evolució de l’economia, que preveien notables augments en moltes partides socials o d’inversions, sinó que també ha precipitat la convocatòria avançada d’eleccions catalanes per al 12 de maig. Ha estroncat, així, un final de legislatura en què quedaven encara una munió de qüestions del pla de govern per completar, i de retruc probablement congelarà, assolida la llei d’amnistia, un altre seguit de negociacions de màxima rellevància política que hi havia pendents d’afrontar amb La Moncloa. Negociacions que en alguns casos, si el PSC assoleix el govern, serà molt difícil, per no dir del tot impossible, ja ni tan sols que comencin mai, com la d’un referèndum d’autodeterminació.
El president Pere Aragonès, que fins a la vigília pràcticament havia repetit que volia esgotar el mandat fins al febrer del 2025, va anar madurant en els dies previs al no del Parlament la possibilitat d’avançar els comicis en veure l’enrocament dels comuns per aprovar uns comptes que ja es veia també pràcticament impossible que Junts, molt instal·lat en el rol d’oposició, avalés de cap manera, tot i que els uns i els altres sempre hi van mantenir la porta oberta de cara a la galeria. L’executiu, ja en una precària estabilitat de 33 diputats de 135 des que els seus socis el van abandonar la tardor del 2022, havia pogut anar tirant endavant gràcies a l’aprovació del pressupost del 2023 amb el PSC i els comuns, que li va donar aire, però ara, ja sense ni tan sols uns comptes sobre els quals poder seguir edificant l’obra de govern, havia esgotat tot el crèdit. O almenys així ho va entendre el president, que, fent també els seus càlculs electorals, va decidir no allargar l’agonia ni un dia més i anar a eleccions immediatament.
La publicació ahir al DOGC del decret de convocatòria dissol el Parlament i posa oficialment data de caducitat al govern. A priori això no ha d’afectar a grans trets el funcionament habitual de l’administració, que d’entrada només queda limitat perquè, en endinsar-se oficialment en període electoral, es prohibeix per exemple que es puguin celebrar inauguracions o actes de balanç de legislatura, més enllà de les activitats que ja es fan ordinàriament cada any. Els consellers i departaments, doncs, poden seguir treballant internament amb certa normalitat, però a ningú se li escapa que en aquests casos l’activitat sol baixar de manera important.
D’entrada, perquè és un govern del tot provisional, i ja no té ni la mateixa força política per endegar actuacions noves que poden quedar en res a curt termini, una constatació que va en paral·lel al fet que la majoria de consellers i alts càrrecs s’aniran focalitzant les properes setmanes a preparar la campanya electoral, tasca que compaginaran amb la gestió del dia a dia ordinari i el tancament de les carpetes de govern que ja tinguessin més avançades. En el primer cas, òbviament, hi trobarem com a patates calentes la lluita contra la sequera, que continuarà amb tota la maquinària administrativa implicada –demà mateix hi ha una nova comissió interdepartamental–, però també les protestes del primer sector o la sobrevinguda crisi amb els funcionaris de presons arran de l’assassinat d’una cuinera a Mas d’Enric. Com a exemple de carpetes que culminaran, hi trobem l’Estatut de Municipis Rurals, un text que ja té pràcticament enllestida la tramitació interna i previsiblement l’aprovarà el Consell Executiu les properes setmanes. Això sí, no passarà d’aquí, ja que no podrà iniciar llavors encara el tràmit parlamentari que vindria a continuació per a l’aprovació definitiva, que haurà d’esperar a la següent legislatura.
De fet, en no haver-hi pressupost, el govern tampoc no pot endegar ara cap actuació nova, i només podrà donar continuïtat al llarg d’enguany com a molt a actuacions ja iniciades el 2023 que per tant ja figuraven en alguna partida del pressupost prorrogat. Fonts de l’executiu, això sí, confirmen que s’estan estudiant aquests dies fil per randa els comptes tombats del 2024 per veure què es pot rescatar per via de decret llei a través d’un suplement de crèdit, per dur-ho a l’aprovació de la Diputació Permanent del Parlament. Ahir mateix ho va explicar la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix: “Tenim l’agenda plena de reunions per concretar partida a partida amb cada Departament, per veure a quines qüestions es pot donar cobertura i a quines no... Farem tot el que podrem, i no serà tot el que podríem.” “Estan mirant molt bé la lletra petita, hi ha moltes casuístiques i cal veure què es podrà recuperar”, certifiquen altres fonts de Palau. En aquest cas, citen l’exemple de l’augment general del 2% del salari als funcionaris, que com que ve marcat per l’Estat possiblement es trobarà la manera d’implementar-se. En canvi, l’increment de sou pactat amb els mestres ja serà molt més difícil. I també es descarta ja una altra mesura estel·lar de la llei d’acompanyament dels comptes, la rebaixa d’un punt en l’IRPF en les rendes inferiors als 35.000 euros anuals.
El que és cert, en tot cas, és que, més enllà de les accions pressupostades, en quedaran pel camí moltes altres incloses en el pla de govern. En concret, aproximadament un terç del total, ja que es calcula que ja s’havien implementat uns dos terços de les mesures emmarcades en les quatre grans “transformacions republicanes” que es van prometre a principi de legislatura. Per exemple, quedarà en el tinter l’aprovació del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (Plater), que havia de ser l’eina de planificació definitiva per posar ordre a l’extensió dels aerogeneradors eòlics i les plaques solars arreu del país. També la implementació d’una renda bàsica universal, que ja va quedar bloquejada l’any passat pel Parlament, i la culminació dels processos d’estabilització de funcionaris, que malgrat això l’executiu pensa deixar per sota del 8% a final d’any.
La llista de temes pendents, molts lligats a la manca de pressupost, és inacabable i afecta tots els departaments: el reforç de l’atenció primària, de la salut mental i de l’educació inclusiva; inversions en la modernització de regadius, en plaques fotovoltaiques als edificis públics, a l’L9 del metro i la primera fase del tramvia del Camp de Tarragona; les polítiques per al Tercer Sector com ara l’augment de places residencials, per a la igualtat de gènere, per al foment de les exportacions i per a l’ajust de la formació professional; el pla per desplegar el català a la universitat i seguir abaixant matrícules, la incorporació de nous agents i la compra de vehicles per a mossos i bombers; la inversió en equipaments judicials i penitenciaris, així com en hospitals com ara els del Mar de Barcelona i Joan XXIII de Tarragona; el fons de transició nuclear per ajudar les àrees del voltant de les centrals a diversificar l’economia; el desplegament de la llei de la ciència; el reforç de l’audiovisual i de les polítiques culturals...
Les negociacions amb Madrid
Un altre front que queda en principi paralitzat, i que és tant o més important, és el de la negociació amb el govern espanyol en diversos vessants ja en marxa o que s’havien d’iniciar tot just ara, i que La Moncloa òbviament mirarà d’aturar, o contemporitzar, confiant que el PSC assoleixi el govern i quedin definitivament descartats. L’acord d’investidura de Pedro Sánchez, per exemple, certificava que la taula de negociació entre governs s’havia de tornar a reunir el primer trimestre per posar fil a l’agulla al moll de l’os del conflicte polític, que no és altre que un referèndum d’autodeterminació. Amb la convocatòria electoral, el calendari queda en entredit, tot i que la portaveu, Patrícia Plaja, va mantenir ahir la porta oberta que hi pugui haver una reunió en les properes setmanes: “Per a nosaltres és imprescindible i ho portem amb discreció.” En tot cas, la idea d’un Acord de Claredat per consensuar a Catalunya una proposta per posar sobre la taula del govern espanyol, que el president va mirar de liderar ja des del debat de política general del setembre del 2022, va quedar embarrancada des del primer dia, quan el Parlament va negar-li el suport. Malgrat això, Aragonès va encarregar a un grup d’experts acadèmics un informe de les opcions que hi veien, que a l’octubre van lliurar les conclusions. El rebuig de la resta de forces, tret dels comuns, persistia, i el president va haver de suspendre per manca de quòrum la cimera de partits catalans en què preveia abordar la qüestió, tot i que té encarregat un informe a l’Institut d’Estudis de l’Autogovern (IEA) que ha de posar negre sobre blanc el document del grup d’experts, i aterrar-lo en la legislació vigent per veure quines vies podria mirar de prendre. “Està pràcticament a punt, hauríem de poder presentar-lo abans de les eleccions”, indiquen des de Palau, tot i que, depenent de la composició del futur govern, és un altre document que podria passar a dormir el somni dels justos.
L’altra gran negociació que el govern tenia pensat d’iniciar enguany és la d’un finançament singular per a Catalunya que com a mínim minori el sagnant dèficit fiscal estructural que pateix el país, que segons els últims càlculs de l’executiu puja ja a més de 22.000 milions l’any, un 9,6% del PIB. En aquest cas, un altre dels punts de l’acord d’investidura de Sánchez preveia la creació, igualment aquest primer trimestre, d’una taula bilateral entre governs per abordar la demanda de la Generalitat, però La Moncloa sempre s’ha resistit a establir converses a dos i no vol ni sentir a parlar que Catalunya surti del règim comú. Mas Guix, però, va dir ahir que hi insistiran, coincidint amb la presentació de la proposta catalana, tot i que La Moncloa va trigar minuts a rebutjar-la. Serà difícil que es reuneixin abans de les eleccions, i després possiblement no es convocarà mai més la comissió bilateral si qui lidera el govern és el PSC, que ja ha rebutjat també un règim propi per a Catalunya i se sent còmode defensant una negociació multilateral “per a la millora del finançament”. De fet, els socialistes ja han dit que aquesta serà una de les apostes enguany tant del govern estatal com del PSC, sempre enfocades des del cafè per a tothom.
De fet, en matèria econòmica, una de les primeres qüestions que caldrà concretar serà un altre dels punts destacats de l’acord entre el PSOE i ERC, que és la quitança dels 15.000 milions del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), puntualment estesa també a la resta de comunitats deutores. En aquest cas, més enllà del compromís, cal veure encara com i quan es fa efectiu, ja que cal negociar-ne la lletra petita. El mateix president Aragonès ja va advertir la setmana passada que no acceptarà com a excusa el fet que La Moncloa hagi renunciat a elaborar un pressupost per al 2024. “La condonació hauria d’arribar molt abans de finals d’any. Pot ser aprovada sense necessitat d’aprovar pressupost, amb una iniciativa parlamentària n’hi ha prou”, va exigir. Si es fa finalment efectiva, la ràtio entre deute i PIB caurà a tot just el 23,6%, quelcom que el govern entén bàsic per a la sostenibilitat de les finances, i que pot ajudar per exemple en la idea de tornar als mercats a buscar finançament a bon preu sense dependre de l’Estat.
Encara en matèria econòmica, caldrà veure què passa amb altres mesures i traspassos ja acordats però que encara no s’havien concretat, com ara les encomandes de gestió perquè la Generalitat assumeixi l’execució de les obres de molts projectes de l’Estat a Catalunya –que posi fi a la irrisòria taxa d’execució en els últims anys– i l’arribada de més finançament per al desplegament dels Mossos, que Mas va dir ahir que està “blindat”. També altres acords ja tancats com ara el traspàs de les beques i el de l’ingrés mínim vital s’haurien de fer efectius els propers mesos, tot i que ara mateix no hi ha prevista cap reunió de la comissió bilateral a l’horitzó.
L’única gran qüestió que, a priori, ja està encarrilada des del punt de vista polític i per tant ja ha entrat en la part tècnica, molt més complexa, és el traspàs del servei de Rodalies, que fonts de Palau confien que seguirà el seu curs independentment de la convocatòria electoral. De fet, l’endemà mateix de l’anunci del 12-M es va constituir la comissió de seguiment entre els respectius secretaris generals de Mobilitat –Marc Sanglas– i de Transports –Marta Serrano– del Departament i del Ministeri, i es va crear un setè grup de treball per reforçar la participació dels treballadors de Renfe i Adif en les converses a fi de vetllar pels aspectes laborals.
