política
També sense pressupostos i en campanya permanent
L’avançament electoral trunca el pla de Sánchez i Díaz d’oblidar el desgast per l’oblit penal i els obliga a suplir mesures socials amb decrets
El PSOE té el risc que el triomf d’Illa sigui contraproduent si s’arracona ERC o Junts. El PP envia el Senat al xoc total per l’amnistia
El Congrés ultima 12 lleis i el Senat l’insta ara a retirar l’amnistia pel fet de ser “una reforma encoberta” de la Constitució
La sessió de control al govern del 28 de febrer al Congrés va colpir el president, Pedro Sánchez, i la vicepresidenta, Yolanda Díaz, i no per la presumpta mordacitat de la pregunta d’Alberto Núñez Feijóo (PP) sobre el cas Koldo (“Quants escàndols pot suportar el seu govern?”), sinó per una qüestió intestina. Des del seu escó al grup mixt, Ione Belarra (Podem) estrenava la condició d’opositora interpel·lant Sánchez sobre l’habitatge amb un preàmbul directe a la jugular del mandat: “En els últims sis mesos el govern només ha parlat de dues coses: de l’amnistia i ara també de la corrupció del PSOE.” La veu de Belarra va ser per a Sánchez i Díaz un ressò de la veu de la consciència arribat des d’un grup de cinc escons emancipat de Sumar que ni es va presentar a les eleccions estatals del 23 de juliol del 2023 amb nom propi, però el bàlsam era el calendari: hi havia tot un 2024 al davant per canviar de tema i aprovar uns pressupostos amb mesures socials. L’avançament electoral a Catalunya, però, ha truncat el pla d’oblidar els mesos empantanegats en l’amnistia i omple el futur de tantes incògnites que fins i tot una victòria de Salvador Illa pot ser contraproduent per al PSOE a l’hora de mantenir ERC i Junts com a socis fins al 2027.
Una setmana després del sotrac electoral català que no va impedir l’aprovació de la llei d’amnistia per 178 vots a favor (dos per sobre de la majoria absoluta) davant de 172 vots en contra (PP, Vox, Unió del Poble Navarrès i Coalició Canària), al Congrés la vida continua.
Soledat, ELA, llei de famílies
Pilar Calvo (Junts) va defensar ahir la proposició de llei per millorar la qualitat de vida de les persones amb esclerosi lateral amiotròfica –llei ELA–, que té el vistiplau dels malalts i de la Fundació Miquel Valls, i el PSOE va liderar una proposició no de llei (PNL) per abordar la soledat no desitjada (aquí l’exministra socialista Matilde Fernández és la referència com a presidenta de l’Observatori de la Soledat No Desitjada). I, segons fonts parlamentàries, el PSOE i els socis d’investidura treballen ara en dotze lleis, entre altres la llei de famílies (ja en tramitació en l’anterior legislatura i que va decaure quan Sánchez va precipitar les estatals l’endemà de les municipals del 28 de maig), la d’abolició de la prostitució –registrada ahir pel grup socialista i que divideix els comuns i Sumar–, la d’eficiència en la justícia, la de l’agència estatal de salut pública, la de la prohibició dels desnonaments hipotecaris i la llei del cinema.
Pròrroga pressupostària
Que els plens i l’activitat legislativa al Congrés es mantinguin, però, no vol dir que el clima polític no hagi canviat i que l’horitzó parlamentari no sigui ara més obscur. “Ens coneixem tots i tots sabem que els temps de campanya electoral no són els millors temps per buscar acords, perquè tots s’esforcen a defensar les seves posicions i l’enrocament dificulta l’entesa”, avisa Patxi López, portaveu del PSOE al Congrés.
Salari de funcionaris i Iprem
Xoc Senat-Congrés fins al TC
Que la llei d’amnistia seria objecte del filibusterisme del PP al Senat, on té majoria absoluta, es donava per descomptat entre el PSOE, ERC i Junts, però després de tenir a les mans l’informe dels lletrats de la cambra alta en què dictaminen que és un text inconstitucional –abans que ho digui l’àrbitre que ho ha de dir, el Tribunal Constitucional– i en ple ambient preelectoral la dreta es disposa ara a liderar un xoc institucional total. Poc després que la mesa del Senat admetés a tràmit la proposició de llei d’amnistia amb “tràmit de procediment ordinari” i fixés el 16 de maig com a data límit per tornar-la al Congrés, la portaveu del PP a la cambra alta, Alícia García, s’apropiava de l’hemicicle: “Vull anunciar que el grup popular proposarà que aquesta cambra, en defensa de les seves atribucions constitucionals, insti formalment el Congrés a retirar la llei d’amnistia pel fet de tractar-se d’una reforma encoberta de la Constitució.” El PSOE denuncia que el PP, en l’afany obstruccionista, pretén ara incorporar al text de la llei l’informe ad hoc fet per lletrats afins per enredar-ho tot, ja que l’informe que compta és el favorable fet pel lletrat major de les Corts i secretari general del Congrés, Fernando Galindo. I Vox va més enllà i insta el PP a no admetre a tràmit la llei si no es resol el xoc institucional. “No deixarem passar cap oportunitat de denunciar l’ús partidista del Senat per part del PP amb la clara intenció de torpedinar la llei d’amnistia amb una tramitació dilatada de dos mesos”, advertia la portaveu d’ERC al Senat, Sara Bailac. L’objectiu final del PP, segons fonts del partit, és que el Senat porti el Congrés fins al Tribunal Constitucional mitjançant un conflicte de competències, que tindria un període de resolució més ràpid que el d’un recurs d’inconstitucionalitat convencional. “És pur artifici del PP perquè Vox no s’enfadi amb ells”, relativitza el ministre de la Presidència i de Justícia, Félix Bolaños.
Fiabilitat basca i dubte català
En el carrusel electoral que s’obre amb les basques (21 d’abril) i que té les catalanes (12 de maig) com a meta volant de les europees (9 de juny), la paradoxa del PSOE és que l’escenari al País Basc (on pot quedar en tercer lloc) ofereix més certeses que el català: fins i tot en el probable cas que Pello Otxandiano (EH Bildu) guanyi les eleccions i el PSE faci lehendakari Imanol Pradales (PNB) per marginar els hereus de l’esquerra abertzale, Sánchez no dubta que tindrà el vot dels de Mertxe Aizpurua al Congrés fins al 2027. El PSOE, en canvi, té el risc que una victòria de Salvador Illa sigui contraproduent si ERC o Junts és arraconat al Parlament, perquè al Congrés els necessita tots dos. “Què opina el govern sobre la situació política actual a Catalunya?”, exigirà avui la portaveu de Junts, Miriam Nogueras, a Sánchez en el seu cara a cara al Congrés ja amb aroma electoral.
L’única certesa que al Congrés no caduca des que el bronze dels canons va donar forma als lleons Daoiz i Velarde és que aquí mai es pot dir que ja s’ha vist tot. En contra de tota lògica preelectoral, la comissió de Ciència aprovava ahir una PNL d’ERC per exigir a l’Estat un finançament fix per a l’Institut d’Estudis Aranesos –ara en rep només de la Generalitat i del Consell d’Aran– com ja fa amb la RAE, i Francesc-Marc Álvaro (ERC) ho va aconseguir a pesar de l’abstenció del PSOE i amb el sorprenent vot a favor del PP (Nacho Martín Blanco) i de la resta de partits excepte Vox. I això que la campanya permanent és ja un estil de vida.
