Estat espanyol
Sánchez defensa l’augment de la despesa militar com a element de dissuasió
Sumar apuja el to i avisa que no donarà suport al compromís d’augmentar el pressupost de Defensa fins al 2% del PIB
El president del govern espanyol assegura que l’Estat espanyol està “preparat” per reconèixer Palestina
El president del govern espanyo, Pedro Sánchez, ha insistit aquest dimecres en la necessitat d’augmentar la despesa en matèria de defensa com a element de dissuasió en l’actual context geopolític.
“Necessitem reforçar la nostra capacitat de dissuasió, no per a ser temuts, no per a arrossegar el món a cap cursa d’armaments, sinó per a ser respectats i per protegir aquest gran projecte de pau, democràcia i llibertat que és Europa”, ha argumentat durant la seva compareixença al Congrés dels Diputats per informar de l’última reunió del Consell Europeu.
En aquest sentit, ha subratllat que la Unió Europea (UE) no es pot conformar amb adaptar-se a la realitat geopolítica sinó que ha de poder-hi influir, i defensar els seus interessos i valors amb les mateixes cartes que tenen altres potències.
No obstant això, el líder socialista ha afirmat que no participa dels discursos alarmistes que parlen de “terceres guerres mundials” o advoquen per enviar soldats a Ucraïna. “Sempre és pensat que aquest tipus de retòrica és falsa i contraproduent, perquè infon una por inútil als ciutadans i dona per feta una escalada bèl·lica indesitjable i evitable”, ha opinat.
Per tant, segons ell, l’objectiu no és “escalar el conflicte” ni “fer d’Europa una economia de guerra”. “Europa no necessita transformar una part substancial del seu teixit productiu ni alterar la vida dels seus ciutadans per afrontar l’amenaça de Putin o satisfer les seves necessitats de seguretat”, ha assenyalat.
Per Sánchez, “la situació és delicada, però Europa ja s’ha enfrontat a situacions més tenses en el passat i ha aconseguit esquivar el desastre”. “Estic convençut que amb voluntat, proporcionalitat i bon fer ho farem de nou”, ha augurat.
El mandatari espanyol ha dit que es tracta d’aprofitar l’impuls de l’ajuda a Ucraïna per “modernitzar i reforçar les seves capacitats de defensa”. Una tasca que, a parer seu, “porta pendent des de fa massa temps”. Ha reivindicat que l’Estat vol jugar el paper que li correspon com a quarta economia d’Europa, seu d’importants indústries de defensa, i amb el quart exèrcit més gran del bloc comunitari. És per això que ha reiterat la necessitat de “continuar augmentat la nostra inversió” en defensa i “millorar la coordinació de les nostres Forces Armades amb les d’altres Estats membres”, mantenint alhora l’aposta “per la diplomàcia i la pau”.
Crítiques de l’esquerra
El principal soci del govern, Sumar, ha advertit avui Sánchez que no comparteix algunes de les línies bàsiques de la seva política exterior i li ha demanat que suspengui el compromís d’augmentar la despesa militar fins al 2% del producte interior brut (PIB)”.
En el seu primer cara a cara amb Sánchez al Congrés, el portaveu de Sumar, Íñigo Errejón, ha afirmat que la majoria treballadora espanyola “no ha de fer cap sacrifici per engreixar la indústria militar ni l’economia de guerra”. “Aquí no ens hi trobaran en cap cas”, ha advertit.
La líder de Podem, Ione Belarra, ha anat més enllà i ha acusat Sánchez d’alinear-se amb la dreta i la ultradreta en l’aposta per augmentar la despesa militar i per una cursa d’armaments. “El rearmament no atura la guerra, l’alimenta, això ens ensenya la història i convé no oblidar-ho quan s’escolten cants de sirena als Estats Units i una cursa d’armament”, ha alertat.
EH Bildu ha opinat que “un govern responsable no pot alimentar escenaris de guerra i continuar invertint en material militar”.
Reconeixement de Palestina
Pedro Sánchez ha abordat avui al Congrés la situació a Palestina a dos dies d’iniciar una ronda de contactes internacionals per sumar aliats per al reconeixement de l’Estat de Palestina. El president espanyol ha insistit en la fórmula dels dos Estats i ha assegurat que “Espanya està preparada per reconèixer l’Estat palestí”.
En el seu discurs per informar sobre la política exterior del seu govern, Sánchez ha defensat que Palestina ha de ser reconeguda com a Estat perquè “és just, ho demanda la majoria social i per l’interès geopolític d’Europa”. A més, ha indicat que “la comunitat internacional no podrà ajudar l’Estat palestí si no en reconeix l’existència”.
El cap del govern ha recordat que divendres començarà una gira per diversos europeus per animar-los a sumar-se a la iniciativa. Segons ell, cada vegada són més els països que estan convençuts que només amb el reconeixement de l’Estat palestí es podrà garantir la pau i la seguretat a la regió.
El líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, ha coincidit en la defensa de la fórmula dels dos Estats assolit pel Congrés el 2014, però ha puntualitzat que aquesta solució ha de ser el resultat d’un procés negociador i amb el suport d’una massa crítica de més països. És per això que ha demanat a Sánchez que “abandoni la supèrbia de creure que pot arreglar en un mes un conflicte de vuitanta anys”.
Des de Sumar, Errejón ha defensat trencar les relacions comercials amb Israel, aplicar-li un embargament total d’armes i reconèixer de manera urgent l’Estat palestí. Segons ell, el que val per Ucraïna, “ha de valer per Palestina”.
Podem ha instat Sánchez a reconèixer l’Estat palestí “demà mateix” amb la celebració d’un Consell de Ministres extraordinari. Al mateix temps, ha avisat que aquest reconeixement no servirà de res sinó “parem els peus” al president d’Israel, Benjamin Netanyahu per evitar el “genocidi” que està perpetrant a Gaza. És per això que li ha demanat que “suspengui la compravenda d’armes a Israel i les relacions diplomàtiques” amb Tel Aviv
El diputat d’EH Bildu Oskar Matute ha denunciat la “gran hipocresia” que suposa que l’Estat espanyol i la UE critiquin i imposin sancions al president rus, Vladímir Putin, i no contra Netanyahu. Segons ell, la realitat és que Israel es mostra “impune” davant la comunitat internacional, que només reacciona amb declaracions a les atrocitats que Israel comet contra el poble palestí. “Sembla que és l’únic país del món que pot atacar indiscriminadament quatre Estats diferents al mateix temps, practicar un genocidi, estendre la guerra a tota la regió” sense concitar una resposta contundent de la UE, ha etzibat. “Per molt menys, Occident ha ocupat països i enderrocat governs”, ha afegit.