Bush tensa la cimera en exigir l'adhesió d'Ucraïna

L'OTAN s'acomiadarà del president dels EUA, George W. Bush, obrint-se als Balcans occidentals i donant llum verda a una pròxima adhesió de Croàcia i molt probablement de Macedònia i Albània. Geòrgia i Ucraïna hauran d'esperar. Kíev i Tbilissi en quedaran fora per ara i només obtindran bones paraules de la cimera que l'Aliança Atlàntica celebra des d'avui i fins divendres a Bucarest, la capital de Romania, tot i els esforços de Bush per forçar que rebin l'estatus de candidat i entrin així a l'antesala de la integració.

Rússia "no té poder per vetar l'entrada a ningú", va advertir ahir mateix el president dels EUA, reunit amb el seu homòleg ucraïnès, Víktor Iúsxenko. L'ampliació accelerada que vol Bush -i també el Canadà, els Estats bàltics i els de l'Europa de l'Est- divideix els vint-i-sis socis de l'Aliança. França, Alemanya, Espanya, Itàlia i el Benelux rebutgen de ple una adhesió que només volen el 20% dels ucraïnesos i que podria esquitxar l'OTAN amb el conflicte que Geòrgia manté amb Abkhàzia i Ossètia del Sud. El que més preocupa és que un sí als plans de Bush -que sosté que l'OTAN ha d'obrir les portes a "totes les democràcies" europees- seria una bomba a les ja tenses relacions amb Rússia, quan la independència de Kosovo encara crema.

"No seria una bona resposta a l'equilibri de relacions de poder entre Europa i Rússia", va admetre ahir el primer ministre francès, François Fillon. Vladímir Putin participarà per primer cop en una cimera de l'OTAN divendres, amb el polèmic escut antimíssils en l'agenda de les converses.

Afganistan i Al-Qaida
L'ampliació a Macedònia penja d'un fil, perquè Grècia amenaça de vetar-la si no canvia el nom del país. Si fracassen els macedonis, també quedarien fora de l'OTAN els albanesos. Si se n'accepta l'adhesió, tot i incomplir requisits tècnics, serà només per motius polítics, per estabilitzar la regió.

A Bucarest l'OTAN també intentarà posar fi a la divisió sobre la necessitat d'enviar reforços a l'Afganistan i reconèixer que la guerra contra els talibans s'haurà d'allargar. Bush, que considera prioritari el combat contra Al-Qaida, reclamarà més tropes i els socis podrien satisfer-lo amb modestos augments d'efectius.