El PSOE va trencar el diàleg amb Batasuna en discrepar sobre la independència i l'Estatut basco-navarrès

PSOE i PNB van rebutjar durant les conegudes converses en el Santuari de Loiola (Gipúscoa) la tardor de 2006 la proposta d'acord plantejada per Batasuna, que no era cap altra que acceptar l'aparició d'una menció expressa a la independència i la creació d'un òrgan comú encarregat de fer un Estatut d'Autonomia per als tres territoris bascos i Navarra en un termini de dos anys i que hauria de ser ratificat per la ciutadania.
Segons publica el diari Gara en la seva edició d'avui, tot i que les parts "havien arribat a un principi de consens", tant el PSOE com el PNB es van negar a concretar dos punts de la proposta de l'esquerra abertzale relatius al dret a decidir i a la territorialitat, fet que va acabar amb el possible acord polític entre les parts.

L'esquerra aberztale va proposar introduir una menció textual a la independència, entre d'altres fórmules, "com una de les opcions materialitzables en el futur si la ciutadania basca ho desitjava", així com crear un òrgan institucional comú acceptat per les parts i que s'encarregaria d'elaborar un Estatut d'Autonomia únic per als tres territoris bascos i Navarra i que hauria de ser ratificat per la ciutadania de cada àmbit.

El primer a abandonar la taula de negociació va ser el PSOE, a l'entendre, segons informa Gara, que les concrecions proposades per la delegació liderada per Arnaldo Otegi "superaven els marges de la Constitució". El PNB també va decidir retirar-se.

Després de la negativa dels dos partits, en l'última reunió celebrada a l'octubre, es va presentar un segon esborrany que, segons l'opinió de l'esquerra abertzale, "obria les portes a construir un nou marc polític" en què tingués cabuda l'opció de la independència.

"L'acord resultant garantirà que tots els projectes polítics poden ser no només defensats en condicions d'igualtat d'oportunitats i absència de tota forma de coacció o ingerència, sinó que a més puguin ser materialitzats si aquest és el desig majoritari de la ciutadania basca expressat a través dels procediments legals", deia un paràgraf del text.