Política

política

El Congrés rebutja la petició del Senat de frenar la llei d’amnistia

Acusa a la cambra alta espanyola, amb majoria del PP, de “clara ingerència”

La Mesa del Congrés –amb els vots de la majoria conformada per PSOE i de Sumar i el ’no’ de PP i Vox– ha rebutjat la petició del Senat, amb majoria absoluta del PP, de frenar la llei d’amnistia en tràmit a la cambra alta espanyola.

La Mesa rebutja d’aquesta manera el conflicte de competències inèdit plantejat per la cambra alta, que sostenia que calia tramitar la llei d’amnistia com una reforma constitucional i demanava al Congrés que fes marxa enrere en les decisions que ja han estat adoptades pel ple del Congrés. La negativa de la cambra baixa es basa en l’informe elaborat pels seus lletrats contrari a aturar la normativa. En el document, recollit per l’ACN, a més, acusen el Senat de “clara ingerència” en l’autonomia parlamentària. El document, de 14 pàgines, afirma que la cambra alta pretén “assumir funcions de fiscalització del funcionament intern” del Congrés que només pertoquen al Tribunal Constitucional, i li demana que “desisteixi” de mantenir el conflicte institucional que ha plantejat. Els lletrats adverteixen també al Senat que no pot utilitzar aquest conflicte de competències per paralitzar el projecte de llei i saltar-se la seva obligació de tramitar la norma.

Segons els lletrats, el Congrés “ha actuat en l’exercici constitucional i reglamentari de les seves competències” i ha seguit els procediments establerts a l’hora de tramitar la proposició de llei que es va aprovar a la cambra baixa el 14 de març.

A més, els lletrats adverteixen al Senat que les decisions adoptades pel ple del Congrés i les votacions del ple del Congrés en el marc d’un procediment legislatiu “no són objecte idoni d’un conflicte d’atribucions”.

Recorden, en aquest sentit, que el Tribunal Constitucional ho va deixar clar en una sentència de 1986, i per tant, no es pot iniciar un conflicte de competències entre òrgans que només busca plantejar un recurs d’inconstitucionalitat.

També rebutgen les queixes del Senat sobre el fet que la llei es tramiti com a proposició de llei i no, com sosté el PP, com a reforma constitucional.

Recorden que la Mesa ja va rebutjar aquesta pretensió el 21 de novembre del 2023, i per tant el Senat no va aprofitar el mes que estableix la llei per demanar al TC que revoqués aquella decisió.

Els lletrats també destaquen que el PP ja va intentar aquesta via de recórrer les decisions de la Mesa del Congrés l’any 2005, quan es va tramitar la reforma de l’Estatut de Catalunya. Aleshores el tribunal els va respondre que no es podia fer un control de constitucionalitat previ de les iniciatives parlamentàries.

Aturar una iniciativa d’aquesta manera, segons el TC limitaria els drets a la participació política i suposaria una “lesió” als drets de tots els diputats. A més –recorden els lletrats- el mateix TC va deixar escrit que la constitucionalitat d’un text “només es pot determinar, com és natural, un cop assolida la condició de norma”. Per tant, segons l’informe dels lletrats, aplicar el criteri del Senat suposaria “ignorar el dret dels parlamentaris, tant diputats com senadors, a la tramitació de les iniciatives per les vies constitucionals i reglamentàriament establertes, i a la seva aprovació per les majories requerides en cada cas”.

Els lletrats també rebutgen les denúncies del Senat sobre suposats “vicis formals” en la tramitació de la proposició de llei. Segons l’informe, les al·legacions del PP només busquen arguments per a un recurs d’inconstitucionalitat “encobert i extemporani”.

“Aquestes al·legacions impliquen una clara ingerència del principi d’autonomia parlamentària en la seva vessant reglamentària”, perquè la funció de controlar com s’ha aplicat el reglament del Congrés “correspon, en tot cas, al Tribunal Constitucional”, i el Senat “no pot assumir funcions de fiscalització del funcionament intern d’altres òrgans constitucionals”.

En tot cas, els lletrats defensen que la Mesa del Congrés ha actuat sempre en l’exercici de les seves competències i d’acord a la legalitat. També quan va aprovar que la llei es tramités pel procediment d’urgència, quan va ampliar el termini de què disposava la comissió de Justícia per aprovar el dictamen o quan va sotmetre a votació noves esmenes pactades entre el PSOE, ERC i Junts.

Per tant, segons els lletrats, “el Congrés ha exercit les seves atribucions en els termines constitucionals i reglamentaris establerts”, i un cop es va aprovar el text en ple, li toca al Senat “continuar amb la seva tramitació en els termes establerts”.

Queixa del PP

Des del PP, el diputat José Antonio Bermúdez de Castro PP ha denunciat que és el ple qui té la competència per retirar la llei d’amnistia, no la Mesa.Els populars consideren que aquest òrgan s’ha excedit i ha envaït matèries pròpies del plenari, atès que el conflicte és entre els plens de les dues cambres. Des del PP carreguen contra la “nova arbitrarietat” de la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que consideren que hauria d’haver promogut un ple extraordinari. I estudien si porten la qüestió al Tribunal Constitucional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia