Puigdemont es presenta el 12-M i tornarà si és per ser investit

“Avui començo el compte enrere de la meva retornada.” El president a l’exili, Carles Puigdemont, va anunciar ahir al vespre, en una conferència solemne a Elna, que encapçalarà la llista de Junts en les eleccions del 12-M i presentarà així la seva “candidatura a la restitució de la presidència de la Generalitat” a fi de “reprendre el camí que la repressió i la divisió van bloquejar” després de l’octubre del 2017. Puigdemont, acompanyat d’un miler d’assistents amb la plana major del partit, va avançar que deixarà sis anys i mig d’exili i tornarà a Catalunya per ser present en el debat d’investidura al Parlament si ell pot ser elegit president aquell dia, fins i tot en el cas que els jutges adoptin una actitud “de rebel·lia i insubmissió” i es neguin a aplicar-li una llei d’amnistia que en principi ja haurà d’estar vigent. “Assistiré igualment al ple del Parlament si tinc majoria per ser investit”, va proclamar, per deixar clar tot seguit que, per fer-ho possible, abans “caldrà molta mobilització, començant per la de les urnes”.

Puigdemont, que renuncia així a anar a les llistes de les europees del 9 de juny, va justificar la decisió perquè creu que les eleccions anticipades, la llei d’amnistia i una aritmètica favorable al Congrés obren una “oportunitat” que cal aprofitar per fer possible la “represa” i “relligar novament” i donar un nou “impuls” a la feina que “va quedar a mitges”. En aquest sentit, va dir que proposarà celebrar un referèndum d’autodeterminació en la propera legislatura, i que està disposat a la negociació “com ho estava l’octubre del 2017”, per la qual cosa ja ha iniciat converses amb el PSOE a Suïssa, en què també li exigeix posar fi a “l’asfíxia calculada” del dèficit fiscal crònic i la manca d’execució pressupostària a Catalunya. “És tan possible el referèndum d’autodeterminació com ho era l’amnistia”, va reblar, ja que segons ell no demana cap canvi constitucional, “només voluntat política”. Això sí, també va deixar clar que, si la resposta és negativa o es dilaten les converses, “no renuncia” a la independència si és la voluntat majoritària dels catalans. “Però seria inacceptable que no ens preparéssim molt millor”, va indicar en aquest cas. “No ens hem d’apressar però no ens podem aturar”, va concloure.

Puigdemont, que va dir que és conscient del “desànim i la desmobilització” d’una part de la població en els últims anys, va fer una crida a recuperar “la conversa col·lectiva i respectuosa” dins l’independentisme i va dir que preferiria una llista unitària, i, si bé aquesta té “poderoses resistències” que ara no hi ha temps per vèncer, es va mostrar disposat a insistir-hi després de les eleccions. Això sí, va llançar diversos dards a ERC en mostrar-se crític amb “l’estèril conformisme dialogant” de l’actual executiu i amb el fet que en el nou calendari “sobtat i imprevist” el president Pere Aragonès no fes coincidir les catalanes amb les europees, al cap de quatre setmanes. A més, va instar a recuperar “el bon govern i la bona administració, que fa molta falta”.